França està 'étonnée’

França està encara convalescent de la sorpresa (étonnée seria l'adjectiu sorpresa) que ha representat no l'elecció de Nicolas Sarzoky al capdavant de l'estat gal sinó de les noves formes -i els nous continguts, no ho oblidem- que han significat l'arribada del successor de Jacques Chirac a l'Elisi. Aquests dies, comprant premsa francesa, visitant llibreries i fixant-se amb cartelleria del carrer he pogut comprovar com tres mesos després de l'elecció de Sarzoky, França continua 'étonnée' -si és que els mitjans de comunicació representen França- amb el seu nou president. Tot el que fa és motiu de notícia: la seva forma de vestir-se, el paper que la seva dona Cécile té com a primera dama, el viatge de Sarkozy als Estats Units, la seva hiperacitivitat... Les portades de les revistes parlen per si soles: mai en els darrers anys un president havia centrat tant l'atenció -i tan poc un primer ministre- de la política francesa; alguns ja parlen de l'huracà Sarkozy que ha de reconquerir l'orgull de la pàtria de De Gaulle. També estic jo 'étonné' amb la darrera candidata socialista a l'Elisi, Ségolène Royal. En els temps morts d'aquests dies -que han estat de molt relax- m'he empassat La femme fatale, un retrat sobre la candidata tan indispensable com dur de dues periodistes Raphaëlle Bacqué i Ariane Cheminde, treballadores del diari Le Monde -gens sospitós de conspirar amb Sarkozy- on analitzen la vacuïtat de les propostes de la candidata i la seva desorganitzada i demagògica campanya. El volum es va fer famós perquè s'hi airegen definitivament els motius de la separació de la parella que formaven la mateixa Royal i el primer secretari dels socialistes francesos, François Hollande. En el moment en què Royal no pujava de parar a les enquestes, Hollande intenta recuperar el dimissionari Lionel Jospin -abatut a les presidencials de 2002- per evitar que la seva dona es faci amb la tasca d'evitar la presència de Sarzoky a l'Elisi -ell mateix, Hollande, pensava ser aquesta persona-. Quan Ségolène Royal se n'adona de la jugada li espeta: "Si intentes fer tornar en Lionel per fotra'm, no tornaràs a veure els nens [els quatre que comparteixen] mai més". Mare de Déu. Un llibre imprescindible per qui estigui interessat en la política francesa del moment.

Comentaris

Marta Teixidó ha dit…
Hola Joan,

Naturallement que la France est étonnée.

Sarkozy ha soposat un regirament, aire fresc i una perspectiva molt de temps oblidada, i que va manistar darrererament en el seu primer discurs de política exterior, davant 180 embaixadors: "Soc dels que penso que França té molt que aportar al món, amb una població de les més dinàmiques i més ben formades, amb una de les economies més competents, amb una diplomacia i unes forces Armades que són per a mi que són les millors. Soc dels que pensa que França es gran".

A veure, quin polític ho diu això?. Quin polític té realment SENTIMENT D'ESTAT, de que està en una gran país o en una gran ciutat.? Ni a Catalunya ni a Espanya, CAP.

Vive Sarko!, com li diuen a França i espero que algun dia, se n'agafi exemple.

Una cordial salutació i ben trobat Joan

Entrades populars