Mulato
Ha trucat el timbre de casa: "Joan Salicrú Maltas?", diu una veu. "Si, si, puja", li dic. És el paio de manteniment de l'empresa contractada per Gas Natural amb l'objectiu de controlar que tota la meva instal·lació funcioni correctament. Pensava, com l'any passat, que vindria un noi d'aquí, blanc, però quan el tiu arriba pràcticament a la cuina -si, estava fent el dinar i no podia anar-lo a obrir com correspondria- i em saluda em trobo davant un noi mulato de trenta-cinc anys o una cosa així. Només veure'l penso: "és cubà, segur". Intuïció. Estic a punt de preguntar-li al primer moment però també me n'adono que fa cinc segons que ha entrat per la porta i que potser hem de mantenir la cordialitat aquella de: endavant, per aquí, per allà i passi-ho bé. Per trencar el gel li ofereixo una cervesa o una coca-cola, però diu que no, que gràcies. Feta la revisió -tot correcte- li ho pregunto. Efectivament ho és. Dóna la coincidència que acabo de sentir per la tele la veu de Fidel Castro que ahir va intervenir en el programa 'Alo presidente' de Hugo Chavez a Veneçuela. "Ah si? Mierda, me lo perdí! Y como dice que está?". "Bien, bien, dice que se encuentra más fuerte", li explico. Em comenta que fa quasi deu anys que viu a Catalunya, a Santa Coloma crec entendre, i que va venir aquí gràcies a casar-se amb una espanyola. "Fue un arreglo o por amor?", li pregunto. "Si, fue un arreglo, el amor surgió después", diu somrient. Li explico que tinc família a Cuba i que hi vaig anar ara fa un parell d'anys i em va agradar molt. Es veu que ell és de la Habana Vieja, el barri del centre de la ciutat. "Buenu, pues si tanto te gustó tendrás que volver, no?", em pregunta. "Si, si, eso espero", li admeto. "Pero a Cuba se tiene que ir solo, o con amigos, no con pareja, eh?". El tiu és un murri. Firmem els papers i ens diem adéu. Que deu tenir Cuba que se'm fa present tan sovint? És que hi he de tornar aviat?
Comentaris
Jo voldria analitzar la qüestió qe tu planteges d'una altra manera:
No t'has fixat que aquest tipus de feines, que fa trenta anys feia la immigació espanyola, ara la fa la que ve del Marroc o de Sud-Amèrica?. Què significa això?. Doncs senzillament, no tan sols que els catalans (i centralitzo perquè això passa a la resta d'Espanya)no volem fer aquest tipus de feines, sinó que no ni ha tanta"materia prima nacional" per fer-la.
Així que, pensem que ben aviat, podem trobar un candidat a la presidència de la Generalitat que es podrà dir César Augusto Canyelles i Rodríguez (nom inventat) o Mohamed Martínez i Ab-abdulah (nom inventat, també). El cas és que acabarem barrejant-nos tots i el català passarà a ser una llengua de "reserva india".
Personalment, no trobo Cuba tan atractiva com tu i de ben segur que quan en Fidel Castro sigui cridat per Déu Nostre Senyor, (doncs no crec ni que el dimoni el vulgui), penso que no s'el trobi a faltar. Els cubans?. Hi haurà de tot: les plorarenes com les vidues d'en Pellofa no se quin i els que diran "Que al Cel sigui, perquè així ja no està entre nosaltres"
Fins un altre.
Per cert, Viva Cuba!