[Valors] Antoni Gutiérrez-Rubi: 'La política s’ha deixat de fer les preguntes claus''



Davant la proximitat de la convocatòria electoral del proper 20 de novembre, en aquest Valors del mes de novembre un servidor ha conversat amb aquest reputat consultor polític, que acaba de treure un nou volum, La política vigilada. De la conversa de gairebé una hora que hi vam mantenir, en va sortir l'entrevista que apareix a la revista. Si en voleu la versió sencera, podeu enviar-nos un correu electrònic a redaccio@valors.org.

Una altra campanya electoral per davant, però cada cop la gent sembla menys interessada en aquests períodes previs a les eleccions. Per què?
La gent està preocupada pel seu futur. I pel seu present. I del que està cansada no és tant dels processos electorals, sinó de la sensació -gairebé la convicció- de què la política no està a l’alçada. Ha fracassat en la seva doble responsabilitat. Per una banda en la de ser el poder democràtic, el poder sobre els poders, i per tant, en la seva capacitat directiva, reguladora, endreçadora de la societat –parlo en particular dels poders econòmics i financers-; ha fracassat en aquesta capacitat de portar el volant. I d’altra banda, en la capacitat per millorar el procés democràtic, la representació democràtica, la participació democràtica, fent de manera clara, continuada, constant, aquelles reformes, aquelles innovacions (amb la flexibilitat que pertoqui) que permetin incorporar molta més gent al debat polític i a les decisions democràtiques. La societat democràtica és més exigent, més madura, vol més decisions, més participació, més diàleg i més intercanvi en la política representativa.

Bona notícia, en tot cas, que la gent s’encengui més perquè vol dir que cada cop li interessa més allò públic. O no?
Sí, sí, és una excel·lent notícia. El problema és que, com que la decepció és molt gran, la irritació i la impaciència també ho són. I el problema que tenim és que això pugui derivar en antipolítica. O populisme, que seria el fracàs de la política i el fracàs d’aquesta energia democràtica que hi ha a la societat. Si l’anhel de més participació, de més transparència, acaba derivant en populisme o antipolítica... fracassem. Fracassem tots en aquest procés de renovació de la política. Però sense aquesta pressió constant d’exigència, de fiscalització, una mica impacient, però molt estimulant, la política formal tampoc farà els canvis que ha de fer. És molt bona notícia aquesta efervescència, però ha d’estar orientada cap a fer canvis a la política formal.
I la política formal ha de tenir la capacitat d’assumir-los i d’entendre que fora les
estructures dels partits i dels formats de participació institucionals hi ha una quantitat
d’energia democràtica cívica i política que cal acollir i incorporar.
O sigui que el problema és de mediació, de com es fa per incorporar aquesta energia democràtica al sistema.
Sí. És un problema de mediació, però que no afecta només a la política sinó a altres sectors. Hi ha abundància d’informació, i de bona informació, plural, molt dinàmica... i l’espectador o l’oient ha esdevingut un actor perquè els mediadors, els interpretadors de la realitat que són els periodistes i els mitjans de comunicació tenen problemes i han de repensar el seu model de negoci, però sobretot el seu paper a la societat. El mateix passa a la política: quan fora dels partits o dels sindicats, hi ha una gran dinàmica participativa, una gran energia social i molts ciutadans que no volen esperar només consignes ni ordres ni cites sinó que volen fer coses i comencen a fer per si mateixos el canvi que ells desitgen pel món o per la seva comunitat... el paper dels mediadors està en qüestió. Hi ha una abundància d’iniciatives polítiques no mediades per les forces polítiques. Aquest paper frontissa perd la posició de privilegi. I necessita relegitimar-la, amb més reputació, més credibilitat, més confiança, per refer el seu model de relació. Però la paradoxa, i aquí entrem en el terreny del 15-M, és que hi ha d’haver mediadors,
algú que canalitzi les demandes... Que la democràcia representativa, com a única oferta per a atendre, incloure i aprofitar l’energia social és insuficient, és una constatació evident. Ha quedat coixa; no és capaç d’integrar el volum d’energia cívica i democràtica que està a la nostra societat. I el que hem de discutir és això. (...)

Comentaris

Entrades populars