Visions des del Mataró Parc*

Per tal d’estirar les cames pujo a peu, des de casa, al mirador que hi ha entre les dues unitats del Centre Comercial Mataró Parc. Em refereixo a aquell espai sota cobert que permet accedir als cinemes Cinesa, a l’esquerra –mirant-ho des del mar- i a la dreta a una part de botigues del centre comercial, vinculades sobretot a Inditex, l’empresa tèxtil amb desenes de marques comercials per la qual treballen centenars de mataronins. Des d’allà, just a pocs metres de la C-32, es veu una perspectiva inèdita de la ciutat, una mica com si estiguéssim en el Burriac del segle XXI. És dijous 29 d’octubre, l’endemà del dia que fa 167 anys de l’arribada del tren a Mataró.

Quan ja estic reclinant a la barana del mirador, fixant la vista en tot allò que es veu des d’aquí –les xemeneies de Sant Adrià i Barcelona mateix, amb total nitidesa-, de sobte sento un fort espetec i, al meu darrera, apareix un holograma en forma de tren. Sembla, de fet, la locomotora que apareix al final de la tercera pel·lícula de Retorn al futur, que precisament fa pocs dies vaig veure en Versió Original en els cinemes d’aquest centre comercial.

Finalment la màquina aterra, enmig d’un gran estrèpit que només sento –sembla- jo. Al cap d’un minut, d’aquesta mena de tren volador en baixa un senyor baixet, rabassut, amb el cap gros i pocs cabells al cap que, vestit d’e`poca, s’atansa cap a mi, amb pas decidit.   -H...H... Hola???  Que em busca a mi?  

Biada: No saps qui sóc, capsigrany?  

-Home, ara que el veig sí que la seva planta m’és familiar...  

Biada: Em dic Miquel Biada, tanoca.  

Emmudeixo, és clar. Miro a esquerra i dreta però no hi ha ningú que sembli percebre la mateixa visió. Estic acollonit. Tanmateix, la percepció és ben real.  

Biada: Miquel Biada. Bi-a-da! El del tren! Salicrú, desperta!

M’empasso saliva i aconsegueixo pronunciar amb un fil de veu: “Hola, senyor Biada. Què... què... vull dir... què el porta, cap aquí?”.  

Biada: Home, que ahir va ser 28 d’octubre, l’aniversari del Ferrocarril! Cada any, sense que em veieu, em passejo per l’estació i faig unes quantes voltes per la ciutat. No sé com reaccionar. Tinc temps de pensar quin va ser el darrer dia que vaig beure una mica massa, però ahir al vespre estava serè, segur.  

-Ah... està bé... i què, com ho veu, tot això... ha canviat molt, eh, des de la seva època?  

Biada: M’han dit que series aquí i he pensat que et vindria a trobar, per parlar-te de futur. I de progrés. De Mataró, vaja, que és el que sempre m’ha interessat.  

-Com? De futur? Però si vostè fa molt que no hi és... –em surt de dir-li-.  

Biada: Salicrú, menys tonteries, eh? T’he vingut a trobar aquí per fer-te adonar-te d’unes quantes coses que sembla que et costa entendre. Per donar una mica la volta a la teva visió de les coses... Per exemple, tu devies ser dels que van anar a la platja per veure la Festa al Cel, oi? I et penses que tot Mataró era allà, oi?  

-Bé, la veritat és que ni hi era a Mataró, aquell dia.  

Biada: Caram, quin periodista estàs fet, nano! Bé, doncs tu potser no hi eres, l’altre dia, aquí, però per molt que hi hagués mig Mataró a la platja... l’altre meitat era aquí, saps? Aquest mirador on som ara està ple de gent mirant els avions. D’on, sinó, es veuen millor?  

-Doncs miri, no ho sé, no hi havia pensat gens, en això, francament.  

Biada: Doncs pensa una mica més, maco. Ho entens, nano? Heu de mirar les coses des del Mataró Parc, amb una mica més de perspectiva. No veus, que es veu Barcelona, des d’aquí? Pensa que quan vaig portar el tren jo no tenia aquesta visió, perquè no es veia, Barcelona.  

-Sí, just abans que vostè aparegués m’estava fixant que deu ser l’únic lloc des d’on es veu Barcelona des de Mataró estant, a banda del Castell de Mata.  

Biada: Sí, i també és al reves. Mira, he vingut des de Mallorca, des del mar, amb la meva locomotora i ja t’asseguro que dalt del tren, quan es fa focs, l’únic que resplandeix en la nit mataronina és el Mataró Parc. La resta de la ciutat són centenars de punts de llum que de lluny gairebé no es distingeixen. L’únic que es veu amb claredat és aquest indret on som ara.   Penso: ai mare de Déu, què em deu estar volent dir, aquest home?

-Bé, però tot això que em diu... a què ve? Per què m’està explicant tot això?  

Biada: Doncs perquè resulta que fa quasi quinze anys que teniu empantanegat el solar de Can Fàbregas per posar-hi un Corte Inglés que no sabeu si vindrà mai i mentrestant a l’empresari que va construir el Mataró Parc, que demana una vegada i una altra l’ampliació del seu centre comercial i donaria desenes de llocs de treball, li dieu que no pot ser.

-No s’enfili, senyor Biada. Això em consta, que l’empresari del Mataró Parc vol ampliar... però és que hi ha unes lleis. Es veu que ell vol fer petits comerços, sobretot, i es veu que això no pot ser segons el planejament municipal i de la Generalitat. Si volgués fer establiments de mitjanes superfícies (de quatre mil metres quadrats o més), sí, però petits comerços no, perquè la Generalitat no ho aprovaria. I ell vol fer-ne vint de petites i només dues de mitjanes. Això ensorraria els comerços de tota la vida, els del centre...

Biada: Noi, no em vinguis amb collonades. Si es vol donar pista a aquest home, se li pot donar. Sinó convenceu-lo que les faci mitjanes; jo què sé! No podeu perdre aquesta oportunitat. No veieu que sinó fotrà el camp i anirà a qualsevol altre lloc?  

-Bé, però és el que li he dit. És que hi ha un consens de tots els partits de no desertitzar el centre, senyor Biada. Per això gairebé tothom vol el Corte Inglés allà a Can Fàbregas, perquè faci de locotomotora... no més Mataró Parc, que faria d’aspiradora...  

Biada: Ja hi tornem a ser. Escolta, nano, pensa en quatre dimensions! I si us enreden, els del Corte Inglés? No heu vist que la seva estratègia passa per no fer més centres a Espanya i Portugal i en canvi fer-ne més fora d’Espanya? Llegiu els diaris, recony! I aprofiteu els que sí que volen invertir a la ciutat! No heu vist que a tocar de l’autopista, a la sortida de Vilassar de Dalt, just ara fa un any va obrir portes un altre centre comercial, Emocions, em sembla que es diu, aprofitant del nervi econòmic que és la C32? Esteu obsessionats, amb El Corte inglés! Fa quasi quinze anys que uns us maregen i almenys deu anys que en Tomás Olivo vol invertir aquí... i no li faciliteu! Ni els que manaven abans, ni els que van manar després ni els que manen ara! Que et penses que vol posar calers a cent centres comercials més, en Tomás Olivo? Sembleu ben bé els pescadors que, quan jo vaig portar el tren, s’oposaven a què les vies passessin per la costa... Va home va!  

-Però senyor Biada, hem de mantenir un equilibri! No podem abandonar el comerç tradicional a la seva sort, no podrien aguantar la xuclada que suposaria...  

Biada: Tu i el teu Partit del Mataró Centre, recony... Més de tres quartes parts dels visitants del Mataró Parc no són de Mataró ni del Maresme! Penseu que les decisions que fomenten el progrés... no són tan òbvies com pot semblar-ho mirant cap al passat. Cal audàcia i perspicàcia per saber què és el que cal fer, és clar. A més a més, tornant a la Festa al Cel: no veieu que si li deixeu fer això potser la ditxosa Festa al Cel us la paga sencera? No estàveu tan preocupats, amb això de no haver de gastar cèntims de l’Ajuntament?  

-Ufff.... M’ha deixat estabornit, senyor Biada. El tenia per un home més conservador, a vostè, francament. Això que em diu... em sona massa temerari, francament. Però prometo que hi rumiaré...  

Biada: Conservador perquè vinc del passat? Ai, nano... sí que estàs verd... Ah, per cert, a veure si em feu un museu d’una vegada, que l’altre dia va haver de venir la directora del Museu del Ferrocarril de Vilanova a dir-vos-ho, eh? Ja em van dir, ja, que l’alcalde nou que teniu va posar cara de susto l’altre dia, en aquell acte sobre el tren al Museu de Mataró...

* Publicat a LaRiera48, bloc d'anàlisi política local que fem amb Ramon Radó i Toni Rodon.