Francesc Teixidó: el candidat tranquil per a gestionar un Ajuntament atomitzat?*

L'alcaldable d'ERC, Francesc Teixidó, fotografiat a la façana marítima de Mataró, sector que creu que cal potenciar en el proper mandat. Foto: ERC Mataró

Francesc Teixidó surt a fer footing gairebé cada vespre, pels voltants del Camí de la Geganta i el nou Parc Central, com un ciutadà més que intenta oblidar-se de les cabòries del dia a dia estirant les cames. Tot i haver ostentat responsabilitats de govern en el període 2005-2011 com a titular d’Habitatge, Teixidó passa desapercebut. I li agrada, perquè no és home amant de les multituds i dels saraus; la seva discreció i serenitat són reconegudes per antics socis i també rivals polítics, als quals la seva sinceritat deixava desarmats. Paradoxalment, però, aquest mataroní nascut el 1963 en molt pocs mesos està cridat a tenir un paper determinant en la política mataronina en la mesura que és l’alcaldable d’un partit que, tot i no tenir representació actualment a l’Ajuntament, traurà uns resultats que s’auguren excel·lents: Esquerra Republicana de Catalunya. Formació que a les passades eleccions europeesva aconseguir la victòria a la ciutat per primera vegada des de l’època de la República.

Les ha “passat canutes” -laboralment parlant- els darrers quatre anys, contradient aquell principi de les “portes giratòries” abastament denunciat –tan bon punt plegues, entres a una feina en el sector privat que se’t proporciona gràcies al càrrec i als contactes que tenies fins al moment-. “Això deu ser a altres partits; a Esquerra ja asseguro jo que no passa”, comenta. Però tampoc es vol fer el màrtir amb el que li ha tocat viure en aquest període. Subratlla: “M’ha passat exactament igual que a molta gent”.  

Més encara. Francesc Teixidó, enginyer agrònom de professió i màster en direcció empreses per IESE, ha mantingut el seu esperit de corredor de fons i ha redescobert el gust de dissenyar i implementar nous projectes en l’àmbit privat, concretament en el camp de les energies renovables. Ara, precisament, després de molts mesos de treball, un d’aquests projectes vinculats a la producció d’energia en base al moviment de boies gegants està sortint a la llum.

Sap que el seu partit és pràcticament segur que tornarà al consistori i que ho farà amb força, però no es creu les altíssimes expectatives generades fins ara. Per tant el possible camí fins l’alcaldia -mitjançant pactes- li queda llunyíssim. De possibles combinacions de govern posteleccions no en vol sentir ni a parlar, per bé que Teixidó reconeix que se sentia ben còmode en el tripartit d’esquerres capitanejat per Joan Antoni Baron. De fet, si alguna acusació té a fer al govern actual de Joan Mora és haver simplement gestionatgrans projectes de ciutat provinents del mandat passat com el Tecnocampus i en canvi no haver estat capaç de desencallar l’afer de El Corte Inglés.

De totes maneres, malgrat els bons auguris, Teixidó mateix identifica una de les debilitats d’ERC a Mataró: com que els republicans han estat absents del debat local pràcticament durant tres anys –després d’un lent procés de digestió dels nefastos resultats de 2011, el seu primer posicionament públic ha estat lacrítica (tímida) a la Festa al Cel celebrada diumenge passat a la ciutat- la seva oferta electoral pot semblar una marca sense substància local.   

De cara a resoldre-ho, el candidat s’autorecepta molta feina fora dels focus i constants trobades amb els sectors més dinàmics de la ciutat per definir quin rumb cal donar-li. Escolta, diàleg,  discreció... i, en canvi, poques proclames i lemes grandiloqüents –en aquest sentit, és una mica el revers de l’actual ERC-. Precisament una manera de ser, la de Teixidó, que podria ser clau a l’hora de gestionar políticament un ajuntament absolutament atomitzat com el que sortirà de les urnes a Mataró la nit del 24 de maig de 2015. No en va, per l’alcaldable d’ERC la falta d’acord entre els grups ha estat “la gran xacra” del mandat present.

Convé, de totes maneres, no enlluernar-se, perquè també la seva actitud tan dialogant i respectuosa amb la ciutadania pot esdevenir un hàndicap polític, com es va demostrar el 2009 en el cas dels 90pisos de protecció oficial i fets a partir de reciclar contenidors gegants ques’havien d’instal·lar a Figuera Major. La proposta, que va funcionar com un excel·lent esquer comunicatiu durant la campanya de 2007, no es va acabar portant a terme perquè a Teixidó li va tremolar la mà davant el malestar veïnal, que no veien clar el projecte.

Sigui com sigui, el sempre humil, modest i irònic Teixidó assegura recelar dels que estan convençuts de tenir “la solució” per Mataró i, en tot cas, veu clar que “la solució” als problemes de la ciutat passa per diagnosticar-los junts. Per això proposarà endegar un procés participatiu amb els sectors econòmics un cop passades les eleccions per definir cap on ha de caminar la ciutat. Si que té clar que l’aposta pel mar iniciada ja en temps de Toni Civit –cap de llista d’ERC el 2003 i regidor de PromocióEconòmica fins 2005- ha de tenir molt més recorregut i que cal, en aquest sentit, donar vida al projecte Mataró Marítim i fer-ho en clau maresmenca. Veurem fins on arriba la perspicàcia de Teixidó a l’hora de preveure la cursa de fons que és també la construcció d’una ciutat.

* Article publicat a LaRiera48, el meu bloc d'anàlisi polític local de Mataró.