Les conseqüències del bloqueig polític*

Espanya viu una situació de bloqueig polític, que ha fet d’aquest estiu un dels més estranys que es recorden, donada la impossibilitat de què l’agenda típicament estiuenca s’imposés a la pràctica a l’agenda política habitual del curs. Els ciutadans, per dues vegades, s’han pronunciat electoralment d’una forma molt més complexa a com ho havien fet fins ara i els representants de les diferents opcions polítiques –especialment del partit que té el major suport popular- no estan sent capaços de traduir els respectius vots en la configuració d’un govern. Podríem dir que els deures que els ciutadans han posat als polítics són un “quadern d’estiu” excessivament ambiciós donada la cultura política del país.

Aquest bloqueig, aquesta espera, aquesta expectativa... genera fatiga entre els ciutadans. I finalment la sensació –molt a la italiana- de què, sense govern, el país pot sobreviure. Que no passa res perquè no hi hagi política i no es prengui decisions. Això és tremendament perillós perquè acaba erosionant l’essència mateixa de la política, que és la necessitat de prendre decisions per tal d’acompassar l’evolució d’una societat respecte les seves normes de convivència. I si bé és cert que el país no s’enfonsa, l’ètica ens reclama que fixem la mirada en el 37% de ciutadans espanyols que segons els estudis no se n’ha pogut anar de vacances perquè la seva situació econòmica no li ho permet; aquest contingent de població espera que un nou govern ajudi a generar noves oportunitats econòmiques i per tant un eixamplament del benestar del conjunt de la població.   

Tenen raó, doncs, els que s’exclamen del bloqueig polític. I fins a cert punt els que constaten que no passa res extremadament greu per no tenir govern. “L’Estat en crisi és la nova ‘normalitat’ a bona part d’Europa”, ha escrit el periodista Enric Juliana. Però també cal entendre que la política espanyola està havent de canviar d’una cultura de grans partits dominants que fàcilment aconseguien els suports per governar –si no és que tenien majoria absoluta- a una cultura política molt més fragmentada. 

Aquest procés d’evolució del sistema polític ha estat rapidíssim degut a la irrupció de nous partits -fruit del període de crisi- i certament al conjunt del sistema li està costant molt digerir-lo.     

També vivim en un bloqueig polític a Catalunya, tot i que en aquest cas cal subratllar que la cultura política catalana fa ja més d’una dècada que s’assenta sobre la base dels pactes entre diferents formacions polítiques. La represa del curs veurà la celebració d’una inèdita moció de confiança al Parlament de Catalunya, després de la qual podria ser que el país s’encaminés a noves eleccions. O no, ja ho veurem.

Sigui com sigui, els esdeveniments han de seguir el seu curs i tothom hauria d’actuar a l’alçada de les circumstàncies: els ciutadans no deixant d’exigir els polítics que es posin d’acord però alhora respectant la seva autonomia i els que es dediquen a la política sortint de la seva zona de confort per arribar a pactes amb els altres que permetin, si més no, desbloquejar la situació. 

* Pòrtic de la revista Valors corresponent al mes de setembre de 2016.