Primavera

Sentia avui La Primavera de Vivaldi intepretada magistralment pel Quartet Barroc de Sant Simó en versió de cambra -una "gamberrada", en paraules del sempre lúcid Joan Vives- i pensava que, veritablement, per més que t'assolin les tempestes i sentis huracans burlant els teus controls per dins el cos la primavera -qui diu la primavera diu la tranquil·litat, l'alegria- tornarà a entrar per la finestra i ens estirarà a viure intensament mentre regni el seu signe des de dalt el firmament. I llavors -mira que encara falta tot l'hivern, però vaja!- tornarem a pendre els carrers, els dies es faran llargs i no hi haurà qui ens torni a casa, i sentirem olor de pólvora i de cervesa a parts iguals i no ens n'adonarem i tornarem a sentir la crida des del balcó i a viure una Nit Boja tant o més fantàstica que la de l'any anterior. Si, no hi ha més camí -encara que avui tot porti a pensar el contrari- que sortir del pou i tornar a respirar. Per simple naturalesa de sistema. Un dia fosc, un dia amb llum. Un dia trist, un dia alegre. Que la força m'acompanyi.

Comentaris

Joan Safont ha dit…
Que així sigui!
joansalicru ha dit…
Esperem-ho! Que Déu hi faci més que nosaltres! (ui, això dit en dia de reflexió potser és una invocació política a "lo" Bush, uiuiuiu!)
joan

Entrades populars