Report Maresme | Els meus blocs

Report Maresme
Ahir va sortir a la llum una nova publicació –o una nova etapa d’una publicació ja existent- que porta per títol Report Maresme i que fins ara es deia Mataró Report. No pretenia fer cap dissertació sobre la premsa local, la situació del pastís publicitari, la ràdio municipal ni res d’això sinó simplement la sensació que vaig tenir quan em va caure a les mans, sortideta del forn. Abans de marxar de Capgròs, l’empresa que l’edita, vaig poder participar en la concepció inicial del producte, de manera que em sento responsable d’aquesta nova capçalera encara que sigui en un 0,0001 per cent.

Una revista nova, més petita, més luxosa, més "guapa", més agradable de tacte, de portar, de llegir…una revista semblant al Mataró Report però alhora molt diferent. Feta amb passió, com fins ara, però amb uns objectius estratègics diferents. Mentre la mirava pensava… “I el 'Mataró Report', segur segur que no sortirà més?”. Perquè per mi, que sóc un sonat de la premsa i els mitjans de comunicació, els diaris i les revistes –i el seu disseny, els seus periodistes, la seva manera de ser- són una mena de petites seguretats, de coses segures. Allò de: “ja es pot enfonsar el món que segur que demà La Vanguardia ho explica”. Doncs ahir quan em fullejava la nova revista pensava: clar, és que aquesta revista substitueix el Mataró Report, que ja s’ha acabat i no tornarà mai més… Doncs si, cal prendre camins, com deia l’altre dia. Per tant adéu-siau Mataró Report, benvingut Report Maresme!

Els meus blocs
Fa molts dies l’amic Quim Fernàndez –amb qui ahir vam compartir ple, jo des de les cadires de periodistes, ell interpel·lant al govern- em va passar un meme d’aquests on has d’explicar alguna cosa, en aquest cas els cinc blocs que més miro. No sóc gens original: dos blocs que miro a diari són els de l’alcalde Joan Antoni Baron i del regidor de Via Pública, Ramon Bassas. Per a un periodista local com jo poder tafanejar en el cap de les dues persones que mouen el cotarro al govern municipal –una més que l’altre, està clar- és pràcticament una necessitat: poder intuir quins temes els preocupen, en què insisteixen, quines idees força van treballant… Més blocs: el d’en Francesc Amat. Quan ell se’l va fer –una mica abans que jo- ja vam dir que això dels blocs ens serviria als tímids per comunicar-nos entre nosaltres. Ara que torna a ser quilòmetres lluny, hem recuperat la funció inicial d’aquests diaris de la xarxa. El quart: el de la meva mare: sembla mentida però a vegades necessites un bloc també per saber què passa pel cap de la teva mare, que no vol dir que no ens trobem i parlem cara a cara. I el cinquè, en representació de molts d’altres (a l’escriptori en tinc una quincena que repasso habitualment): el de la Marina Guardiola, que campa ara per Escòcia i s’ha atrevit a sincerar-se amb si mateixa i deixar anar les seves experiències a la zarza.

Comentaris

JORDI MERINO NOÉ ha dit…
Joan tinc ganes de veure el Report, encara no he tocat cap.
joansalicru ha dit…
Ei Jordi,
doncs hauràs de passar per les oficines de Capgròs a buscar-lo!
apa, que vagi bé,
joan
Albert ha dit…
Felicitats pel bloc, Joan.

Em sembla molt interessant, i seguiré, també, els blocs que recomanes.

salutacions,

Albert

Entrades populars