Passeig per Cerdanyola

Sortim quan passen vint minuts de les quatre de la plaça de Granollers, aquell indret que en Manuel Mas va profetitzar que seria el futur centre de Mataró i que quan ho va dir jo vaig pensar que era una "alcaldada" -ara però me n'adono cada cop més que tenia raó-. La intenció és clara: sortir de la redacció i anar a tocar la realitat, sense els filtres de les rodes de premsa i els comunicats oficials. Fem broma amb en Marc que tornarem a fer periodisme del d'abans, del de Kapucinsky. Només començar a pujar per Puig i Cadafalch se'ns comencen a acudir temes. A carretades. Quan arribem davant Maria Auxiliadora ja en tenim apuntats un bon munt a la llibreta. Un cop allà decidim anar fins al fons de l'avinguda, a la zona del Sorrall on l'Ajuntament vol construir uns dos-cents pisos, un institut, zones verdes i en general donar a la ciutat una nova entrada pel seu nord-oest, que bona falta que li fa. Preguntarem als veïns què els sembla al projecte, aleatòriament. Per començar trobem força desconeixement de projecte i això em fa pensar en una d'aquelles coses típiques: com se suposa que s'assabenta la gent de les coses que passen més a prop seu? Arribem els mitjans de comunicació locals a tota la ciutat? Doncs resulta que no, a jutjar pel que ens diu la gent, de totes edats i condicions... De fet la majoria de gent ens diu que coneix el projecte per les crítiques que se li han efectuat des de l'associació de veïns... Déu n'hi do. Refem el camí per Puig i Cadafalch i baixem per Rosselló, el centre comercial del barri, que està força brut, cal dir-ho. Allà trobem uns quants veïns que en animada tertúlia ens fan arribar les seves queixes contra l'Ajuntament. Se senten menystinguts, maltractats per un poder que veuen massa llunyà. N'hauran de prendre nota els responsables polítics locals. Entrem després en un bar i saludem Julián Hernández, el combatiu president de l'associació de veïns del barri, que en el revers d'un sobre ens explica amb detall la proposta de la zona del camp de futbol del Camí del Mig. Baixem per la Gatassa i en un tres i no res som a la ràdio, al Pla d'en Boet. Hem disfrutat com uns animals. Tocar la realitat tan d'aprop... no té preu. Divendres que ve hi tornarem... a Rocafonda.