dimecres, de maig 11, 2016

'En el cap de...' Rodrigo Tovar Pupo*

Em dic Rodrigo Tovar Pupo tot i que m’anomenen “el Papa Tovar” o “Jorge 40”. Sóc un excomandant paramilitar de Colòmbia; de fet vaig ser el darrer cap de les Autodefenses Unides de Colòmbia, quan vaig susbtituir Carlos Castaño, el nostre anterior comandant.
Em vaig desmobilitzar amb mil dels meus homes el 10 març 2006 a La Mesa, a Cesar, dins el procés de desmobilització de paramilitars. Jo era el comandant del Bloc Nord que operava principalment en els departaments de Cesar, Magdalena, Guajira, Atlàntic i Santander i sí, responsable de diverses massacres i segrestos en aquests departaments. He confessat al voltant de sis-cents crims en el procés de Justícia i Pau.
Sí, no tinc perdó de Déu, però saben perquè em vaig fer de les Autodefenses? Si haguessin estat al Cesar dels anys 90, no en tindrien cap dubte. Saben la intensitat amb què la guerrilla atacava els pobles d’aquella zona? Alguna cosa havíem de fer i el govern no hi era mai! La meva família, propietària de terres, era extorsionada constantment. Van segrestar una cosina meva i van intentar-ho amb el meu pare. Així que em vaig integrar a les Autodefenses.
Però tranquils. Sóc a la presó. El 13 de maig de 2008 vaig ser extradit als Estats Units per suposat delicte de narcotràfic, que sempre he negat. L’any passat, la justícia nord-americana em va sentenciar a setze anys i mig de presó, tot i que sembla que només n’hauré de complir cinc, perquè ja en porto set aquí pres.
Tota aquesta merda em va enganxar de ben jove i ja no me’n podré sortir mai més.

* Publicat a la revista Valors del mes de maig de 2016.