dimarts, de juny 21, 2016

Petites decisions que afecten grans cobertures*

Un jove refugiat porta en braços al seu germà a prop d’Eidomeni (Grècia) | Foto: ACNUR / Andrew McConnell
Un jove refugiat porta en braços al seu germà a prop d’Eidomeni (Grècia) | Foto: ACNUR / Andrew McConnell

Per desconeixement o per mala fe, les narratives al voltant de la problemàtica dels refugiats acaben caient sempre en els tòpics de l’espectacularització i la victimització. Però lluny de caure en el desànim i en una cobertura tòpica d’aquest tipus d’esdeveniments, les petites decisions quotidianes que els periodistes han de prendre sobre el terreny i de forma constant poden permetre oferir un periodisme de qualitat i, alhora, compromès. Aquesta va ser una de les idees principals del debat celebrat aquest dilluns dia 20 a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) entre els periodistes Cristina Mas (Ara), Jean-Paul Marthoz (Ethical Journalism Network) i el grec Yiannis Papadopoulos (Kathimerini). Un acte que coincidia amb el Dia Internacional dels Refugiats i que era, de fet, la tercera sessió del cicle ‘La Mediterrània dels refugiats’, amb la voluntat d’analitzar com afecta la cobertura de la crisi de refugiats a aquests però també a l’opinió pública europea i a les polítiques que s’acaben adoptant.

El dubte del càmera
Qui havia introduït la reflexió sobre les “petites decisions quotidianes dels periodistes” era Jean-Paul Marthoz, responsable del Committee to Protect Journalists (CPJ) a Brussel·les, membre del Consell Assessor de l’Ethical Journalism Network i autor del llibre Couvrir les migrations (2011). “Com ho fem per prendre millor aquelles decisions ràpides que hem de prendre constantment a la nostra feina? Això és el que s’ha de treballar. No canviarem les portades dels diaris, però la nostra feina de periodista humil i diari pot tenir una gran importància”, va dir sobre la rellevància de les rutines periodístiques.

En aquest sentit, el periodista grec Yannis Papadopoulos va relatar una situació viscuda el setembre del 2015 on es va haver d’esmerar a pensar en pocs segons què fer davant una manera de narrar la crisi dels refugiats. L’escena va tenir lloc a la plaça central d’Edirne, una població grega tocant a Turquia, on entre tres mil i quatre mil sirians reclamava l’obertura de les tanques per anar cap al cor d’Europa i esperava la compareixença dels mitjans de comunicació occidentals. “Quan ens van veure arribar, vaig veure com deien a un grup de nens de 4 a 7 anys que ploressin; intentaven usar els nens per transmetre el missatge”, recordava aquest càmera.

Papadopoulos va explicar que li va ser molt difícil de processar tot allò: “No sabia si havia d’encendre la càmera o no, tot i que el missatge era correcte. Però finalment vaig optar per no connectar-la; no volia fer-ho així”. Enlloc d’això, va decidir quedar-se més estona de la prevista i posar-se a parlar amb altres persones. “I la història va sortir. El seu missatge es va transmetre i tothom va ser informat del que passava”, va assegurar el periodista grec, tot recordant que “a vegades has de prendre decisions i tenir uns certs criteris ètics per afrontar situacions com aquestes”.
Per la seva part, Cristina Mas, va reforçar la línia d’intervenció del periodista grec en prendre la paraula: “Hem d’intentar ser honestos amb la nostra feina”. També, en referència al que acabava de dir el seu col·lega grec, va assegurar que un gran problema és molt sovint l’absència de temps per produir els continguts. I va fer una proposta de síntesi sobre com treballar la cobertura de la crisi dels refugiats: “No victimizar, no criminalitzar i donar la paraula a la gent”.

Invisibilitat de les dones
Per la seva part, el professor de Comunicació Audiovisual a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Raúl Martínez Corcuera, va criticar especialment la invisibilització que pateixen les dones refugiades en la cobertura dels mitjans. “Fixeu-vos que no hi ha dones, entre les refugiades. Només són dones quan són mares; no són refugiades, no són persones”, va advertir. Precisament, la darrera sessió del cicle (el proper 11 de juliol) abordarà els problemes i riscos que afronten les refugiades.

D’altra banda, també es va mostrar molt dur amb el seguidisme que han jugat els grans mitjans espanyols respecte les polítiques del govern espanyol: “Si jo fos del govern espanyol, estaria contentíssim de la feina que estan fent aquests mitjans. Són uns grans portadors del missatge institucional, han jugat un paper acrític”. Per la seva part, Lurdes Vidal, responsable de l’àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed, després de confirmar la tesi de Martínez Corcuera sobre les dones, va lamentar la dificultat de trobar un terme mig en la cobertura dels conflictes internacionals: “O tenim forats negres com Eritrea o sobreatenció mediàtica amb el tema de Grècia”. A més a més, va recordar que “una major cobertura no implica un major coneixement de la opinió pública”.

* Publicat a report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya.