dimarts, de juny 07, 2016

La gota de suor de Rivera

En els debats entre polítics, com el de Rivera i Iglesias de diumenge a Salvados, teòricament tots hauríem de fixar la nostra atenció en el que es diu i en com es diu, però no descobriré res de nou si afirmo que és més interessant -i revelador- no ja el que no es diu sinó tot de coses que passen en un plató televisiu i que tenen significat, que expliquen coses. (Sí, allò mític del debat entre Kennedy i Nixon de l'any 1960, en què el contrast del físic entre l'un i l'altre diuen que és el que va fer decantar la balança a favor del candidat d'origen catòlic).

El debat de diumenge a Salvados va pujar de to en el moment en què Iglesias li recriminava a Rivera actuar de forma demagoga per haver anat a Grècia a visitar els camps de refugiats i després votar en contra de què els immigrants sense papers tinguessin targeta sanitària, ara fa tres anys. Rivera li va tornar la pilota dient que una cosa no tenia res a veure amb l'altra, però el comentari el va molestar clarament i mostra de la tensió del moment n'és la gota de suor que li va començar a córrer avall des de la seva patilla esquerra, com va tuitejar aquest internauta, menys d'un minut després del final de l'intercanvi de retrets (la conversa sobre refugiats s'acaba a 44:55 i a 45:48 veiem com la gota ja li ha regalimat des de la patilla; hi ha doncs una causa-efecte ben clara). A Iglesias no consta que li regalimés cap gota, tot i que també és veritat que la seva cabellera impediria potser que li haguéssim vist. Però més enllà de si feia calor a la sala del Círculo de Bellas Artes o no, queda clar que Rivera va patir de valent en aquell moment i que es va sentir tocat. Durant la resta del debat, cap gota va tornar a caure per la seva galta i només al final vam descobrir per les camises suades a l'alçada de les aixelles dels dos rivals que efectivament feia calor a l'indret de la gravació.

Rivera, que està molt ben assessorat i és un polític habilíssim en aquestes qüestions, va advertir de seguida que la qüestió seria utilitzada en contra seva i a 1/4 d'una de la nit, quan la xarxa treia fum de reaccions del #partidodevuelta, va tuitejar: "Gracias a @jordievole por la oportunidad y a los que habéis seguido #PartidoDeVuelta. La próxima vez que no apaguen el aire acondicionado 😅." Òbviament, provava de desfer qualsevol interpretació en el sentit de què s'havia sentit acorralat i traslladava la seva reacció fisiològica a la calor que feia en el plató, de forma genèrica.

I volent-lo ajudar, avui el candidat de Ciutadans Juan Carlos Girauta ha seguit posant el dit a la pròpia nafra en una entrevista al diari Ara subratllant la tesi de què el motiu de què li baixés la gota de suor al front era l'absència d'aire condicionat. I més encara, insinuava que Jordi Évole era el culpable de la situació, com si sapigués que Rivera es posaria nerviós per la pregunta d'Iglesias i que li acabaria baixant la gota de suor. "Sorprenentment el senyor Évole va apagar l'aire condicionat", diu a l'entrevista que li fa Antoni Bassas, on també assegura que va ser Iglesias qui va imposar que el moderador fos Évole (quan no tenia sentit que fos cap altra persona, tenint en compte que la lògica del debat era fer el "partit de tornada" respecte la cita de l'octubre en el mateix programa, Salvados).

Quan més bola se li dóna a la polèmica, quan més gent del seu partit surt en defensa seva, quan més s'insinua que el problema va venir d'una manipulació d'Évole, més clar queda que Iglesias va saber punxar Rivera i que el candidat de Ciutadans es va sentir enxampat en una contradicció. I per tant, i aquí està el fons de la qüestió, més clarament s'admet el mal regust de boca de Ciutadans pel resultat del debat i que en aquesta ocasió no va ser Rivera qui va guanyar el debat, com si que havia fet en el cara a cara al Tío Cuco de Nou Barris (i fins i tot va reconèixer el propi Iglesias a l'inici del debat de diumenge. I crec que molts hi estàvem d'acord).

De fet, en relació a això, la mostra més fefaent de qui es va alçar com a guanyador del debat (tornem al llenguatge no verbal) es va donar al final de la conversa, quan Iglesias -visiblement satisfet- es va permetre el luxe d'aixecar-se lleugerament per encaixar la mà del seu contricant mentre aquest es mantenia assegut i va respondre el gest evitant de mirar-lo, evidenciant el seu malestar. Iglesias, amb un gran cinisme i sabent-se guanyador, es permetia el luxe de saludar el rival per evidenciar-li la derrota. El darrer frame de la conversa encara és més revelador: Iglesias es mirar els papers i somriu, igual que fa Jordi Évole, que fa cara de "mare de Déu tot el que acabo de presenciar", mentre que Rivera ordena uns paper que tenia a la seva dreta i que no havia mirat en tot el debat, com dissimulant.

Ja ho veieu si arriba a parlar, una sola gota de suor...