Ni que sigui un dia a l'any, ja m'està bé*

Fins que va començar la crisi cada any se'n venien més, de llibres, per Sant Jordi. Ara que estem en plena penúria econòmica, el descens que s'observa en les vendes és d'un deu per cent que, tal com estan les coses, em sembla francament poc. Hi ha alguna gent, però, que es dedica a fuetejar l'èxit fulgurant que cada any té la jornada amb l'argument de la poca qualitat dels lectors. No dels llibres en sí, no; de la qualitat dels usuaris del producte: "Oh, és que la gent es compra un llibre però no se'l llegeix. O si se'l llegeix, en tot l'any només s'haurà llegit aquest". I vostè què sap? En molta gent opera encara aquesta idea de jutjar les actituds dels altres, absolutament legítimes, respecte tot, també sobre els hàbits culturals. Si algú només vol llegir un llibre a l'any i és La catedral del mar, quin problema hi ha? "És que no és que només llegeixin un llibre en tot l'any, és que tampoc no van mai al teatre o a veure una exposició. I si van a veure al cinema, segur que és una "espanyolada", apunten amb un cert deix de xenofòbia cultural. 

Precisament, el que té Sant Jordi cada any és que, almenys una setmana a l'any, tots els espais públics tenen la temàtica dels llibres -i de la cultura en general- sobrevolant-los. Tot té a veure amb Sant Jordi i es genera un gran prestigi cap a alguns escriptors -i per tant a la idea d'escriptor-. Això provoca, pel que baix que, durant aquells dies, hi hagi molts nens que descobreixen el seu primer llibre. I que uns quants adults redescobreixen l'hàbit de la lectura, a condició que els caigui a les mans un bon producte cultural. Entre els impediments perquè això passi, cal esmentar l'excés desmesurat de volums publicats anualment a Espanya -74.244 el 2011 segons l'Institut Nacional d'Estadística-, una xifra aberrant: per lògica segur que n'hi ha molts que no són bons productes i, d'altra banda, vol dir que trobar un bon producte entre tants llibres és més dificultós. La solució, però, no és que se'n publiquin menys, de llibres, perquè si fos així el percentatge de productes dolents seria més o menys el mateix. La solució és aprendre a triar des de ben petits, a l'escola i a casa. Aprendre a degustar, a assaborir la lectura. De còmics, de llibres d'autoajuda o dels anomenats mediàtics, per dir tres exemples dels llibres de baixa qualitat; del que sigui.

D'altra banda, durant aquells dies, el sector del llibre funciona i molt. L'any passat el Gremi de Llibreters va xifrar en disset milions d'euros la facturació total del Sant Jordi. I això que va baixar, com dèiem, una miqueta respecte l'any anterior. Les xifres representen una facturació d'entre el cinc i el vuit per cent de la venda anual. En resum: el fenomen Sant Jordi vulgaritza la idea del llibre? Una mica sí. Ajuda a crear hàbits de lectura constants? Segurament no. Però... empobreix la idea de cultura? No, tu, no fem que un arbre ens impedeixi veure el bosc: molt millor que algú llegeixi ni que sigui un llibre a l'any que no que no en llegeixi cap. Potser el volum escollit provoca en el lector una reacció en cadena i permet a aquell individu emancipar-se culturalment -i per tant críticament- durant la resta de l'any. Només que aquest fenomen s'esdevingui en una persona, cada Sant Jordi, ja m'està bé. A vosaltres no? Que tingueu un bon Sant Jordi.




* Article publicat a la revista Valors [web] a la secció 'A quatre mans' que fem junt amb la Maria Coll.

Comentaris

Entrades populars