'En el cap de...' Iván Márquez, comandant de les FARC

M’acusen de terrorisme, de narcotràfic, de segrest, d’homicidi, de portar armes i de fabricar-ne, de rebel·lió, d’assalt, de danys en béns d’altres i de lesions personals. Vist des de fora, doncs, sóc un monstre. El meu àlies és Iván Márquez, però no em dic així sinó Luciano Marín Arango i vaig néixer a Florencia, a la zona de Caquetá, el 1955. Sóc un guerriller de les FARC, comandant del Bloque Caribe i membre del Secretariat de les FARC.
Però ara em trobo a l’Havana comandant unes negociacions de pau amb l’equip del president Santos, amb qui negociem des de fa dos anys. Per trobar solucions polítiques i humanitàries a un problema polític que també té la seva derivada humanitària.
Sí. Per molt que soni estrany davant les múltiples acusacions que se’ns fan, quan els meus antecessors van organitzar-se militarment el 1964 era per intentar aconseguir uns determinats principis polítics: la justícia social. Per tant, sí; jo i els companys del secretariat Timoleón Jiménez, Mauricio Jaramillo, Pablo Catatumbo, Bertulfo, Joaquín Gómez i Pastor Alape som aquí per fer política. Po-lí-ti-ca. En tot cas, acabo de demanar perdó a un familiar d’una víctima de la nostra violència perquè quedi clar que anem a totes i farem el que calgui.
Moltes nits, quan torno a l’hotel, em pregunto si mai serem capaços d’arribar a un acord amb els que segueixen sent els nostres oponents en el camp de batalla. I si sabrem convèncer-nos de  donar el pas sense haver aconseguit les promeses revolucionàries que vam fer-nos un dia.

* Publica a la revista Valors del mes d'octubre.