Situació estratègica

Un dels molts motius per ser mataronins -per sentir-se'n, vull dir- és la col·locació estratègica de la Festa Major de la ciutat a finals de juliol. Teòricament Les Santes -així els hi diem, no se n’estranyaran si els recordo que són santa Juliana i santa Semproniana- se celebren el 27, totes dues, però des de l’existència de la nova Festa Major, a finals dels setanta, es va adoptar un model de cinc dies, del 25 al 29 amb un pròleg la nit del 24, perfectament estructurat, on el que compta és el número del dia en què estem i no pas el dia de la setmana. Si és dia 25 és Nit Boja i ja pot ser dimarts com diumenge i ja es pot estar a punt d'enfonsar el món que hi haurà Nit Boja. Els parlava, però, de la col·locació de la festa estratègicament en el calendari. Des de fa uns quants anys la festa s'ha allargat per davant amb la Gegantada i la diada castellera, activitats que s'han de fer necessàriament en cap de setmana. Com que els deia que les festes de Les Santes s'estructuren en funció dels números dels dies i no dels dies en si, es va optar per fer aquests dos actes el cap de setmana anterior al dia de Les Santes, que pot ser el 20, el 21, el 22... qualsevol número fins al 26. Total, que d’aquesta manera portem uns quants anys fent deu dies de festes -que no de festa; els periodistes és quan més treballem-. Per si fos poc des de fa tres anys els promotors de la Casa de la Música han tirat endavant un fantàstic festival de músiques del món titulat Mataró, Cruïlla de Cultures que s’encavalca amb l’inici de la Festa Major i que comença per Sant Joan amb una revetlla. Des del 23 de juny, doncs, fins al 29 de juliol -el final de la Festa Major és inamovible, això si- la ciutat està de festa. És una mena de focs artificials que va in crescendo fins a desembocar en l’Agost, "suau i enganxós", que dirien Els Pets. Després venen unes dues tres setmanes en què Mataró –cada cop menys, també és cert- es paralitza i viu a un ritme lent, tranquil, adormit, fins que a finals d’agost, quan arriba Sant Ramon, la ciutat torna a arrencar amb la seva marxa característica. La seqüència és tan perfecte que sembla orquestrada des d’un centre d’alt pensament, un think tank dedicat a gestió del temps. Jo, de fet, de petit pensava que tots els pobles celebraven la seva festa en aquestes mateixes dates. Per això en descobrir que no, com deia al principi, vaig trobar un bon motiu per sentir-me mataroní. Definitivament som collonuts.

Comentaris

Ja ho dic jo que a Mataró viviu la mar de bé. I tampoc us fa falta àvia.
Marta Teixidó ha dit…
Hola Joan,

Mira, Mataró és Mataró i aquestes Festes són principalment per diversió del jovent, perquè és el que he pogut observar a través de TVM, que es veu molt bé i no haig d'agafar una gran suada per ser-hi present.

Jo, com que estic al mig de la quarantena, se'm passen les ganes de tot això i em dedico a la música (clàssica) i les arts, i el jovent que faci la seva. Pero com que religiosament pago els meus impostos, si que m'agradaria que el "jolgorio", no fos tan destinant als joves i petits, papes i mames d'avui en dia, i es pensés que la famosa "cruïlla", ha durat masses dies i no ha resultat com es volia, que durant el més de juliol s'està farcit de festes majors de barri, i que no es pot estar en permanent diversió, que fins al 26 hem d'anar a treballar i fa calor a les nits i costa de dormir.

Per tant, les Santes, com cada any des de fa 27 anys, i que només es diverteixen uns quants, que encara no paguen el seu als regidors.

Afortunadament, però, es Festa Major un cop l'any.

Bon estiu

Entrades populars