L'equilibri és possible *

L'època en què les feines eren permanents, els horaris rígids i consistien en produir o manufacturar productes materials ha estat superada. Avui en dia, cada cop més, del que es tracta és de prestar serveis, de caràcter intangible, a qualsevol hora i en qualsevol circumstància, seguint l'estela d’Internet. És la societat del Coneixement, on el que importa no és haver interioritzat una gran quantitat d'ensenyaments teòrics sinó tenir la capacitat d'aprendre davant qualsevol repte, i sobretot respecte les dificultats. Un tipus de societat estimulant per a les ments creatives i passionals però alarmant per un altre tipus de persones atemorides davant la possibilitat de quedar "segrestades" per la feina i les seves servituds, que són moltes. Olga Pallàs, sòcia gerent de l'agència Procomunicació, pertany definitivament a la primera classificació. De 37 anys, entén que la seva feina al capdavant d'una empresa d'aquest tipus és un element clau dins la seva vida, que la fa glatir en el dia a dia, amb els diferents projectes que van apareixent. "No hi ha compartiments estancs. Ni visc per treballar ni treballo per viure", sintetitza. Assenyala amb naturalitat que allò que aprèn de la seva feina l’enriqueix en l’àmbit privat i que compartir els projectes a casa li serveix també en el dia a dia a l’eixerida agència que té al barri de la Bonanova de Barcelona. Com correspon al perfil de "dona executiva" treballa moltes hores, però per sorprenent que sembli això, justament, és el que assegura li permet arribar a casa amb ganes de donar-se amb cos i ànima a la seva família, on creu que és més important la qualitat que la quantitat. L'Olga admet que malgrat el ritme de vida que porta sovint necessita aturar-se per reflexionar i carregar piles, tenir un moment d'intimitat, de meditació o pregària. El secret per a fer possible aquest equilibri: entendre que no es pot ser una "superwoman" i que cal posar límits a la pròpia exigència. I, òbviament, tenir un motor ben potent que es diu fe i que és clau per encaixar i possibilitar que el trencaclosques de la vida postmoderna encaixi. Una última lliçó apresa: tot el que fas retorna. De manera que val la pena viure amb passió, alegria i desprenent energia positiva. "Voler és poder", conclou mentre se li dibuixa un somriure als llavis.

* Publicat a Foc Nou Agost/Setembre.