Les meves rareses

Vinga, anem a fer el post de les rareses aprofitant l'arribada de la calma després de la minièpoca d'exàmens -però intensa- i de tancaments heavies.

1. Quan torno sol cop a casa em poso a parlar sol, reflexionant sobre el que em passi pel cap. Parlo en veu alta, vaja, suposo que per fer-me companyia. Però si em trobo algú callo, clar, o segueixo parlant dins el meu cap. Ah, a més acostumo a fer-ho en altres llengües que no siguin el català -en francès o en anglès, per exercitar-los-.

2. Vaig començar a fer periodisme dins la popularíssima i joveníssima secció de periodisme religiós. Això si que és una raresa...

3. Em rento les mans una mitjana de cinquanta vegades al dia, sobretot quan sóc a casa. M'agrada sentir l'olor de les mans netes!

4. Quan vaig a un restaurant i posant un paper d'aquells d'usar i tirar per fer d'estovalles, indefectiblement acabo arrugant, escapçant, guijant, trencant i fent de tot amb el paper. És inevitable!

5. Sí em compro el diari dos dies i suposem que me'ls llegeixo els dos seguits al final del segon dia SEMPRE començo per el primer. No soporto fer-ho al revés. Em sona a estafa llegir el primer en segon lloc i veure com no s'ha acomplert el que deia... així, seguint l'ordre cronològic almenys es manté la il·lusió... quina parida, no?

Comentaris

ramon ha dit…
Va, que algú li posi algun comentari a en Joan, no?
Cesc Amat ha dit…
RR ha sortit del búnquer!
joansalicru ha dit…
això, ostia, q ja sé q escric poc però menys escriu en radó!!!!
joan
P.D.: merci radó!

Entrades populars