Periodisme 'fast food'

Avui tot just es el quart dia que estem aqui a Mostar pero ja em venen al cap moltes coses a comentar. Per que (que preguntaria la Terribas)? Doncs perque la veritat es que estem molt tranquils, anem amb molta calma pero sobre els calculs previstos, "on time" que diuen en angles. A vegades un s'imagina que fer una feina fora de casa pot ser un merder impressionant i que acabarem mes sonats que quan fem informacio del dia a dia a casa nostra pero la realitat... sempre es una llico, ja ho sabem tots, i de fet en aquests quatre dies crec que hem treballat de mitjana unes dues o tres hores al dia. Te gracia la cosa perque estem en un pais excomunista on segurament s'havien arribat a creure allo dels petits mozarts que deia Marx -que haviem de poder ser tots petits mozarts, treballar per gust, per pur plaer- i la veritat es q de moment es el q estem fent, "simple y llanamente", q diria en Rajoy. Quedem amb un preentrevistat, aprofundim en la seva historia, preparem les preguntes, acabem de mirar on el gravarem i anem fent... amb una calma fantastica. Es l'slow journalism, el periodisme tranquil, el de dedicar el temps que cada cosa es mereix. Una meravella, vaja. Els breus i el periodisme fast food han quedat enrera.

Comentaris

Nadia ha dit…
Salicrú, vaig una mica de cul i no tinc temps de llegir-te però he volgut entrar al teu blog per posar-te un comment (que això agrada a tothom) i enviar-te molts petons. Porta'm un regalet eh? jeje ;)
roser loire ha dit…
Zdravo, Joan i companyia! Kako ste? Ja veig que molt bé... l'Albert em va dir que marxaves cap a Bòsnia. Quina il·lusió i quina enveja... Bòsnia és per mi com la meva segona pàtria, i volia viatjar aquest estiu, però al final la 3a pàtria (Ecuador) m'ha cridat ben fort, i m'hi escapo uns dies.
Que bé que siguis a Bòsnia, t'agradarà molt, i la gent t'atraparà, jo ja t'aviso!
Que bé que sigueu a Bòsnia, i que en feu un programa, o el que sigui, i que en parleu. Bòsnia és un país oblidat...
M'imagino que ja deveu tenir tot el viatge programat, però sàpigues que jo tinc contactes a la zona de Hadzici, prop de Sarajevo, "a la zona dels xais", kako da ne, i podria posar-te en contacte amb la gent de les organitzacions de vídues de guerra, d'invàlids de guerra, etc, però només t'ho dic per si t'interessa, cap compromís. A Hadzici hi ha un club de simpatitzants del Barça, que el mateix Laporta va anar a inaugurar no fa massa temps, no sé si deu ser l'únic a Bòsnia...
Apali, una altra estona t'escric més, i provaré de seguir-te (això si veig que no em feu massa enveja).
Petons!

R
aina ha dit…
Perquè vegis que sí que entro al teu blog... ja t'imagino tot histèric buscant un cibercafè per poder llegir l'Avui digital i El País...
Records a l'Ari i en Jordi i que feu un gran treball!

aina

Entrades populars