Pepe

Ai, Pepe, Pepe... ja té gràcia que et diguis així, no trobes? Ho dic perquè algú que no et conegués es podria confondre, i accentuant la segona síl·laba del teu nom, pensar que ets membre d'un conegut partit de dretes de l'estat espanyol... I mira que s'equivocarien, eh? Només falta veure quina cara posen des de fa uns dies els militants d'aquesta formació quan senten el teu nom... i és que l'has feta grossa, eh? Mira que enviar a la merda "la puta Espanya"! Tu que ets un d'aquests intel·lectuals i artistes que has fet costat al maragallisme per tal que Catalunya es trobi a gust dins Espanya... i va i dius això... "No em referia a Espanya, sinó a la puta Espanya, la cavernícola, conservadora i retrògrada", assegures. Sí, és clar, qui et vulgui entendre ja t'entendrà però no veus que no està "el horno para bollos"? "Vaig explotar, no podia més", dius a l'entrevista per justificar-te. I admets que ja sabies que passaria; almenys amb això ets conseqüent... Bé, ara hauràs d'esperar que amaini la tempesta, ja se sap. Mentrestant, ens tornes a fer pixar de riure amb -pràcticament- els mateixos gags que l'últim cop que vas passar per casa, l'octubre de 2004, segons em diu l'agenda electrònica. Ets groller, xavacà, baix... però he d'admetre que també irresistiblement graciós. Sobretot quan veig que ets tu, el que rius, i que, tímid com ets, et tapes amb una mà la boca, com si estigués prohibit riure, encara. Fins la propera.