José Manuel López: el PP de sempre per a temps convulsos*
Aquest haurà estat el primer mandat sencer de José Manuel López com a cap del grup municipal del Partit Popular a Mataró. L’anterior va acabar, en el si del seu grup, amb la dimissió dels altres tres regidors que l’integraven –tots excepte ell- per greus desavinences internes: sis mesos abans de les eleccions, Paulí Mojedano va fer efectiva la seva marxa i els populars es van trobar sense possibilitat d’obrir un procés de renovació. L’elecció d’urgència no podia ser altre que la de José Manuel López, regidor des de 2003, representant del sector més conservador i espanyolista del PP local, allunyat dels seus predecessors, però amb unes excel•lents relacions personals amb seus oponents polítics –excepte la CUP- que cultiva a base de cafès a la plaça de l'Ajuntament. Ara, després de quatre anys d’assossegada vida interna en el si del partit, José Manuel López González (Mataró, 1965) es disposa a encapçalar de nou la llista en un moment especialment convuls per al PP a nivell català i estatal. Una aposta per la continuïtat.
El desig de canvi expressat pels mataronins en la primera posició de CiU en el rànquing electoral de maig de 2011 en detriment del PSC va fer pensar als populars que serien claus en el primer govern municipal no d’esquerres en 32 anys de democràcia, malgrat que la suma de CiU i PP no arribava a la majoria absoluta. I l’alcalde Mora, dins la lògica del Pacte de Ciutat entre CiU, PP i PSC que va preconitzar els primers mesos del mandat, va arribar a signar –de forma secreta- un pacte amb els populars, que no es va portar a la pràctica. El trencament d’aquest no-nat govern i el perfil nítidament independentista del govern municipal van anar allunyant el PP d’aquest paper inicial. I tot i que no ha protagonitzat una oposició visceral, la distància política entre els dos partits s’ha anat fent gran a mesura que el mandat avançava.
“El govern municipal ha viscut gairebé tres anys embolicat amb la bandera, sense prendre decisions claus per la ciutat i seguint l’estela dels anteriors tripartits, respecte els quals no hem fet net”, llança de bones a primeres. Especialment crític és en el camp econòmic i en la gestió de l’afer El Corte Inglés: “Durant tres anys no ens han explicat la veritat. Fa un mes vam saber que el centre comercial no venia també per culpa del nou impost sobre equipaments comercials del govern de la Generalitat”. I lamenta, també, que la no arribada de la locomotora comercial hagi estat l’excusa usada pel govern Mora per no tirar endavant la renovació dels carrers comercials del centre. “No s’hi val a dir que no hi ha diners, que els busquin; hi ha línies de finançament que proposa l’estat i a les quals ens podríem haver acollit”.
José Manuel López creu que la ciutat s’ha de reinventar i que la gastronomia, les fires, el passat tèxtil o el fet de ser la ciutat d’arribada del primer tren de la península són potencialitats que la ciutat hauria d’explorar: “Pensar que el turisme o que la tornada del tèxtil ens salvarà és fer volar coloms. Hem d’admetre que, per nosaltres sols, no ens en sortirem; cal buscar una empenta per a la ciutat que ens permeti ser inclosos en el marc de Barcelona”. Curiosament, no cita la proposta del Mataró Marítim, la idea de concentrar en el mar el relat futur de la ciutat, promocionat fins la sacietat per l’anterior cap de grup municipal del PP, Paulí Mojedano.
La immigració: tractar la comunitat magrebina com un col·lectiu més
Durant aquest mandat, el cap del grup municipal del PP –i la resta del grup- s’ha caracteritzat per no tenir pèls a la llengua –sobretot en les xarxes socials, on és molt actiu- en el debat sobre la immigració, després de la irrupció de Plataforma per Catalunya a la Casa Gran amb tres regidors. “No és tan complicat, el que s’ha de fer; cal més fermesa –aquí cita Albiol a Badalona-, més transparència i posar els autòctons dels barris on hi ha immigrants en el focus, perquè s’han sentit desatesos”.
Així, acusa el govern d’inacció en aquest camp un cop es va trencar el consens per reeditar el Pacte per la Nova Ciutadania. I recorda que una de les poques mesures aprovades pel govern municipal va ser a instàncies seves: la obligació de dur almenys dos anys d’empadronament per ser beneficiari de les ajudes urgents.
De fet López, amb domicili al carrer Frank Marshall de Rocafonda, adverteix que el malestar als barris de Rocafonda i Cerdanyola pel fenomen de la immigració segueix "latent", tot i que no és el tema de conversa als bars: "Ara la gent ja no em parla d'això, perquè hi ha el debat català que ho ha emmascarat tot, però aquest tema tornarà". En aquest sentit, retreu al govern municipal un excés de zel envers la comunitat magrebina: “El govern té por a enfrontar-se a aquesta comunitat. I això no pot ser, se l’ha de tractar com a qualsevol altre col•lectiu”. López, per exemple, creu que la regidora de Via Pública ha estat excessivament laxe davant els sorolls vinculats a les festes del Ramadà, que han coincidit amb les nits d’estiu.
Aquest “desvergonyiment” en clau immigratòria és una de les claus que permet pensar a José Manuel López de recuperar terreny electoral en els propers comicis, sobretot trencant l’idli·li amb Plataforma dels 4.800 mataronins que van votar aquesta opció política el 2011. Amb tot, el PP local tindrà serioses dificultats per anar més enllà dels 4.185 vots que va obtenir a les europees –uns comicis que van tenir lloc fa poc però abans de l’octubre horribilis que han viscut els populars-, que la deixarien amb 3 o 4 regidors: la creixent força de Ciutadans a la capital del Maresme -1.192 vots a les municipals de 2011, 4.921 a les autonòmiques de 2012, 2.646 a les darreres europees- fan que la formació d’Albert Rivera tingui gairebé assegurat un seient noble al primer pis de La Riera 48. Això farà difícil que el PP local pugui mantenir els 6.899 vots que treure a les municipals de fa tres anys i que sigui pràcticament un somni congregar els 13.262 mataronins que van fer confiança a Mariano Rajoy el novembre de 2011 –ni tan sols els 8.549 de les autonòmiques de 2012-. “Durant quatre anys hem fet la feina -assegura López-. Ara el repte és aconseguir que tots aquells que ens voten a les estatals ho facin a les municipals i també alguns que van decidir votar CiU per fer fora el tripartit el maig de 2011 tornin a confiar en nosaltres”.
La gran incògnita, però, és quin paper poden tenir 3 o 4 regidors del PP en el fragmentadíssim ajuntament que s’albira per l’endemà del 25 de maig de 2015. Òbviament, els regidors populars no beneficiaran en cap cas un govern amb presència de partits independentistes (CiU o ERC), però López obre la porta –mitjançant l’abstenció- a evitar-ho. Un bipartit PSC-ICV (moderat en clau nacional) tolerat pel Partit Popular local? Els camins de la política local són inescrutables. A Mataró, en temps de majories àmplies, no vam saber mai. D’aquí a set mesos, però, podríem començar a notar-ho.
* Publicat en el bloc d'anàlisi polític local, LaRiera48.
Comentaris