En el cap de... Jorge Fernández Díaz*

Porto uns mesos que Déu n’hi do, efectivament. Entre el conflicte a les valles de Ceuta i Melilla i la nova llei de Seguretat Ciutadana... sé que he esdevingut un dels ministres més qüestionats del govern del president Rajoy. En els dos casos, honestament, crec que injustament qüestionat, per cert.

Parlem del primer: és que algú pensa que jo gaudeixo veient la Guàrdia Civil disparant boles de goma –com a element dissuasori– a pocs metres d’uns immigrants que intenten arribar al nostre país? Però quin missatge donaríem als milers d’altres immigrants que volen entrar a Espanya si no els ho posem difícil? Ara, és clar, el que és fàcil és dir que està molt malament fer-ho així. Però si l’ús de material antiavalots està legitimitat de quan manava Zapatero! A més, sinó, com ho fem? Com som contundents impedint que entrin a casa nostra? O és que volem que entrin sense problemes?

I sobre la Llei de Seguretat Ciutadana. Per què es pensen que la fem, aquesta llei? Perquè cal posar límits a situacions que fins ara no es donaven. Així de senzill. Vostès pensen que com a ministre de l’Interior jo puc tolerar un escrache? O que no estigui penat impedir l’execució d’un desnonament? Si permetem els desnonaments, què més permetrem, el dia de demà? Que la policia no pugui detenir delinqüents? Que es pensen que som en un país de vàndals o què? Diuen que amb la nova llei es poden arribar a generar petits estats d’excepció. A veure qui la diu més grossa. Després els ciutadans ens reclamaran que els protegim més i millor...

* Article publicat a la revista Valors d'abril, a la secció 'En el cap de...' on cada mes em poso al cap d'un personatge públic diferent.

Comentaris

Entrades populars