Un rus a la Carretera de Mata

Que fort. Baixant de casa l'àvia, per la carretera de Mata, em trobo pocs metres abans d'arribar a la plaça de la Morberia una botiga oberta, a la banda de muntanya. Veig enciams i tomàquets encastats al vidre i al darrera un home més aviat ros mirant la televisió. Aixeco els ulls i veig el rètol de l'establiment: "Alimentació", diu en català ben normatiu. A sota, però, hi ha un subtítol escrit en rus i els meus petits coneixements de llengües eslaves em permeten entendre que hi diu: "Productes russos". Ok, és una botiga de queviures regentada per un rus, penso per mi. Una botiga oberta tot el cap de setmana, igual que hi ha un xino al carrer de la Coma amb la Muralla dels Genovesos (per dir un altre indret matarocèntric). Però tornem a la plaça de la Morberia, un indret familiar perquè els pares hi viuen des de fa uns 35 anys, si no m'erro. De petits una parada clàssica abans d'arribar a casa era parar a Ca l'Octavi (ho deiem així: "Calotavi", la "c" feia de mal pronunciar) per arreplegar tres unces de pernil salat i les quatre coses que li feien falta a ma mare per l'endemà. Després de preguntar-li uns quants cops a ma mare vaig entendre que tres unces eren cent grams, una minúcia, vaja. Calotavi, per mi, doncs, era la botigueta de tota la vida del meu carrer. Avui Ca l'Octavi (passo ara a escriure-ho bé) encara és obert però davant seu hi té molta competència, molts competidors que no crec que sàpiguen què vol dir "tres unces". A la cantonada d'on he dit que hi ha el rus que s'acaba d'instal·lar, hi ha un magatzem regentat per uns xinesos que venen de tot (com sempre). I davant del rus, de fet, també hi ha un locutori amb Internet. Els immigrants fa quinze anys eren pràcticament inexistents -només hi havia en Sheriff Jarjú, a qui avui he saludat tornant de la ràdio- però ara són uns habitants més del veral. El meu amic Abdelmajid, per exemple, que fa de pastisser el forn Sant Jordi de Santa Maria viu al costat del locutori. És marroquí, però a la zona hi tenim xinesos, sudamericans i avui he descobert doncs que també un rus. La plaça de la Morberia, doncs, ha esdevingut una autèntica Cruïlla de Cultures a dia d'avui. Qui ho havia de dir!

Comentaris

Joan Safont ha dit…
Ep, tot això em sona molt!
Silveri Garrell ha dit…
Graciós el diminutiu de Matarò que escrius "Mata". Si, realment, Catalunya ja es multicultural i als nous temps nous problemes. BONNN ANNNNYYY
Maria Carme Maltas ha dit…
T'has descuidat que al davant de casa dels teus pares hi ha tots els països representats -abans només hi vivien "gitanos" i tots recordem les grans festes de casori que feien...- ara però, és la ONU, crec que hi viuen ciutadans de tots els continents i colors; també has de saber que l'ajudant d'una de les moltes perruqueries que hi ha al carrer és búlgara i ja porta cinc anys pentinant el veïnat... O sia, que ni "unces" ni deu-ralets que era el que costava una paperina de castanyes que compràvem a la cantonada quan tu erats petitet...
xevi ribas ha dit…
xeviBona nit Joan, soc en Xevi Ribas del Magical Mystery Tour, et faig arrivar la meva adreça del blog: http://xeviribasbeatle.blogspot.com/search?q=.bè res mes fins aviat!!!
Anònim ha dit…
no fa falta que ens expliquis la teva vida
Anònim ha dit…
Aquests son tots els records que tens del carrer Mata???? Tens 27 o 28 anys i aquest havia estat un carrer amb molta vida. Quina poca memoria que tenim!!!

Entrades populars