dijous, de setembre 22, 2016

Euskadi; la pervivència de les trinxeres*

El dia que Arnaldo Otegi sortia de la presó de Logronyo, el passat 1 de març, el diari Gara –proper a l’esquerra independentista– l’hi dedicava la portada i diverses pàgines a l’interior. El mateix dia El Correo Vasco, que pertany al grup Vocento –on s’inclou ABC–, l’hi dedicava simplement l’editorial, sense més mencions en termes informatius.

Aquesta és una metàfora del periodisme de trinxeres que perviu al País Basc cinc anys després de l’anunci del final de la violència per part d’ETA. I que es pot seguir observant també en la campanya electoral dels comicis del proper 25 de setembre. Una campanya que, des d’un punt de vista de la comunicació, però, probablement serà recordada pels sis llargs segons durant els quals el candidat del PP, Alfonso Alonso, va mirar a la candidata de Podemos, Pili Zabala, després que aquesta li etzibés en ple debat electoral: “És que no em considera vostè una víctima?”. El perfil de la candidat de Podemos –germana de Joxi Zabala, assassinat pel GAL als anys 80– ha descol·locat uns i altres, abertzales i populars.

Mitjans de dos bàndols
En aquest sentit, el principal periodista català expert en temes bascos, Antoni Batista, assegura que la premsa d’Euskadi exemplifica un sistema de mitjans que prové d’una situació de conflicte, situats uns en un costat i els altres en l’altre de la trinxera. “Per un costat hi ha els diaris del món nacionalista com Berria, Deia i Gara –els dos darrers com a òrgans oficiosos de partit, del PNB i Bildu respectivament, un fet ja poc habitual a escala europea occidental,– i per un altre les capçaleres del grup Correo, que actuen en l’altre flanc. Però tots ho fan d’una forma molt més acusada que en els grans mitjans de Barcelona, per exemple. Allà hi ha un traç gruixut, una premsa de tendència, que aquí no hi és”, afirma.

Pel que fa als mitjans espanyols, Batista considera que comparteixen un mateix marc mental respecte la campanya basca, per bé que amb dos maneres d’expressar-ho: “Els mitjans vinculats a l’extrema dreta insisteixen en què Otegi és un terrorista i que ha fet coses que no ha fet i agiten el fantasma; i els d’esquerres si arriben a entrevistar Otegi, justifiquen el fet de fer-ho”.

Normalitat versus desinterès Batista, doctor en Ciències de la Comunicació, constata que, davant l’inhabilitació d’Otegi per part de la justícia espanyola, s’ha produït un fenomen fins ara inèdit en la política espanyola. “Per primera vegada un candidat lidera una campanya on no pot ser escollit… i això ha fet que Otegi s’hagi convertit en el missatge. En no poder ser candidat, ell mateix és el missatge, l’home que ha estat a la presó i que està vinculat a la pau. El missatge de l’esquerra abertzale és Arnaldo Otegi i tot el que comporta: pau, distensió i home íntegre. I modernitat”, assegura.

De totes maneres, en relació a això el periodista Bingen Zupiria –director del diari Deia– creu que la figura d’Otegi s’està tractant amb normalitat. “Després de la inhabilitació, de la prohibició, amb una sèrie de moments calents, els mitjans que es consumeixen a Euskadi estan tractant el tema amb normalitat; es recull el que ell diu amb normalitat. I ell tampoc ha insistit massa en el tema”, afirma. De fet, la normalitat també viscuda en els darrers quatre anys és el que caracteritza, a parer de Zupiria, el període electoral al País Basc.

Respecte l’actitud dels mitjans espanyols, aquest periodista es mostra convençut que la situació al País Basc no interessa gaire a la premsa editada des de Madrid. “El que està en joc al País Basc no interessa a ningú fora d’aquí. I en tot cas només interessa en relació a com pugui inclinar-se la balança al Congrés dels Diputats després de les nostres eleccions, pels pactes a què es pugui arribar”, explica.

Desconeixement a Madrid
Precisament respecte això, Zupiria critica la falta de voluntat per conèixer el funcionament específic d’elecció de lehendakari, perquè al País Basc un candidat no pot rebre vots negatius, com passa al Congrés: “L’única manera perquè no governi Urkullu és que hi hagi un candidat alternatiu que tingui més vots. Aquest detall, que és molt important, es desconeix i exemplifica com es tracten els comicis per part dels mitjans de Madrid”.

Per Zupiria els mitjans espanyols tenen el cap a d’altres llocs, “especialment a Madrid, amb la situació d’ingovernabilitat que vivim des de fa mesos. I en tot cas el que passi al País Basc o a Catalunya s’utilitza més per arremetre contra el contrari que no pas per analitzar-ho amb interès”. Però tampoc veu una voluntat d’incidir fortament en la campanya per part dels mitjans de fora del País Basc, com va passar el 2001. “La Sexta, que és el mitjà que més ha jugat a promoure un partit com Podemos, tampoc veig que estigui fent un gran esforç en recolzar la candidatura d’aquí”, admet.

Qui sí s’ha queixat de la forma de treballa d’aquest canal és el propi Arnaldo Otegi, que aquest dimarts a la xarxa Twitter ha criticat la falta d’atenció de les activitats d’EH Bildu per part d’aquesta emissora. “En los informativos de @LaSextatv parece que han inhabilitado a @ehbildu porque no informan de nuestra actividad”, escrivia.

Més enllà d’això, hi ha evidències molt més clares sobre la voluntat dels mitjans de tall espanyolista al País Basc: totes les enquestes publicades els darrers dies al País Basc donen el segon lloc a EH Bildu excepte un estudi difós pel grup El Correo, que situa en segona posició a Podemos, en la línia del que podria agradar a l’opinió pública espanyola.

Campanya poc guerrera
Aquesta sensació d’una certa desatenció per la qüestió basca és compartida per Ángel Rekalde, doctor en Ciències de la Comunicació, periodista i escriptor que va estar divuit anys a la presó per pertinença a ETA. “La campanya del 2001, respecte la qual jo vaig fer la tesi doctoral, tenia molt més “garra” i “guerra” que qualsevol cosa que se t’ocorri ara”, explica Rekalde, que també fa referència a l’ofensiva dels mitjans de Madrid, ja no contra ETA ni l’independentisme, sinó contra el nacionalisme moderat i, en particular, contra el lehendakari Ibarretxe que els mitjans amb seu a Madrid van impulsar el 2001. “I això que llavors encara no havia ensenyat ni la poteta del seu famós pla”, rememora.

Rekalde tampoc veu un pla maquiavèl·lic contra Otegi. “Almenys res en comparació amb el que hem conegut. En algunes cadenes més aviat l’ignoren… però no és res massa novedós, tampoc”, afirma. A diferència de Zupiria, Rekalde creu que en tot cas ara els mitjans espanyols pretenen acarnissar-se contra l’independentisme català, “aplicant-hi els procediments assajats al País Basc com la criminalització, el desprestigi, la propaganda, el silenciament de certs missatges…”. “Penso –prossegueix– que en aquest moment prefereixen posar el nacionalisme basc com a exemple del que hauria de ser el procés català”, conclou.

* Article publicat a report.cat el 20 de setembre de 2016.