Orangina i 'Le Monde'

Foto: A. R.

Si, sóc jo llegint Le Monde mentre degusto una Orangina dimarts passat a Perpinyà. Tot i el meu sentiment pancatalanista, el cert és que un dels grans plaers d'anar a la capital de la Catalunya Nord -el departament dels Pirineus Orientals diuen els francesos- és consumir aquests dos productes tan 'gavatxos': el diari nascut a mitjans dels anys seixanta i la singular beguda de color grogós. Que siguin francesos, de fet, no és cap casualitat. Aquest país que a vegades ens fa estirar dels cabells pel seu xovinisme i a vegades ens fa meravellar per la seva creativitat i el seu savoir faire té molts exemples de coses que el fan singular. La seva voluntat de ser el centre del cosmos s'ha posat diverses vegades de manifest, com per exemple en l'àmbit tecnològic quan van crear la xarxa digital Minitel -a les beceroles d'Internet, per connectar tots els francesos en els incipients ordinadors- o el sistema de vídeo SECAM, que no funciona enlloc excepte a França i a alguns països propers a l'Hexàgon. Doncs en el cas dels dos objectes que ens ocupen també podem observar algunes particularitats. L'Orangina, per exemple, se serveix també en llaunes però el recipient amb què s'acostumava a prendre abans és aquesta mena de pera de vidre que es veu a la foto. Un cossi que no recordo haver vist en cap altra beguda. Passant a Le Monde, rotatiu que podria ocupar tot un bloc sencer, cal dir que deu ser un dels últims diaris d'Europa que surt al vespre -és allò que se'n deia abans un vespertí-. Per altre cantó sovint trobes enmig de les pàgines dobles del diari alguna fulla "solta". Aquest darrer detall és tota una declaració d'intencions: si els responsables del diari -que són els propis redactors, part de l'accionariat, una altra cosa estranya- creuen que aquella edició del diari ha de tenir un número de pàgines senars, doncs les tindrà i punt. No s'hi valen motius economicistes (es perd l'altra pàgina, òbviament, que va a la brossa). Així són els nostres estimats/odiats francesos!

Comentaris

Miguel ha dit…
Ei Salicrú! Aquest dissabte hi aniré jo també a Perpinyà a visitar la família. Quina casualitat! Ja t'explicaré...
Anònim ha dit…
Totalment d'acord amb lo de l'Orangina, per mi tambe es l'autentic sabor de Franca! Per cert l'envas en forma de pera preten ser en realitat una taronja (reforcant la imatge de taronges fresques), coses del marqueting...

Miquel
Anònim ha dit…
El més bonic, intel.ligent i interessant de França és que saben conservar la tradició de les pedres velles. No destrueixen per destruir com estan fent a casa nostra.

Entrades populars