[El Públic] Ens visita Vicent Partal, indirectament pare de la nostra idea

Vídeo de la presentació del projecte + VilaWeb, dimecres passat a El Públic.

El diari digital VilaWeb, el degà de Catalunya, que funciona des de 1995, ha començat una nova etapa d'obertura social del diari, en la qual els lectors poden donar suport a la línia editorial del diari i contribuir-hi econòmicament. El diari seguirà sent lliure de pagament però amb una sèrie d'avantatges pels contribuidors econòmics, que podran fer-ho en diferents modalitats. El director de VilaWeb, Vicent Partal, va ser dimecres passat a El Públic dins la gira de presentació del projecte que ha endegat per tot Catalunya per a explicar-nos-ho. Un acte que va ser interessant i estimulant; cada vegada que sento en Vicent parlar, més enllà d'opinions en l'àmbit ideològic i nacional, penso el mateix. Però és que a més a més, en Vicent, sense saber-ho, ha estat una persona clau a l'hora de conceptualitzar com podia ser -per ser diferent- El Públic. Li ho vaig explicar a ell mateix dimecres, venint en bus de Barcelona, i anant cap al local. Ara ho explico per aprofundir una mica en els orígens d'aquesta història els fruits de la qual comencem a recollir tot just ara.

El mes de gener de l'any passat vaig acudir amb el company fotògraf Sergio Ruiz a les instal·lacions de VilaWeb, a la seva nova redacció, al Raval de Barcelona, al carrer Ferlandina. Hi anava en nom de la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes, per entrevistar Vicent Partal i la seva dona, Assumpció Maresma, en motiu dels quinze anys del diari digital degà a casa nostra. Durant l'entrevista, Partal ens va explicar la filosofia d'intentar recuperar la idea de les redaccions viscudes, on hi passaven les coses. Per això havien decidit muntar una sala d'actes al costat de la redacció, les activitats de la qual s'enregistrarien mitjançant diverses càmeres de vídeo. Dos idees: que les redaccions siguin poroses, obertes al món al qual serveixen, i dos, que les coses que hi passessin es convertissin en continguts.

Vaig sortir de la redacció fascinat per totes aquestes idees. I en mica en mica es va anar configurant la idea d'El Públic, un espai on sumaríem un cafè cultural, les oficines d'una productora audiovisual com és Clack i tot un projecte cultural conjunt. Amb unes activitats que procuraríem enregistrar, per pocs mitjans que hi haguessin. I el que teniu a l'inici d'aquest post és un dels primers resultats de tota aquesta idea que hem anat esbossant els darrers dotze o tretze mesos. Gràcies, doncs, Vicent, per inspirar-nos i il·luminar-nos. Fins ben aviat.