De concert: els Manel, a Manlleu

He anat a la reunió i entre idea i idea i galeta i galeta hem anat vestint l’estrategema amb la Núria. Dit i fet. Sense entrades –per més inri-, passades les 7 hem agafat el cotxe i hem començat a pujar Catalunya endins. “Que anem a veure una peli al Mataró Parc? M’agradaria molt anar al cinema...”, ha comentat primer l’Eloi. Quan ha vist que saltàvem de comarca ha preguntat: “Que anem a sopar amb l’Anna Carbonell a Granollers?”. Tampoc. Quan hem agafat la C17 es pensava que el volíem despistar i ha dit: “Ah, això és que anem a Girona però fent la volta” (com que estem tots obsessionats amb la ciutat del riu podia ser que la sorpresa consistís en això). En acostar-nos a Vic ha preguntat el que també era obvi i quan ja ens deixava per impossibles li hem anunciat: “Mira, Manlleu. Anem aquí, Eloi”. “A Manlleu? I que hi ha a Manlleu?”, ens ha preguntat entre sorprès i estranyat. “Res, hem pensat que era un lloc que no coneixíem i que podíem passejar per aquí. No dius tu que l’important és el viatge, no la destinació?”, li hem respost amb la Núria.
Hem aconseguit mantenir la sorpresa molta estona més, sopant excel•lentment en un restaurant molt bufó de la plaça del poble fins que, remuntant les escales que hi condueixen ha vist un cartell que deia: “Manel. Aquest vespre en concert al teatre del CEIP Puig Agut”. “Ostres, no em portareu a veure aquests tius que són boníssims i que em feia tanta il•lusió de veure?”. El més graciós del cas és que no ho havíem comentat mai, l’existència d’aquest grup però amb la Núria teníem la intuïció que tindria una bona sorpresa. Així ha estat. El concert es feia en un teatre d’una escola, en un barri amb un percentatge altíssim d’immigrants magrebins (això de la Catalunya catalana, on es guarden les essències, gràcies a Déu es va acabar). I dalt l’escenari, passades les onze, han aparegut els quatre membres del grup. A cada cançó, amb el públic sorprenentment entregat, anàvem descobrint una influència musical: que si Roger Mas, que si Jaume Sisa, que si el Grup de Folk, Antònia Font, un polsim de Barcelona mestissa... els Manel es consolidaran els propers mesos com un grup clau de l’escena musical catalana. Ara sóc jo que ho profetitzo (també vaig assegurar que en Maragall es presentaria a la reelecció i no va ser així...). Espero no equivocar-me en aquest cas.
Dídac Rocher al Diaridelamusica.com
Doncs més música, avui, i en aquest cas interpretada no tant lluny.
"Prop d'un centenar de persones van acudir al Teatre del Centre Cívic el Gorg de Sant Vicenç de Montalt el passat divendres per gaudir del concert del cantautor arenyenc Dídac Rocher. El repertori del concert es va basar principalment en les cançons de "El Nus", el primer i nou disc del jove cantautor que ja està gravat i que sortirà a la primavera. (...)".
* Publicat a diaridelamusica.com.
* Publicat a diaridelamusica.com.
Comentaris