dilluns, de febrer 02, 2015

En el cap de... Manuel Valls*

Ja ho havia fet amb força en anteriors ocasions, que quedi clar, però just després dels brutals atemptats de principis de gener, vaig insistir en la necessitat de reforçar a França el concepte de laïcitat, una laïcitat exigent: els francesos, siguin de vuit generacions enrera o arribats en els darrers 50 anys com el meu cas, tenim un mínim comú denominador que són els valors republicans, els valors fonamentals de la república, la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Dins això, hi pot caber gairebé tot; fora d'això, pràcticament no hi cap res.

Ho vaig dir a l'Assemblea Nacional el 13 de gener: el nostre desafiament -i aquest és un desafiament no només a França sinó a tot el món- és demostrar que la República, la laïcitat, la igualtat homes-dones son compatibles amb totes les religions radicades a casa nostra -inclòs l'islam- que acceptin els principis i valors de la República. Per tant, aquelles persones que no estimin els valors de la llibertat -i per tant de la llibertat d'expressió-, la igualtat i la fraternitat, no són benvingudes a casa nostra.

Així de clar ho penso. Ja sap tothom de quin peu calço i que no em tremola el pols a l'hora d'efectuar plantejaments de fons o de prendre mesures enèrgiques encaminats a treballar aquells valors amb els que crec. I ja sap tothom que els meus pares no eren francesos -provenien de Barcelona- i que, per tant, sóc el primer que he hagut de complir aquestes regles per poder ser incorporat com un francès més.

Sortiria, doncs, mil vegades més, com vaig fer el dia de la publicació del primer número del setmanari Charlie Hebdo després dels atemptats, amb la publicació sota el braç, com a símbol d'aquest valor irrenunciable dels francesos que és la llibertat d'expressió. Aquests terroristes no podran contra els símbols més preuats de la República Francesa.

* Publicat a la revista Valors del mes de febrer de 2015.