Encara té sentit el Treball a les nostres vides?

"Il ya du sens encore le travail dans votre vie?" (Encara té sentit el Treball a les nostres vides?, en català). És l'enunciat de la revista Philo Magazine del mes d'abril, un mensual francès que vaig descobrir gràcies a un d'aquests emails que et vas creuant amb gent que no coneixes de res gràcies a un número de Valors, algun acte que muntem, el llibre que acabem d'editar... i que m'ha entusiasmat, de manera que m'hi han subscrit com a regal d'aniversari. És una publicació molt potent, a la qual ja m'agradaria que s'assemblés Valors, ben aviat...

Quan estava preparant la producció dels convidats a la tertúlia sobre el valor del Treball en el marc del programa Valors a l'alça que es va emetre aquest dissabte, pensava en el titular del número d'aquesta revista francesa. Sintetitzava perfectament l'enfocament que volíem donar al tema, molt més enllà dels problemes salarials, de gestió, vinculats a la crisi... que estan en boca de tothom i que, precisament perquè ja en parla molta altra gent i amb senderi, no van ser el nostre objecte d'anàlisi.

La qüestió de la feina, no descobriré res de nou, avui es pensa com a purament instrumental per aconseguir uns diners que ens permetin viure. Però a la feina hi passem una part tan gran de les nostres vides que més val estar-hi el màxim de bé possible. I si a més a més és possible realitzar-se tot duent a terme la tasca que sigui, encara molt millor. De fet, avui la feina ha deixat de ser l'element central de les nostres vides -com sí que era abans- en la mesura en què no la vivim com una oportunitat de desenvolupar-nos com a persones, sovint.

Per reflexionar sobre tot això -en el programa immediatament anterior al Primer de Maig- a la tertúlia vam tenir Marc Grau, de l'institut vinculat a ESADE Família i Treball; Anna Fornés, de la Fundació Factor Humà, i Carlos Obeso, professor d'ESADE i director de l'Institut d'Estudis Laborals d'aquesta institució. Espero que sigui del vostre interès; ens passem el dia parlant de la crisi i de la feina, però dediquem molt poc temps a pensar com hauria de ser la feina i què n'hauríem d'obtenir. Potser per això estem on estem. Jo, francament, sóc bastant d'aquest parer. És clar que hi ha culpables de la crisi on ens trobem, però la solució per assumir el canvi de paradigma que ens ha canviat el món on vivíem, ha de venir també de nosaltres.