Eren les piles

Aquest show comença ja fa uns quants dies quan comença a fallar l'escalfador de l'aigua calenta, que està al safareig de casa. Cada dia costava més que l'aigua calenta funcionés i a vegades fins i tot desapareixia en plena dutxa, que és una de les pitjors coses -en un cert sentit- que et poden passar a la vida. Aquest fenomen es va acreixentar greument la setmana passada, trigant mitja hora cada dia a que s'encengués la ditxosa aigua calenta. Dijous ja va ser impossible i em vaig haver de dutxar (?) fugaçment amb aigua freda. Truco al lampista, al cosí del meu pare -un crack-, perquè m'hi posi mà. Em ve dissabte a la tarda i em diu que pot ser que siguin les piles però al cap d'una estona descarta aquesta teoria i apunta la idea que el calentador està realment espatllat i que l'única opció és canviar-lo (cosa que costa uns sis cents euros). Segons ell, quan funciona és perquè l'acumulació de gas és tal que al final, per poca flama que faci, l'aparell s'encén. Això, però, implica un greu perill, és a dir, que foti saltar tot el bloc enlaire (seria una pena, és el més antic de la ciutat, de 1958!). Total, que prenc la decisió de no tornar a posar en funcionament el calentador. El cosí del meu pare m'aconsella que contacti amb un altra lampista, de confiança, que potser ho pot arreglar, al carrer Velázquez. Em passejo pel carrer i no veig enlloc una botiga com la que hauria de tenir aquest altre operari. Segueixo pel mateix vial i em trobo un regidor, veí del barri, que em proporciona un telèfon d'urgència de reparació de calderes. "Bingo!", penso. Resulta que és el de Gas Natural -l'he de tenir per casa- però ja em va bé perquè no sabia on trucar més. Truco i em diuen que em tres hores hauran passat per casa. Si, home, no tu creus ni tu. Doncs si. Al cap d'una hora apareix per casa un altre lampista, que ja va ser a casa l'altre dia comprovant l'estat de la instal·lació de gas. El tiu li diu a la persona que fa de retén a casa (jo sóc treballant a la "mani" de Can Fàbregas) que el calentador s'ha de canviar i que em prepari per desembutxacar un bon feix de bitllets. Però que fins dilluns res, que el diumenge no treballa. El dia del senyor al matí, doncs, a dutxar-se com si estiguéssim al mig de l'Àfrica (molt educatiu, per cert, i estalvio molta aigua). Diumenge al vespre, cimera amb el propietari del pis per saber qui hauria de pagar una hipotètica reparació. Es veu que em toca a mi: fantàstic! Però de totes maneres m'aconsella que truqui l'empresa propietària de la caldera, que potser m'ho poden arreglar. Mentrestant ma mare preocupada no para d'enviar-me SMS i mails.

Dilluns. Dos quarts de nou del matí. Truco la companyia. Al cap de poca estona, ja a la feina, una noia em diu que a les vuit del vespre vindrà un operari a mirar què passa. Segur que vindrà, segur. Seria massa fort que dos vegades un servei d'urgències d'una empresa actués com a tard. Doncs si, a les 20.10 ja és a la porta de casa. Jo arribo tard i em faig pujar. Al cap de tres minuts fa el dictàmen definitiu: "són les piles. En tens unes altres?". "No, no, que va" (són de les megagrosses). "Ves-ne a comprar, doncs. T'espero". Vaig al Mercadona pitant, compro les piles, torno a casa i les comprovem. Efectivament. Funciona. El tercer lampista que ha visitat la caldera em fa pagar 48 euros pel servei (molt menys que els sis-cents que m'hauria costat la caldera nova). "Després perquè diguin que no som eficaços!", diu amb sorna. Té raó. Conclusió: eren les PUTES PILES!!!!!!!!!

(aplaudiments)

Veu en off: han participat en aquest xou el lampista (Manel Puig), el regidor (Esteve Terradas), el veí (Albert Dresaire), ma mare (Maria Carme Maltas), l'amic (Oriol Burgada), l'altre lampista (Mario, el cubà) i el tercer lampista (de COINTRA). Gràcies a tots per la seva atenció i fins la propera.

Comentaris

Maria Carme Maltas ha dit…
Avui podem anar el llit ben tranquils: l'escalfador ja funciona i portava piles! Una cosa nova que hem après. Quina dutxa que et fa`ràs demà! Apali,fins la propera.
Anònim ha dit…
Tu (i l'Amat i en Forns) i els escalfadors mai heu tingut massa bona relació... recordes el de casa la Julieta a Mèxic?????

Aix ... què en farem d'aquests homes!!!

Petons per a tots 3.
Pep MOLSOSA ha dit…
Joan, com encara ets jovenet, no tens gaires experiències d'aquestes ...
Jo te'n podria explicar moltes !
La conclusió és que la complexitat de les empreses i serveis dilueix les responsabilitats i els compromisos, però, sobretot, que a l'ensenyament hi hauria d'haver una asignatura fixa: com resoldre problemes ?
Probablement trobèssim alguna cosa en les reflexions sobre les competències-clau, o bàsiques, o "key-competences" que dèiem allà !
Manuel Puig Abril ha dit…
Amic Joan Salicru, com ja té comentat amb tu m’he sentit una mai eludit per la mala interpretació sobre el teu comentari del escalfador, ja sé que no ho has dit amb mala interpretació però hi ha gent dolenta interpreta amb mala intenció, doncs a mi m’agrada anar de cara a la gent i per això en el món del bàsquet he tingut bastants problemes per que la veritat no la vol sentir la gent, però anem per lo que hem guanyo la vida ja fa 37 anys doncs com tu ja saps em dedico al ramendo les cases botigues faig de lampista, en general i una mica de bricolatge i sinó intento a donà idees per algun professional, mai pot dir ningú que l’he deixat tirat doncs sempre he buscat solucions tan en festes com ha fora d’hores, no sempre per guanyar diners sinó per sembrar, per desprès poder collir, sinó puc solucionar el problema com tu saps és així.
Doncs sobre lo de casa teva, vaig venir tu dius el 26 de març a la tarda a l’hora que a tu t’anés ve a mirar l’escalfador, el primer que et vaig dir va ser “per a mi són les piles” i tu em contestes “però si fa xispa” i jo et contesto “ doncs no ho sé, jo soc muntador i aquesta marca no a poso doncs te’l desmunto i miro una cosa i sinó veig el que es, avises al tècnic. Ho sento no t’ho puc arreglar” i tu Joan em respons i preguntes: “ pot passar res?” jo contesto: “jo no el faria anar per que és gas i s’ansen quan s’acumula molt de gas i llavors s’engega però peta una mica per acumulació i això és perillós encara que tens bastanta ventilació. Aquesta marca no sé qui té el servei a Mataró. Dons és bastant nou i jo el faria arreglar, deu ser una tonteria. Sinó trobes el servei tècnic, en el c/ Velazques, no sé quin numero té però és anant direcció ajuntament a mig carrer a mà dreta, encara té el ròtol de casa Tròpic i l’operari es diu Sr. Vicens, que ell porta molts anys arreglant totes les marques d’escalfadors i amb molta experiència, fa un repàs complert, suposo que se l’endurà al taller i cobra entre 50 i 100 euros. Com pots veure mai t vaig dir que l canviessis, doncs et vaig dir no és la marca que poso però repeteixo “es bastant nou i val la pena reparar-lo”. També escrius d’altres lampistes, per mi mes estafadors que lampistes, com pots veure per a mi et volien treure els calers. Dons jo amb una millor marca i col•locat de 11 L com el teu no arribaria a cobrar-te 300 € i a tu algo menys .
Doncs per a mi amic i cosí només voldria que rectifiquessis si alguna cosa no es veritat, per a mi tot esta aclarit doncs en aquesta vida de avegades la ma interpretació o com volgué enfocar les coses et poden fer molt de mal en aquesta vida. Si escric aquestes quatre ratlles és per què a mi em coneix molta gent i un amic em va fer sapiguer que hi havia penjat a la teva pàgina aquest escrit, però això vull aclarir el seu contingut, doncs en aquesta vida si alguna cosa és veritat és que em guanyo la vida honradament. Per últim com tu dius, em poses que soc un crack, o cal aquest elogi doncs a la meva edat sense fer propaganda em sobra feina i em guanyo la vida, però tu ets més jove, tu comences i en aquests moments comences a ser un crack, doncs les coses que estàs fent n’estic molt orgullós de tenir un cosí així, ara un consell Joan: “ ves en cuidado, vigila el que dius, sigues moderat no fer-te veure que en aquesta vida hi ha molta enveja” aprèn del teu pare que ell si que és un exemple per a molta gent, ja saps tu per a que ho dic.

Una abraçada, un adéu i un visca el barça encara que perdi tot i que serem campions i un visca Mataró que no hi ha res millor.

Manuel Puig i Abril

Entrades populars