dimarts, setembre 23, 2008

El Ramadà: recarregar piles *

Younes Harrak, fotografiat dilluns passat al barri de Cerdanyola. Foto: J. S.

Queden quaranta minuts per les deu del vespre i, com cada dia del sagrat mes del Ramadà, Younes Harrak, 31 anys, s’encamina cap a la mesquita del barri de Cerdanyola de Mataró. El temple –una fàbrica reconvertida- es troba en un polígon industrial de la capital del Maresme, a uns quinze minuts a peu de casa seva. A cap catòlic o cristià se li ocorreria haver de caminar aquesta distància i endinsar-se en una zona així per poder practicar la seva fe, però a casa nostra i en aquest moment Younes Harrak entén que és la millor opció. Ho justifica recordant que els musulmans –especialment en aquesta època- acudeixen cinc cops al dia al seu temple, a hores intempestives, cosa que podria molestar els teòrics habitants cristians. No ho critica, però si que fa notar l’efecte que això pot tenir en els nens i nenes musulmans, que se sentin marginats per la societat que diu haver-los acollit. De fet Younes Harrak alerta precisament que es pugui crear en aquesta nova generació de “magrebins catalans” una situació dicotòmica: de cara endins –en l’aspecte religiós també- com si fossin al Marroc i de portes enfora com uns joves catalans i/o espanyols més. “A vegades penso que ara vivim la calma abans de la tempesta”, comenta enigmàtic.
Ell és un immigrant atípic perquè de fet ha vingut a Catalunya a estudiar, a doctorar-se en Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona. I tot i que en aquest espai s’ha sentit tractat com qualsevol altre estudiant, en els ambients populars com els del barri on viu admet que la realitat és una altra. Treballa al Consell Islàmic de Barcelona i aquests dies de Ramadà explica que els viu no pas amb dificultat sinó amb goig, i això que l’activitat comença a les quatre de la matinada amb el primer res i acaba -avui- a quarts d’onze de la nit: “Per a nosaltres el Ramadà suposa un canvi de ritme després d’onze mesos monòtons, un canvi en el cos i sobretot en la ment. És un moment per recarregar piles”. Un període, doncs, de neteja interior, de sacrificis, de renúncies, molt similar a la Quaresma cristiana. Tan lluny, i tan a prop.

* Publicat a 'Foc Nou' del mes de setembre.

1 comentari:

joan ha dit...

T'has preguntat mai quin percentatge de la població catòlica encara practica la Quaresma d'una forma integral? Gairebé ínfim, no? Doncs això crec que explica moltes coses.

Si l'Islam no evoluciona s'acabarà marginant tot sol. Per què mai he sentit ni un mínim d'autocrítica per part seva? Per què tot és culpa de la societat que els acull? Ja se sap que l'absència d'autocrítica sempre porta al dogmatisme. I el dogmatisme és la font de tot totalitarisme.