El fantasma invisible que recorre Occident*

Un fantasma planeja ja no només sobre Europa sinó sobre el conjunt del món occidental, amb més virulència que mai, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial. És el fantasma de la xenofòbia. El de la por al diferent. El de l’aïllament. El que porta al tancament de les nostres fronteres.

La tirallonga de titulars fa esgarrifar. Els països de l’est europeu, amb una tradició democràtica inferior a la dels seus homòlegs de l’oest degut a cinc dècades de règims totalitaris, cauen pel pendent de polítiques filofeixistes com a Hongria, que s’ha negat en rodó a rebre immigrants sirians. Però també al cor d’Europa, allà on va néixer el somni comunitari, hi nien les idees xenòfobes. A Alemanya, un partit inicialment euroescèptic com Alternativa per Alemanya –ara reconvertit en antiimigració– ha quedat tercera força en unes regionals. Al seu país veí, Àustria, per primera vegada la presidència de la república podria caure en un candidat de l’extrema dreta.

A la mateixa França, inventora dels Drets de l’Home, el Front Nacional va ser primera força a les regionals. Fins i tot als països nòrdics, paladins de les democràcies europeees més avançades, una nova generació de partits ha aconseguit en els darrers quinze anys instal·lar plantejaments clarament xenòfobs a l’agenda política del país, com s’ha demostrat amb la confiscació dels béns als immigrants que arribin a Dinamarca. Als Estats Units, un candidat com Donald Trump que expressa el seu racisme envers el món musulmà podria ser el candidat republicà.

A tot el món occidental –tot i que no a casa nostra– s’observa un ascens de l’agenda dels partits d’extrema dreta –barrejats amb euroescepticisme i populismes diversos– com mai havíem vist des de fa temps. I tothom fa l'orni, com si no se n'adonés. Ja no és tan que aquests partits obtinguin bons resultats sinó que la seva agenda antiimmigració penetra en la dels partits de tradició democràtica... d’una forma subtil, però eficaç. La por i l’odi vers l’altre, l’exclusió... valors que hem de saber contrarestar en una Europa democràtica, inclusiva i plural. Tot això, però, no contradiu la necessitat de fer l’esforç d’entendre quins són els factors que impulsen el creixement de la xenofòbia i les raons de fons d’aquest replegament interior.  

“Augmenta la por i la por generalment defensa els interessos i és contrària als valors. Quan les personen tenen por actuen per supervivència i aleshores queden en un segon pla valors com la solidaritat o la generositat”, afirma Xavier Aldekoa a l’entrevista del monogràfic. No deixem que ens venci la temptació xenòfoba.

* Pòrtic de la revista Valors del mes de maig de 2016.

Comentaris

Entrades populars