Re: #pensamentsdesantes IV: El consens mataroní
Article d'en Ramon, aquí.
Ei Ramon!
Sóc conscient que no és que vagi tard, ja, amb aquesta resposta; simplement és que han passat tantes hores entre la teva darrera publicació -el dia 26 a la nit- i el moment en què trobo jo ara temps per a escriure't, que em sento com si hagués fallat al compromís contret. Et demano solemnes disculpes.
Dit això, el tema d'avui. Parlaves tu del consens mataroní per Santes, d'aquells usos, aquelles pràctiques, que entre tots hem convingut de donar-nos, mútuament, per a poder gaudir al màxim de la festa, que al capdavall és una cosa molt seriosa. I jo, precisament, tenia ganes de parlar de Santes i política, perquè és obvi que a la Festa Major, malgrat el tòpic, la política hi és ben present. Constantment. En els detalls aparentment més irrellevants. Si resulta que es deixa que els programadors privats prenguin protagonisme a la festa es fa política, si es permet que l'Àliga balli a Santa Maria -tot i que la colla respon per sí mateixa- es fa política, quan l'alcalde fa un discurs netament independista dalt del balcó fa política, quan es canvia el reglament per impedir que el representant d'una formació política no pugui assistir com a convidat a la Missa de Les Santes es fa política... Qualsevol decisió i/o actuació al voltant de la Festa Major té una gran càrrega política. I quan parlo de política, en aquests casos, ja entendràs que em refereixo a política amb majúscules, a política de veritat, a opcions polítiques fortes.
Ja vaig afirmar en una altra d'aquestes comunicacions santeres que em semblava que el gruix de mesures polítiques -amb rerefons ideològic, si en vols dir així- de més intensitat preses pel nou govern municipal en aquest primer any llarg de mandat han estat aquelles relacionades amb la Festa Major. Dic que s'han près decisions molt més enllà de números, per entendre'ns. Hi ha hagut acció política: s'ha diagnnosticat la situació, s'ha pensat i reflexionat, s'ha projectat, s'ha decidit i s'han aplicat novetats importants en molts àmbits, de manera que es pot dir sense por a equivocar-nos que amb Les Santes sí que s'ha evidenciat un canvi de color polític a l'Ajuntament. Als nous responsables de l'IMAC -recolzat pels ideòlegs de la festa que segueixen en actiu, tot s'ha de dir-, no els ha tremolat el pols a l'hora de desfer pors, arriscar i trencar esquemes. Primera constatació del rerefons polític que té la festa. Una altra cosa seria si la Festa Major mereixia la més gran atenció política del nou govern; amb tota seguretat et diré que no.
I tornem ara al que insinuava unes línies més amunt sobre el què és política i que no n'és. I enllaço amb el teu enunciat sobre el consens. Enguany l'equívoc que alguns volen generar és que mantenir segons quines maneres de fer a la Festa Major no és fer política i, en canvi, que quan algú fa una cosa diferent a la que estàvem acostumats -reclamar la independència de Catalunya des del balcó de La Riera 48- sí que se'n fa. El dia 25 al vespre, els comptes de Twitter d'alguns regidors del PSC i el PP treien fum acusant Joan Mora d'extremista i de no representar tots els mataronins per haver reclamat, de forma encara prou velada, la plena sobirania per Catalunya durant el pregó de la Crida. Les airades reaccions certifiquen, confirmen, un canvi d'època, de frame, de marc mental, a l'Ajuntament: fins ara allò políticament correcte era fer un discurs catalanista i prou, mentre que ara el nou alcalde proposa sense embuts a la ciutat la vinculació a un projecte polític partidari de marxar de l'Estat Espanyol, que va molt més enllà del seu partit, per cert.
És això fer política? Home, i tant que si. És correcte fer política des del balcó de l'Ajuntament -aquí ve l'equívoc-? És que se'n fa tant d'una manera com d'una altra, per acció, per omissió o per repetició, de política. Igual que han pogut fer-ho els seus antecessors Joan Majó, Manuel Mas i Joan Antoni Baron, l'alcalde Mora ha de poder dir allò que cregui convenient des de dalt del balcó de l'Ajuntament, que per això és el màxim representant dels mataronins -ara, posats a fer, realment hauria estat bé que Joan Mora mantingués l'opinió tradicionalment expressada pel seu partit de demanar la retirada de la bandera espanyola durant la Festa Major, francament-. Tot això que dic, de deixar marge a l'alcalde, va per l'actual o per qui sigui, perquè el dia que un candidat del Partit Popular sigui l'alcalde de Mataró -cosa poc probable però de cap de les maneres impossible-, haurà de poder dir -i tothom li haurà de respectar-, si així ho desitja, un contundent "Visca Espanya" o "Viva España" des de dalt del balcó. Sense que ningú es ruboritzi. O em diràs que això significaria sortir del consens de la Festa Major?
Bon final per la resposta, no?
Au, ens veiem ara a la Postal de Gegants. Ja friso per llegir el teu proper Pensament de Santes!
Joan
Ei Ramon!
Sóc conscient que no és que vagi tard, ja, amb aquesta resposta; simplement és que han passat tantes hores entre la teva darrera publicació -el dia 26 a la nit- i el moment en què trobo jo ara temps per a escriure't, que em sento com si hagués fallat al compromís contret. Et demano solemnes disculpes.
Dit això, el tema d'avui. Parlaves tu del consens mataroní per Santes, d'aquells usos, aquelles pràctiques, que entre tots hem convingut de donar-nos, mútuament, per a poder gaudir al màxim de la festa, que al capdavall és una cosa molt seriosa. I jo, precisament, tenia ganes de parlar de Santes i política, perquè és obvi que a la Festa Major, malgrat el tòpic, la política hi és ben present. Constantment. En els detalls aparentment més irrellevants. Si resulta que es deixa que els programadors privats prenguin protagonisme a la festa es fa política, si es permet que l'Àliga balli a Santa Maria -tot i que la colla respon per sí mateixa- es fa política, quan l'alcalde fa un discurs netament independista dalt del balcó fa política, quan es canvia el reglament per impedir que el representant d'una formació política no pugui assistir com a convidat a la Missa de Les Santes es fa política... Qualsevol decisió i/o actuació al voltant de la Festa Major té una gran càrrega política. I quan parlo de política, en aquests casos, ja entendràs que em refereixo a política amb majúscules, a política de veritat, a opcions polítiques fortes.
Ja vaig afirmar en una altra d'aquestes comunicacions santeres que em semblava que el gruix de mesures polítiques -amb rerefons ideològic, si en vols dir així- de més intensitat preses pel nou govern municipal en aquest primer any llarg de mandat han estat aquelles relacionades amb la Festa Major. Dic que s'han près decisions molt més enllà de números, per entendre'ns. Hi ha hagut acció política: s'ha diagnnosticat la situació, s'ha pensat i reflexionat, s'ha projectat, s'ha decidit i s'han aplicat novetats importants en molts àmbits, de manera que es pot dir sense por a equivocar-nos que amb Les Santes sí que s'ha evidenciat un canvi de color polític a l'Ajuntament. Als nous responsables de l'IMAC -recolzat pels ideòlegs de la festa que segueixen en actiu, tot s'ha de dir-, no els ha tremolat el pols a l'hora de desfer pors, arriscar i trencar esquemes. Primera constatació del rerefons polític que té la festa. Una altra cosa seria si la Festa Major mereixia la més gran atenció política del nou govern; amb tota seguretat et diré que no.
I tornem ara al que insinuava unes línies més amunt sobre el què és política i que no n'és. I enllaço amb el teu enunciat sobre el consens. Enguany l'equívoc que alguns volen generar és que mantenir segons quines maneres de fer a la Festa Major no és fer política i, en canvi, que quan algú fa una cosa diferent a la que estàvem acostumats -reclamar la independència de Catalunya des del balcó de La Riera 48- sí que se'n fa. El dia 25 al vespre, els comptes de Twitter d'alguns regidors del PSC i el PP treien fum acusant Joan Mora d'extremista i de no representar tots els mataronins per haver reclamat, de forma encara prou velada, la plena sobirania per Catalunya durant el pregó de la Crida. Les airades reaccions certifiquen, confirmen, un canvi d'època, de frame, de marc mental, a l'Ajuntament: fins ara allò políticament correcte era fer un discurs catalanista i prou, mentre que ara el nou alcalde proposa sense embuts a la ciutat la vinculació a un projecte polític partidari de marxar de l'Estat Espanyol, que va molt més enllà del seu partit, per cert.
És això fer política? Home, i tant que si. És correcte fer política des del balcó de l'Ajuntament -aquí ve l'equívoc-? És que se'n fa tant d'una manera com d'una altra, per acció, per omissió o per repetició, de política. Igual que han pogut fer-ho els seus antecessors Joan Majó, Manuel Mas i Joan Antoni Baron, l'alcalde Mora ha de poder dir allò que cregui convenient des de dalt del balcó de l'Ajuntament, que per això és el màxim representant dels mataronins -ara, posats a fer, realment hauria estat bé que Joan Mora mantingués l'opinió tradicionalment expressada pel seu partit de demanar la retirada de la bandera espanyola durant la Festa Major, francament-. Tot això que dic, de deixar marge a l'alcalde, va per l'actual o per qui sigui, perquè el dia que un candidat del Partit Popular sigui l'alcalde de Mataró -cosa poc probable però de cap de les maneres impossible-, haurà de poder dir -i tothom li haurà de respectar-, si així ho desitja, un contundent "Visca Espanya" o "Viva España" des de dalt del balcó. Sense que ningú es ruboritzi. O em diràs que això significaria sortir del consens de la Festa Major?
Bon final per la resposta, no?
Au, ens veiem ara a la Postal de Gegants. Ja friso per llegir el teu proper Pensament de Santes!
Joan
Comentaris