Ja és primavera

Vas vestida amb una samarreta sense mànigues, preciosa, de color blau turquesa, i quan et veig i avaluo la temperatura que fa davant l'Ajuntament a quarts de dues de migdia penso que ha arribat la primavera; abans d'hora però ha arribat. Acompanyats per una suau brisa, baixem abraçats per aquesta Riera primaveral i tota la RAM del nostre cervell es concentra només en preparar mentalment el dinar: que si comprem unes hamburgueses (de formatge, de ceba...), que si unes postres a Ca l'Oms, que si alguna altra punyeteta... pugem fins la plaça de les Tereses i quan estem a punt d'enfilar cap a casa fem mitja volta: fa molt bon dia i això s'ha d'aprofitar. Allarguem la passejada fins al mercat de la plaça de Cuba, on comprem quatre coses més a bon preu a l'hora que els magrebins es converteixen en el principal grup de clients. El sol segueix brillant amb intensitat sobre nosaltres i, com si beneís la nostra felicitat, ens regala un dia preciós que seguim a casa, ara si, després d'haver pujat per Isern. Tot és pau i tranquil·litat i després d'estimar-nos et quedes adormida al llit mentre jo preparo el dinar, a poc a poc, a ritme de dia d'agost, sense pressa, com si el temps no comptés, habillat només amb sandàlies per casa i una samarreta de Kukusumuxu. Després de dinar cantem i ballem Massa jove per fer-me gran, aquella estrofa que tant ens agrada ("d'aquí a un quart ja farà un quart que estic arribant tard" o "vells amics, i antigues nòvies empenyent cotxets"), fem salts i saltirons i bots i sobretot riem, riem molt, de valent. També ha arribat la primavera per a nosaltres dos.