Quan ens cansarem d'0bama?*

Espero francament equivocar-me, però predic que abans d'un any els índexs de popularitat del flamant president nordamericà, Barack Obama, hauran caigut en picat i la sensació de frescor i esperança que desprèn ara s'haurà esfumat. Voldria errar en la meva predicció i que a Obama li passés com a Lula al Brasil, on sis anys i mig després de l'accés de l'exsindicalista al poder, aquest ha arribat a una popularitat rècord del 64 per cent. Però no crec que sigui així i per això escric aquesta reflexió, curant-me en salut. I és que, al meu entendre, la societat líquida en què vivim mostra cada cop de forma més evident símptomes de comportar-se com a tal també en l'àmbit polític. Així, de la mateixa manera que les relacions amoroses es tornen fugaces, els compromisos vitals fugissers i el pensament volàtil, la nostra societat ha inventat la figura dels "polítics kleenex", d'un sol ús i curta durada: primer els descobreix i venera, en un tres i no res els encimbella al capdamunt de les enquestes, els situa a primera línia de comandament i després de la flamarada inicial, quan veu que o no respon als desitjos o no ho fa amb prou rapidesa... se'n cansa i els llença, igual que fem amb la resta de productes que consumim en el dia a dia.

S'ha pogut veure amb Sarkozy a França, recentment. L'arribada de l'exministre de l'interior a l'Elisi va ser percebuda pels francesos i també pels europeus com una autèntica revolució. Sarkozy, un polític liberal i reformista, estava cridat a sacsejar fortament el país gal després de dos septenats somorts de Jacques Chirac, una situació similar a la què viu ara Obama. Però sis mesos després ja no en quedava pràcticament res, d'aquella il·lusió. Sarkozy era notícia, essencial-ment, pels seus afers matrimonials. Malgrat la seva hiperactivitat i les promeses de canvi, s'ha demostrat que no és un superheroi i que li serà molt difícil capgirar les inèrcies que poblen encara l'envellida França.

Tornem a Obama. Tot i que encara no ha pres possessió del càrrec, de facto ja exerceix com a president de la hiperpotència. I ha començat a prendre decisions, que és el que li pertoca, de manera que han arribat també les primeres decep-cions. El canvi no és prou radical, diuen: Hillary Clinton com a secretària d'estat no representa el canvi de rumb pregonat. D'altra banda, comença un procés de deconstrucció del personatge: ara hi haurà, per exemple, qui s'adonarà que Obama també està a favor de la pena de mort. Que no ens havíem llegit les seves posicions sobre això? Serà un degoteig constant, però la decepció anirà en augment. De mica en mica quedarà clar que l'àmbit d'actuació d'Obama serà limitat i que no salvarà el món. Canviarà algunes coses, però ni la pau arribarà ràpidament a Palestina, l'Iraq o l'Afganistan ni la situació dels milions de persones que viuen en la pobresa als Estats Units millorarà d'un dia per l'altre. Potser tancarà ràpidament Guantánamo, però l'alt índex de violència en els barris marginals de les grans ciutats nordamericanes costarà molt de fer disminuir.

Per això dic que està escrit que Obama decebrà. La decisió, en tot cas, és nostra. Tinguem paciència, donem-li temps, deixem que posi els fonaments d'una nou esquema de relacions internacions. Potser llavors si que no ens decebrà. Donem una oportunitat, de veritat, a Barck Obama.

* Publicat a Valors (desembre de 2008).

Joan Rangel a Mataró Ràdio

Avui dimarts, a 2/4 de 8 del vespre, l'espai L'Entrevista de l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio, el delegat del govern d'Espanya a Catalunya, el caldetenc Joan Rangel, el qual fa refencia a les ajudes anunciades pel govern Zapatero per ajudar els municipis a mitigar la baixada de l'obra pública. Rangel també parla de la necessitat de dir a cada cosa el nom que li toca i reclama deixa de fer servir subterfugis per no anomenar o fer referència a Espanya. El secretari de política institucional del PSC, finalment, assegura que el projecte de la tercera fase del Passeig Marítim de Mataró és al ministeri corresponent i que espera poder-lo tirar endavant en breu.