dimarts, de febrer 10, 2015

Mataró tanca un convuls mandat amb l'horitzó d'un Ajuntament encara més fragmentat*

Mataró també és, en termes electorals, una ciutat catalana mitjana: ni té les pautes electorals del cinturó roig de Barcelona ni les de les poblacions de comarques.

Des de la recuperació de la democràcia, el 1979, la ciutat sempre l'havien governat els socialistes -Joan Majó, Manuel Mas i Joan Antoni Baron al capdavant- i, en alguns casos, en coalició amb altres formacions: en el primer mandat amb CiU i el PSUC en el marc dels ‘Pactes de Progrés’, durant la dècada dels 80 en solitari fins que entre el 1991 i el 1999 ICV ja va haver de prestar el seu suport davant la pèrdua de la majoria absoluta socialista, entre 1999 i 2003 de nou en solitari ja que la presència en solitari de EUiA els va fer recuperar-la i finalment entre el 2003 i el 2011 amb el model tripartit amb ICV i Esquerra.

Tot va canviar la nit del 25 de maig del 2011: la irrupció de la formació “identitària” Plataforma per Catalunya (PxC) amb tres regidors gràcies a una jove candidata -Mònica Lora- i una eficaç campanya va restar tres dels onze regidors que fins al moment tenia el PSC, que va empatar a 8 empatat amb CiU, que no obstant rebia mil vots més. A més, encara que ICV mantenia els dos llocs que ja tenia al consistori, Esquerra desapareixia del mapa com en moltes altres ciutats mitjanes del país; el tripartit d'esquerres no es podia reeditar.

Però tampoc era possible un pacte de dretes: descartada PxC pel seu rerefons xenòfob, la previsible suma de CiU i PP després de 32 anys de governs d'esquerres no arribava a la majoria absoluta de catorze regidors, i això que el PP va obtenir un més que en les anteriors eleccions.

Inicialment, el nou alcalde Joan Mora, per primera vegada de CiU, insistia en la necessitat d'arribar a un acord de ciutat entre la seva formació, el PSC i el PP, però des d'un primer moment els socialistes van rebutjar sense embuts aquesta possibilitat, de manera que l'únic possible acord passava per l'entesa entre nacionalistes i socialistes. S'ha de tenir en compte que en llocs com Barcelona o Girona els alcaldes convergents han pogut durant aquests quatre anys practicar una geometria variable permanent, però a Mataró era més difícil per la composició del consistori: la gran coalició era l'única que amb normalitat podia anar aprovant els temes, fora que algun regidor d'alguna altra formació deixés el grup en què havia estat escollit –des del principi del mandat es va especular amb la implosió del grup de PxC, de manera que un dels tres regidors pogués donar el seu suport al pacte CiU-PP, cosa que ha acabat passant amb Gabriel Ponceperò ja a finals de mandat, sense efecte polític possible-.

No obstant, els recels entre les dues formacions majoritàries eren monumentals: CiU i PSC tenien com a líders dos personatges políticament antagònics –Joan Mora i Joan Antoni Baron- que ja no s'havien entès com a cap de l'oposició i alcalde en el mandat anterior i que no ho farien tampoc en quatre anys: només en una ocasió, pocs mesos després de les eleccions i de cara als pressupostos del 2012, nacionalistes i socialistes van arribar a un acord puntual.

Després, el 2013, els pressupostos van quedar prorrogats davant el desacord entre PSC i CiU i els del 2014 -que sí que eren nous- es van aprovar recorrent a la nova llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local aprovada pel PP que permet portar-los endavant només amb els vots de la junta de govern local en el cas que hagin estat prorrogats.

Per a aquest any, 2015, de nou s'han prorrogat automàticament davant l'evidència que no obtindrien el suport de la majoria del ple, encara que en aquesta ocasió almenys s'ha pogut aprovar una modificació de crèdit per la qual es cobriran tres pistes poliesportives de la ciutat.

Bé és cert que, en un consistori fortament endeutat com el de Mataró -tenia 300 milions d'euros al començar el mandat i l'acabarà amb una sisena part menys- tampoc el fet d'haver pogut aprovar pressupostos amb normalitat hauria possibilitat fer una inversió més elevada a la ciutat, perquè el primer -la llei d'estabilitat pressupostària obliga- és tornar els diners prestats, segons constaten fonts municipals.

Però sigui com sigui, el bloqueig polític que ha viscut l'Ajuntament durant aquests quatre anys és a la vegada el perill més gran –i el més probable- davant la presumible futura composició del consistori però també –tota la classe política local n'és conscient- la principal situació a evitar d'ara endavant, perquè insisteix a traslladar a la ciutadania una imatge de desacord que acaba donant ales a les noves formacions, en un bucle sense fi.

Nou partits al consistori després del 24-M?
I és que, amb la gairebé segura incorporació d'Esquerra, Podem iCiutadans al consistori local –sense representació les tres formacions en aquest moment-, i a l'espera de saber si Plataforma per Catalunya i la CUP són capaces de mantenir la seva presència en el saló de sessions de La Riera 48, podria donar-se la situació que en el pròxim mandat hi hagués la xifra tan elevada de vuit formacions en el consistori: CiU, PSC, PP, ERC, ICV-EUiA, Ciutadans, Plataforma per Catalunya, Podem i CUP.

Una situació que s'explica en part perquè a Mataró no s'ha estat capaç -o no s'ha volgut- concretar una versió local del Guanyem Barcelona que hauria pogut posar en dificultats les principals forces "tradicionals". Podem i la CUP van dir que no i només va quedar a sobre de la taula la disposició d'ICV-EUiA.

L'aliança òbvia entre CiU i ERC no és suficient
Davant aquest panorama el candidat de CiU a l'alcaldia, Joaquim Fernàndez –que substitueix l'alcalde Mora, que no repeteix per motius personals-, ja ha llançat la primera oferta de col·laboració a Esquerra Republicana, consistent a pactar alguns punts comuns perquè figurin en els dos programes electorals.

Els nacionalistes treballen amb la hipòtesi de ser per segona vegada els més votats però també són conscients de la dificultat de mantenir els actuals vuit regidors sense el reforç que dóna presentar l'alcalde vigent i en la conjuntura actual. Per això s'han posat mans a l'obra de cara a l'endemà.

Fernàndez, òbviament, s'empara en el marc de col·laboració que el president Mas va donar a entendre que s'havia establert entre CiU i ERC de cara a les municipals quan es va anunciar l'acord per portar a terme eleccions plebicitàries el 27-S.

Per la seva part Esquerra, que va guanyar l'any passat unes eleccions –les europees- a la ciutat per primera vegada des de la Segona República, es mostra cauta i emplaça tota negociació a després dels comicis.

En tot cas, les dues forces saben que serà difícil que entre totes dues aconsegueixin els 14 regidors necessaris per governar amb comoditat, de manera que la gran pregunta és qui completarà el trencaclosques. Descartat el PP i les formacions espanyolistes (Ciutadans, PxC) en aquest govern de caire nacionalista -seria estrany també veure Podem pactar amb aquestes dues forces-, només sembla que hi hagi una opció a l'abast de la mà per arribar als 14: el PSC que presenta nou candidat, el jove de 33 anys David Bote.

La resposta a totes aquestes preguntes, després del 24 de maig. O més aviat els dies posteriors a la data de les eleccions.

· Reportatge publicat a l'edició local de Mataró de la web de El Periódico.