dissabte, de juliol 18, 2015

'En el cap de...' Paul Kagame*

Sovint diuen de mi que sóc proamericà, com si això fos un pecat. Sí, els Estats Units són el nostre soci comercial i amb ells les coses ens han anat molt bé els darrers anys. Els últims anys hem tingut un Producte Interior Brut del set per cent (2014) i 8,8 per cent (2012). A més, tinc una visió molt estricta amb l’ajut extern que ens arriba: ha de fer que els receptors confiïn en ells mateixos. D’aquesta manera, crec que ens en sortirem clarament.

Altres coses que segur que molts dels que em critiquen no saben: segons un informe de l’ONU de 2005 que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el rwandès és el parlament més equilibrat del món, amb un 48,8% de dones (la mitjana està en el 15,9%). Ara, a 2015, ja representen el 64 per cent. No ho sabíeu, oi?

Poca transparència? Tinc un compte a la xarxa social Twitter amb milers de seguidors i diuen que sóc el president d’un govern del món que més respostes dono a les persones que m’escriuen; responc fins al 86 per cent dels tuits que em fan els que em segueixen, diguin el que diguin, provinguin d’on provinguin. Ja veuen, doncs, que no m’amago, que dono la cara sempre que puc.

Potser, abans de pensar segons què sobre mi, la gent s’hauria d’informar una mica millor. Els europeus –especialment els belgues, dels quals som ex-colònia, i els francesos, que ens havien apadrinat amb aquella suficiència tan seva- no ens perdonen que abandonéssim la seva protecció i abracéssim la causa de la llibertat que representen els Estats Units.

* Article publicat a Valors de juliol/agost de 2015.