Quevedo i Drexler

Al número 32 de Valors vaig escriure:

"A 12 segundos de oscuridad, el seu darrer disc, Jorge Drexler contradiu aquella teoria que afirma que quan més discos i més gires i més d'artista fa un músic menys queda del músic i més de l'artista, en el mal sentit de la paraula, és clar. Les lletres de Drexler segueixen arribant al cor en aquesta nova entrega de la seva discografia i evoquen moments i situa-cions que tots hem viscut en un moment o altre. "La vida es más compleja de lo que parece", "Se ha empañado ya el sueño de que vivir es indoloro", "Y volverás a esperanzarte y luego a desesperar, y cuando menos lo esperes, tu corazón va a sanar, va a sanar"... són només tres -n'hi hauria moltes més- d'aquestes frases que l'uruguaià escriu amb sinceritat, amb sentit, sense deixar-se anar pels tòpics ni les estupideses que sovint contenen els tòpics roquers. Escoltar aquest disc és un regal al cap però sobretot al cor que faríem bé de permetre'ns els uns als altres".

Avui al matí veig el fixe de can PSC, a Nicaragua Street, on treballa la Nadia i em diu que em convida al concert que avui Jorge Drexler fa al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Les millors coses que et passen a la vida són les que no t'esperes.

P.D.: per si fos poc, arribo a casa al migdia i trobo una postal d'Egipte... de la Quevedo! Gràcies!