Abdesamad El Bakali (A l'Ouahda): "Em dol que Rocafonda sempre surti en negatiu"
“La mesquita hauria de ser un espai públic”, apunta abans de començar l'entrevista en si, deixant anar el primer titular. És Abdesamad El Bakali, president de l'associació cultural A l'Ouahda, l'entitat que agrupa els musulmans del barri de Rocafonda de Mataró, un dels que més immigració té a la ciutat (19,59% dels seus habitants són nascuts fora d'Espanya). Educador social, a les últimes eleccions de l'entitat El Bakali es va imposar a la candidatura més conservadora i representa un islam modern, europeu, disposat a afrontar els reptes que sorgeixin. Duem a terme l'entrevista a la pròpia mesquita, ubicada a l'interior d'un local llogat a l'empresa municipal PUMSA que se situa al polígon de Mata-Rocafonda, allunyada del barri uns centenars de metres. Desplaçar-la fora de la trama urbana va ser la solució salomònica a la qual es va arribar catorze anys enrere, quan les guspires van estar a punt de saltar davant la possibilitat de construir una mesquita com a tal al barri. Una solució que es va aplicar també a les dues altres grans mesquites que hi ha a la ciutat –la d'Annour i la de Masjid Bilal-, situades totes dues en un altre polígon, el de Pla d’en Boet. En relació amb això, és ell qui formula la primera pregunta. En perfecte català, es pregunta: “per què els centres de culte islàmics estan fora del nucli urbà, en polígons industrials?”.
--Comencem per aquí. Quinze anys després d'aquella situació, ¿creu la comunitat musulmana de Mataró que les mesquites han de seguir en polígons industrials?
--A nivell de possibles problemes de convivència, de soroll, de complir la normativa municipal… aquí estem bé. Però clar, el lloc natural d'una mesquita és el barri. Per evitar els possibles problemes de convivència, de soroll, d'aglomeracions… es va optar per aquesta ubicació, però la nostra forma d'entendre la religió, que consisteix a resar cinc vegades al dia en un espai obert, on tenen cabuda homes, dones i nens… no crec que sigui correcte que la mesquita estigui allunyada del barri, de la ciutat. Aquesta religió, com totes, s'ha de viure al carrer, compartint, fent el bé… si jo pogués escollir, escolliria el barri. Complint les normes i les normatives, evidentment.
--¿Concretament la comunitat musulmana de Rocafonda s'ha sentit arraconada, pel fet d'estar en aquest espai, apartat del barri?
--Sí, cal tenir en compte que teòricament estàvem aquí de forma temporal. I la nostra gent, que ha evolucionat en aquest temps, potser llavors no tenia el nivell cultural com per oposar-se a una decisió així. Ara, una mica la sensació de “us hem deixat aquí” sí que existeix… La mesquita està oberta per als veïns; de fet fem activitat religiosa però també cultural i lúdica… fem trobades, fem reunions… però bo, la situació de moment és aquesta.
--Llavors d'aquí a 30 anys, ¿vostè creu que podrem veure una mesquita al barri, tingui forma de mesquita o no?
--M'agradaria perquè és clar que a nivell legal no hi ha cap conflicte. La normativa d'Afers Religiosos de la Generalitat no diu que la mesquita hagi d'estar en un polígon o a deu quilòmetres del nucli urbà. En trenta anys hi haurà unes generacions molt més adaptades; seran generacions que hauran nascut aquí completament. Tenen una altra forma de veure la religió i practicar-la. Espero que tot això contribueixi al bé social del barri i de la ciutat.
--Per desfer malentesos. A vegades es diu que governs com el del Marroc paga els imams perquè vinguin a difondre un determinat missatge a les mesquites.
--No tenim cap relació amb el govern del Marroc ni cap altre. Perquè entre altres coses la gent que ve aquí principalment són marroquins però també de Mali, de Gàmbia, de Senegal. També musulmans d'aquí, catalans, o d'Amèrica Llatina. O de Rússia i Bielorússia. La mesquita no pot ser d'una sola nacionalitat; al revés, és de tots i hauria de ser, a més, un espai públic, oberta també als no musulmans. De forma que la gent que hagi sentit coses de nosaltres que no entengui pugui venir i preguntar-nos-les. Això va passar amb el xaval del barri que van detenir en una operació “antiterrorista”. Qualsevol es posa a dubtar del seu veí; de fet és normal, té dret a dubtar de l'altre.
--En el cas de la mesquita de Rocafonda, ¿qui és l'imam i d'on surt?
--En el nostre cas ni cobra, és un voluntari, una persona que fa vint anys que viu al barri, té fills aquí, i té encomanada aquesta funció. Però normalment és un treballador de l'entitat, una persona a qui se li paga per fer aquesta funció. Però en qualsevol cas no és l'imà qui marca les línies cap on ha d'anar l'entitat; és al revés, és la junta qui mana i la responsable del missatge religiós que s'emet aquí. Si fem un acte públic, com l'aniversari del Racó de la Pau, l'imà fa una pregària però qui fa el discurs públic sóc jo.
--¿Quin tipus de missatge intenten vostès llançar des de la mesquita?
--Respecte moltes coses que passen al barri nosaltres donem un missatge de respecte, de convivència, d'ajudar, de col·laborar en coses que no són religioses. L'altre dia se'ns demanava difondre el missatge perquè la nostra gent participés a la marxa de l'Alzheimer; doncs això es va dir des de la cadira de l'imà, lligant-ho amb els textos religiosos que es llegeixen. El missatge aquí està enfocat en el sentit de la cohesió social i la convivència. Tot allò que és bo per a la ciutat és bo per a nosaltres i tot el dolent també ens afecta. La religió ha de ser una part mínima de la nostra vida al barri. El verdader musulmà sempre ha de contribuir al bé de la seva societat, independentment de si és totalment cristiana, musulmana o barreja. Per això sempre es parla de les bones obres i es demana que la persona estigui en positiu a la seva societat.
--Arran de la polèmica de fa un mes, sobre la paella que alguns comerciants del barri van impulsar i van decidir fer amb porc, tot i sabent que això impedia que el col·lectiu musulmà hi assistís. És un fet anecdòtic? O reflecteix un malestar latent al barri?
--Per això de la paella nosaltres no ens sentim al·ludits. Primer perquè qui ho va organitzar no és ni una entitat, de fet no sé quin interès tenen. Nosaltres vam dir que ens era igual, que si volien, ho fessin… amb porc o amb percebe. Ara, clar, si tu fas una paella popular al barri, entenc que està obert a tothom. I ells saben que nosaltres tenim unes necessitats a nivell de gastronomia; si jo et convido a casa meva, faré que et trobis a gust. Això és el que no detectem. Hi havia una intenció de celebrar alguna cosa; molt bé, però no era ni amb voluntat popular ni "de barri". Nosaltres el que demanem és que si es fan coses amb vocació popular es facin d'una forma que respecti la cohesió del barri. L'associació de veïns ja va comentar la seva postura i nosaltres estem d'acord amb ells. Em sembla que l'Associació de Veïns ha estat la veu del barri; no és d'un partit polític, no és d'una ideologia concreta. Dins hi ha molts sensibilitats. Jo crec que aquest és el model que hem de seguir. Nosaltres estem al barri amb la intenció de facilitar la cohesió del barri, de que tothom hi estigui a gust.
--Però llavors, què interpreta vostè que és el que va passar?
--Nosaltres ni hi vam anar ni se'ns hi va convidar. L'any passat es va fer una paella al Palau i no hi va haver cap problema. Si es fa una cosa privada, ningú es queixarà, òbviament, però si penges cartells a tot el barri d'“arrossada popular” però resulta que al final no és ni popular ni cívica... Jo el que pregunto és: ¿de qui ha estat la idea de crear aquest conflicte? No sé si hi ha un interès polític o què… Però a nosaltres no ens agrada pel que implica respecte la imatge del barri, perquè com sabeu, va sortir per totes bandes… ¡em van trucar fins i tot d'Antena 3! Que surti una cosa negativa del barri, no ens agrada. A mi em dol que Rocafonda sempre surti en negatiu. M'agradaria que sortís perquè un alumne ha tret bones notes o perquè una persona ha fet una acció social. I que això sigui el que tingui ressò mediàtic. Però desgraciadament, sempre surten les coses negatives, de forma exagerada.
Sobre la paella, espero que no torni a passar. La gent és lliure de fer el que vulgui però no ens agrada que es facin activitats així al barri; m'agradaria que es fessin actes no per a posar llenya al foc sinó per a unir, per millorar, perquè el barri té moltes carències en l'àmbit educatiu, social, d'oci… ¿Si és quelcom anecdòtic? Jo només porto set anys a Mataró... però per a mi hi ha una bona convivència; a més hi ha una línia d'entitats del barri que treballa en la dirección de convivència, de bon veïnatge, de cohesió social. Aquestes coses són molt aïllades. El barri és molt conflictiu, hi ha molts problemes però el que hem de fer no és amagar el cap sinó sortir, afrontar-los i treballar junts.
--¿Ha de ser aquest, el punt de trobada entre els uns i els altres, per superar aquest enfrontament?
--És que és la nostra obligació. No pot ser una altra. Jo a la mesquita hi passo mitja hora al dia i les 23 i mitja restants al barri. Per això, el missatge nostre a la nostra gent és que s'impliqui al barri. A la gent no li importa la meva religiositat, no l'afecta, però el treball que pugui fer al barri, sí. El treball a fer cal fer-se al barri, no a la mesquita, per entendre'ns.
--¿En tot cas, quins creu que són els principals problemes del barri?
--Doncs per exemple l'absència d'espais d'oci, en un barri amb molts pisos de quatre o cinc plantes. Rocafonda només té un parc, inaugurat recentment. I després hi ha un parell de placetes. I el barri està molt poblat, amb molts nens. També hi ha molta atur, molta delinqüència i ara, per exemple, les últimes estadístiques diuen que al barri hi ha moltes màfies d'ocupació de pisos. Això ens afecta també als musulmans. Jo mateix tinc por, ¡clar que sí! Els Mossos i la Generalitat i les autoritats en general han de posar-se a treballar per resoldre aquesta problemàtica, perquè no volem aquesta imatge per al barri. A nivell educatiu, per exemple, tenim molt fracàs escolar. El fracàs escolar, per exemple. Genera moltes altres coses: delinqüència, maltractaments, drogues… I això repercuteix a nivell social: cada família té un drama però també de cara a la societat perquè aquest fill que ha fracassat a mi m'acabarà afectant, perquè al final pot ser que em robi el cotxe. Hem de posar-nos a treballar. Tot això, vulguis o no, afecta el barri. Surt molta informació i si no afrontes els problemes, acaben podrint-se. Si ho deixem, demà pot ser molt car i molt costós. Cal ajudar al govern de torn i és per això que nosaltres com a entitat li donem el nostre suport.
--¿Quina valoració feu del paper de l'anterior govern municipal i de l'actual?
--Jo crec que el barri necessita una atenció bastant especial. Hi ha problemes molt de fons que exigeixen posar-se a treballar ja. A nivell d'espai hi ha problemes; hi ha molt soroll. Aquí cal un poliesportiu, segur. Em sembla que és l'únic barri de la ciutat que no té poliesportiu. Ara es parla també de fer un institut; no sé si és el més necessari perquè tampoc tenim una visió de la ciutat com la que té el govern municipal.
--En termes de convivència, es diu que els magribins teniu un altre tipus d'ús de l'espai públic, molt més intensiu que els autòctons. ¿La comunitat va entenent que cal canviar certs comportaments?
--Sí, però també penso que cada dia això va a menys. Les generacions de joves que van creixent estan cada vegada més conscienciats. Nosaltres, en Ramadà, posem cartells al barri perquè la gent no faci soroll; que jo faci Ramadà no vol dir que Maria o Joan hagin de fer el Ramadà amb mi. També fem brigades, a la sortida de les pregàries, perquè quan acabin la gent no es quedi xerrant sinó que marxi a casa… però jo crec que és una qüestió cultural i que d'aquí a un temps desapareixerà totalment. I bo, jo sempre dic que si hi ha algú que no respecta la normativa, doncs es truca la policia. Sigui d'on sigui la persona a qui es denunciï. A les 3 del matí no es pot molestar els veïns. I ja està. Trucar la policia per denunciar algú que fa soroll, no és ser racista. A mi també em molesten a vegades els veïns! Aquest passat Ramadà, part de la gent que es va queixar a la policia per sorolls eren musulmans...
--Respecte a la persona que va ser detinguda el desembre passat acusada de voler dur a terme atemptats gihadistes. Què saben d'ell?
--No tinc massa informació al respecte. Jo no el conec i els companys que fa més temps que són aquí em van dir que no venia per la mesquita. Però vaja, era algú que sembla que tenia problemes psicològics; res a veure amb la religió. El que sí em va arribar, abans de l'estiu, és que al final la cosa va quedar en res i que estaven pendents de deixar-lo en llibertat. Clar, és que el que el ministre de l'Interior va dir era molt fort, que estava a punt d'atemptar i el noi pel que jo sé ¡no era capaç ni de sostenir-se en peu! Molts d'aquests temes generen un gran ressò mediàtic però després queden en res. Jo crec que hi ha un interès a inflar temes com aquest. Som els primers que, quan hi ha un atemptat, el condemnem. ¡Sempre que hi ha un atemptant gihadista moren musulmans! Per a mi els autors d'aquests atemptats són criminals, s'anomenin com s'anomenin. El que passa és que Rocafonda ja ha quedat embrutida, mediàticament… la gent comença a dubtar de tothom. L'única recepta és el dia a dia, perquè la gent es coneix, comparteix escola, barri, va al mateix mercat… La gent és molt més oberta del que algú pugui pensar.
* Entrevista feta a la mesquita de Rocafonda i publicada a l'edició de Mataró de El Periódico de Catalunya.
--Comencem per aquí. Quinze anys després d'aquella situació, ¿creu la comunitat musulmana de Mataró que les mesquites han de seguir en polígons industrials?
--A nivell de possibles problemes de convivència, de soroll, de complir la normativa municipal… aquí estem bé. Però clar, el lloc natural d'una mesquita és el barri. Per evitar els possibles problemes de convivència, de soroll, d'aglomeracions… es va optar per aquesta ubicació, però la nostra forma d'entendre la religió, que consisteix a resar cinc vegades al dia en un espai obert, on tenen cabuda homes, dones i nens… no crec que sigui correcte que la mesquita estigui allunyada del barri, de la ciutat. Aquesta religió, com totes, s'ha de viure al carrer, compartint, fent el bé… si jo pogués escollir, escolliria el barri. Complint les normes i les normatives, evidentment.
--¿Concretament la comunitat musulmana de Rocafonda s'ha sentit arraconada, pel fet d'estar en aquest espai, apartat del barri?
--Sí, cal tenir en compte que teòricament estàvem aquí de forma temporal. I la nostra gent, que ha evolucionat en aquest temps, potser llavors no tenia el nivell cultural com per oposar-se a una decisió així. Ara, una mica la sensació de “us hem deixat aquí” sí que existeix… La mesquita està oberta per als veïns; de fet fem activitat religiosa però també cultural i lúdica… fem trobades, fem reunions… però bo, la situació de moment és aquesta.
--Llavors d'aquí a 30 anys, ¿vostè creu que podrem veure una mesquita al barri, tingui forma de mesquita o no?
--M'agradaria perquè és clar que a nivell legal no hi ha cap conflicte. La normativa d'Afers Religiosos de la Generalitat no diu que la mesquita hagi d'estar en un polígon o a deu quilòmetres del nucli urbà. En trenta anys hi haurà unes generacions molt més adaptades; seran generacions que hauran nascut aquí completament. Tenen una altra forma de veure la religió i practicar-la. Espero que tot això contribueixi al bé social del barri i de la ciutat.
--Per desfer malentesos. A vegades es diu que governs com el del Marroc paga els imams perquè vinguin a difondre un determinat missatge a les mesquites.
--No tenim cap relació amb el govern del Marroc ni cap altre. Perquè entre altres coses la gent que ve aquí principalment són marroquins però també de Mali, de Gàmbia, de Senegal. També musulmans d'aquí, catalans, o d'Amèrica Llatina. O de Rússia i Bielorússia. La mesquita no pot ser d'una sola nacionalitat; al revés, és de tots i hauria de ser, a més, un espai públic, oberta també als no musulmans. De forma que la gent que hagi sentit coses de nosaltres que no entengui pugui venir i preguntar-nos-les. Això va passar amb el xaval del barri que van detenir en una operació “antiterrorista”. Qualsevol es posa a dubtar del seu veí; de fet és normal, té dret a dubtar de l'altre.
--En el cas de la mesquita de Rocafonda, ¿qui és l'imam i d'on surt?
--En el nostre cas ni cobra, és un voluntari, una persona que fa vint anys que viu al barri, té fills aquí, i té encomanada aquesta funció. Però normalment és un treballador de l'entitat, una persona a qui se li paga per fer aquesta funció. Però en qualsevol cas no és l'imà qui marca les línies cap on ha d'anar l'entitat; és al revés, és la junta qui mana i la responsable del missatge religiós que s'emet aquí. Si fem un acte públic, com l'aniversari del Racó de la Pau, l'imà fa una pregària però qui fa el discurs públic sóc jo.
--¿Quin tipus de missatge intenten vostès llançar des de la mesquita?
--Respecte moltes coses que passen al barri nosaltres donem un missatge de respecte, de convivència, d'ajudar, de col·laborar en coses que no són religioses. L'altre dia se'ns demanava difondre el missatge perquè la nostra gent participés a la marxa de l'Alzheimer; doncs això es va dir des de la cadira de l'imà, lligant-ho amb els textos religiosos que es llegeixen. El missatge aquí està enfocat en el sentit de la cohesió social i la convivència. Tot allò que és bo per a la ciutat és bo per a nosaltres i tot el dolent també ens afecta. La religió ha de ser una part mínima de la nostra vida al barri. El verdader musulmà sempre ha de contribuir al bé de la seva societat, independentment de si és totalment cristiana, musulmana o barreja. Per això sempre es parla de les bones obres i es demana que la persona estigui en positiu a la seva societat.
--Arran de la polèmica de fa un mes, sobre la paella que alguns comerciants del barri van impulsar i van decidir fer amb porc, tot i sabent que això impedia que el col·lectiu musulmà hi assistís. És un fet anecdòtic? O reflecteix un malestar latent al barri?
--Per això de la paella nosaltres no ens sentim al·ludits. Primer perquè qui ho va organitzar no és ni una entitat, de fet no sé quin interès tenen. Nosaltres vam dir que ens era igual, que si volien, ho fessin… amb porc o amb percebe. Ara, clar, si tu fas una paella popular al barri, entenc que està obert a tothom. I ells saben que nosaltres tenim unes necessitats a nivell de gastronomia; si jo et convido a casa meva, faré que et trobis a gust. Això és el que no detectem. Hi havia una intenció de celebrar alguna cosa; molt bé, però no era ni amb voluntat popular ni "de barri". Nosaltres el que demanem és que si es fan coses amb vocació popular es facin d'una forma que respecti la cohesió del barri. L'associació de veïns ja va comentar la seva postura i nosaltres estem d'acord amb ells. Em sembla que l'Associació de Veïns ha estat la veu del barri; no és d'un partit polític, no és d'una ideologia concreta. Dins hi ha molts sensibilitats. Jo crec que aquest és el model que hem de seguir. Nosaltres estem al barri amb la intenció de facilitar la cohesió del barri, de que tothom hi estigui a gust.
--Però llavors, què interpreta vostè que és el que va passar?
--Nosaltres ni hi vam anar ni se'ns hi va convidar. L'any passat es va fer una paella al Palau i no hi va haver cap problema. Si es fa una cosa privada, ningú es queixarà, òbviament, però si penges cartells a tot el barri d'“arrossada popular” però resulta que al final no és ni popular ni cívica... Jo el que pregunto és: ¿de qui ha estat la idea de crear aquest conflicte? No sé si hi ha un interès polític o què… Però a nosaltres no ens agrada pel que implica respecte la imatge del barri, perquè com sabeu, va sortir per totes bandes… ¡em van trucar fins i tot d'Antena 3! Que surti una cosa negativa del barri, no ens agrada. A mi em dol que Rocafonda sempre surti en negatiu. M'agradaria que sortís perquè un alumne ha tret bones notes o perquè una persona ha fet una acció social. I que això sigui el que tingui ressò mediàtic. Però desgraciadament, sempre surten les coses negatives, de forma exagerada.
Sobre la paella, espero que no torni a passar. La gent és lliure de fer el que vulgui però no ens agrada que es facin activitats així al barri; m'agradaria que es fessin actes no per a posar llenya al foc sinó per a unir, per millorar, perquè el barri té moltes carències en l'àmbit educatiu, social, d'oci… ¿Si és quelcom anecdòtic? Jo només porto set anys a Mataró... però per a mi hi ha una bona convivència; a més hi ha una línia d'entitats del barri que treballa en la dirección de convivència, de bon veïnatge, de cohesió social. Aquestes coses són molt aïllades. El barri és molt conflictiu, hi ha molts problemes però el que hem de fer no és amagar el cap sinó sortir, afrontar-los i treballar junts.
--¿Ha de ser aquest, el punt de trobada entre els uns i els altres, per superar aquest enfrontament?
--És que és la nostra obligació. No pot ser una altra. Jo a la mesquita hi passo mitja hora al dia i les 23 i mitja restants al barri. Per això, el missatge nostre a la nostra gent és que s'impliqui al barri. A la gent no li importa la meva religiositat, no l'afecta, però el treball que pugui fer al barri, sí. El treball a fer cal fer-se al barri, no a la mesquita, per entendre'ns.
--¿En tot cas, quins creu que són els principals problemes del barri?
--Doncs per exemple l'absència d'espais d'oci, en un barri amb molts pisos de quatre o cinc plantes. Rocafonda només té un parc, inaugurat recentment. I després hi ha un parell de placetes. I el barri està molt poblat, amb molts nens. També hi ha molta atur, molta delinqüència i ara, per exemple, les últimes estadístiques diuen que al barri hi ha moltes màfies d'ocupació de pisos. Això ens afecta també als musulmans. Jo mateix tinc por, ¡clar que sí! Els Mossos i la Generalitat i les autoritats en general han de posar-se a treballar per resoldre aquesta problemàtica, perquè no volem aquesta imatge per al barri. A nivell educatiu, per exemple, tenim molt fracàs escolar. El fracàs escolar, per exemple. Genera moltes altres coses: delinqüència, maltractaments, drogues… I això repercuteix a nivell social: cada família té un drama però també de cara a la societat perquè aquest fill que ha fracassat a mi m'acabarà afectant, perquè al final pot ser que em robi el cotxe. Hem de posar-nos a treballar. Tot això, vulguis o no, afecta el barri. Surt molta informació i si no afrontes els problemes, acaben podrint-se. Si ho deixem, demà pot ser molt car i molt costós. Cal ajudar al govern de torn i és per això que nosaltres com a entitat li donem el nostre suport.
--¿Quina valoració feu del paper de l'anterior govern municipal i de l'actual?
--Jo crec que el barri necessita una atenció bastant especial. Hi ha problemes molt de fons que exigeixen posar-se a treballar ja. A nivell d'espai hi ha problemes; hi ha molt soroll. Aquí cal un poliesportiu, segur. Em sembla que és l'únic barri de la ciutat que no té poliesportiu. Ara es parla també de fer un institut; no sé si és el més necessari perquè tampoc tenim una visió de la ciutat com la que té el govern municipal.
--En termes de convivència, es diu que els magribins teniu un altre tipus d'ús de l'espai públic, molt més intensiu que els autòctons. ¿La comunitat va entenent que cal canviar certs comportaments?
--Sí, però també penso que cada dia això va a menys. Les generacions de joves que van creixent estan cada vegada més conscienciats. Nosaltres, en Ramadà, posem cartells al barri perquè la gent no faci soroll; que jo faci Ramadà no vol dir que Maria o Joan hagin de fer el Ramadà amb mi. També fem brigades, a la sortida de les pregàries, perquè quan acabin la gent no es quedi xerrant sinó que marxi a casa… però jo crec que és una qüestió cultural i que d'aquí a un temps desapareixerà totalment. I bo, jo sempre dic que si hi ha algú que no respecta la normativa, doncs es truca la policia. Sigui d'on sigui la persona a qui es denunciï. A les 3 del matí no es pot molestar els veïns. I ja està. Trucar la policia per denunciar algú que fa soroll, no és ser racista. A mi també em molesten a vegades els veïns! Aquest passat Ramadà, part de la gent que es va queixar a la policia per sorolls eren musulmans...
--Respecte a la persona que va ser detinguda el desembre passat acusada de voler dur a terme atemptats gihadistes. Què saben d'ell?
--No tinc massa informació al respecte. Jo no el conec i els companys que fa més temps que són aquí em van dir que no venia per la mesquita. Però vaja, era algú que sembla que tenia problemes psicològics; res a veure amb la religió. El que sí em va arribar, abans de l'estiu, és que al final la cosa va quedar en res i que estaven pendents de deixar-lo en llibertat. Clar, és que el que el ministre de l'Interior va dir era molt fort, que estava a punt d'atemptar i el noi pel que jo sé ¡no era capaç ni de sostenir-se en peu! Molts d'aquests temes generen un gran ressò mediàtic però després queden en res. Jo crec que hi ha un interès a inflar temes com aquest. Som els primers que, quan hi ha un atemptat, el condemnem. ¡Sempre que hi ha un atemptant gihadista moren musulmans! Per a mi els autors d'aquests atemptats són criminals, s'anomenin com s'anomenin. El que passa és que Rocafonda ja ha quedat embrutida, mediàticament… la gent comença a dubtar de tothom. L'única recepta és el dia a dia, perquè la gent es coneix, comparteix escola, barri, va al mateix mercat… La gent és molt més oberta del que algú pugui pensar.
* Entrevista feta a la mesquita de Rocafonda i publicada a l'edició de Mataró de El Periódico de Catalunya.
Comentaris