Dibuixar el propi camí‏*

A vegades, quan el camí sembla cantat, dissenyat, abans fins i tot de començar a recórrer-lo envaeix als humans una sensació de dubte, de sospita. Una reacció que fa necessari posar en crisi tants cops com calgui aquest pla de vida per poder establir si, realment, és el vàlid, el propi, el correcte. És, en el fons, una necessitat primària de l'ésser humà: explorar a dreta i esquerra, buscar els límits, aturar-se quan el cos ho demana... fins a veure-hi clar, fins a tenir la petita o gran revelació -més o menys mística- que permet “pensar-nos” en plenitud, dotar-nos d'un sentit, donar un relat a la pròpia existència. Xavier Garí, casat, una filla, nascut a Barcelona fa 34 anys, llicenciat en Història i amb cara de no haver trencat mai un plat pertany a aquest tipus de persones. Així, abans de tornar a agafar l'autopista del cristianisme que havia begut a casa dels pares, va necessitar dur a terme un viatge a Itaca que el va conduir a l'antiga Iugoslàvia, Brasil i El Salvador. Indrets tempestuosos, marcats per la guerra i la violència, dels quals va extreure una filosofia, la cultura de la pau, com a antídot per articular un món just i en pau: “L’àmbit del pensament sempre m’ha estat proper perquè el meu pare és professor de filosofia i la cultura grega li apassiona; de petits vam anar a Grècia fins a quatre vegades!”, comenta. El viatge –extern i intern- de Xavier Garí va tenir en personatges com Pere Casaldàliga i sobretot Gandhi elements catalitzadors. L'admiració confessada d'aquest últim a Jesús va ser la drecera que li va permetre tornar, de forma natural, a la casa catòlica després d'uns anys d'allunyament: "Vaig arribar a fer el primer any de noviciat als jesuïtes, i tot i que l'experiència va ser molt enriquidora vaig veure que no era per mi”, recorda. Ara viu a Esplugues i imparteix Socials als jesuïtes de Sarrià. I des de la pista per la qual ha decidit transitar es dedica també a fer de pare, a col·laborar a la càtedra Ethos de la Ramon Llull, a la parròquia de la seva ciutat, a escriure sobre valors i cultura de la pau... un reguitzell d’activitats però totes amb un fil conductor que ha anat dibuixant, en base al dubte, durant molt temps.

* Publicat al Foc Nou del mes de desembre.