Cadascú al seu pas
Així titulem el darrer número de la revista Valors, que versa sobre la necessitat que entenem que hi ha, a dia d’avui, de repensar el ritme en què vivim les nostres vides. Són massa accelerades, les nostres vides? Tots ens passa massa després i tenim poc temps per assaborir el que ens passa? Són, creiem, qüestions adequades per plantejar-se ara que ens tornem a capbussar en el curs normal i corrent, després de les vacances. Per a promoure la reflexió, presentem el moviment slow (lent, en anglès), una filosofia de vida plasmada sobre el paper pel periodista Carl Honoré, que va decidir repensar el seu ritme de vida quan una nit, a l’hora de llegir un conte al seu fill, es va exclamar en admetre que el feia més curt per poder anar a consultar abans els seus correus electrònics i poder així fer més feina. A partir del llibre que va escriure, Elogi a la lentitud, s’ha conformat un potent moviment mundial amb aplicacions a diferents camps. Segurament el més conegut és l’slow food, en oposició del fast food de les hamburgueseries, que compta ja amb força predicament. Hi ha rèpliques, però, de la teoria slow en molts altres camps: el sexe, l’escola, la salut, la mobilitat... i hi ha també el que se’n diu slow cities, ciutats lentes, en les quals s’apliquen una sèrie de mesures per garantir el benestar i la tranquil•litat dels seus membres: reducció del nivell de velocitat a trenta quilòmetres per hora a tota la ciutat, promoció dels establiments on es puguin consumir productes ecològics i el més naturals possibles... A Catalunya Palafrugell, per exemple, forma part d’aquesta xarxa i altres ciutats ben aviat s’hi afegiran, tot i que l’epicentre d’aquest moviment de ciutats lentes, a nivell mundial, es troba a les poblacions del nord d’Itàlia, sempre de menys de 55.000 habitants.
No es tracta, tampoc –alerta-, de reivindicar la lentitud perquè si –els catalans som poble de fer feina i fer-la ràpid- però si d’aturar-se un moment i, amb una certa lentitud, reflexionar sobre com estem vivint. Perquè és clar: acostumem a donar la culpa de que vivim massa ràpid –la immensa majoria que ho creu- a la societat, al mercat, als altres, en definitiva. La nostra perspectiva no és aquesta, sinó que el ritme en què viu cadascú és una decisió personal i intransferible que cada individu pren (o deixa que prenguin per ell). I que, exceptuant potser alguns casos, es pot regular, modular, millorar. El món pot ser que sigui estressant, però els que estem estressats, en realitat, som nosaltres. Per tant, convidem a tothom a repensar-se a si mateix aprofitant aquest moment de fer bons propòsits que és el mes de setembre. Així de senzill. I així de profund, també.
No es tracta, tampoc –alerta-, de reivindicar la lentitud perquè si –els catalans som poble de fer feina i fer-la ràpid- però si d’aturar-se un moment i, amb una certa lentitud, reflexionar sobre com estem vivint. Perquè és clar: acostumem a donar la culpa de que vivim massa ràpid –la immensa majoria que ho creu- a la societat, al mercat, als altres, en definitiva. La nostra perspectiva no és aquesta, sinó que el ritme en què viu cadascú és una decisió personal i intransferible que cada individu pren (o deixa que prenguin per ell). I que, exceptuant potser alguns casos, es pot regular, modular, millorar. El món pot ser que sigui estressant, però els que estem estressats, en realitat, som nosaltres. Per tant, convidem a tothom a repensar-se a si mateix aprofitant aquest moment de fer bons propòsits que és el mes de setembre. Així de senzill. I així de profund, també.
En aquest número de Valors també podreu llegir:
El momentVALORS de Pep Duran, traginer de contes
(Mireu el tastet en vídeo aquí a sota)
Comentaris