La iniciativa que ens cal per donar-li la volta a tot plegat

La filòsofa Hannah Arendt va escriure: “L’acció, amb totes les seves incerteses, és com un recordatori sempre present de què els homes, encara que han de morir, no han nascut per això, sinó per començar quelcom nou”. Amb aquestes paraules, la pensadora jueva ens recorda que tot home, malgrat segur que morirà, està fet per viure, per crear, per contribuir en el desenvolupament del món i trencar la Història. Amb aquesta reflexió de fons encetem el mes de novembre del projecte de ciutat 'Mataró, ciutat de valors', centrat en el valor de la iniciativa. Un valor que està de moda, i del qual, de fet, la reiteració evident que se'n fa -l'emprenedoria, n'hi diuen ara- el podem acabar malgastant. Però una cosa és que les paraules es facin malbé, perdin pes i l'altra que deixin de tenir vigència. I això, amb tota seguretat, no passa en aquest cas.

Ens l'hem de jugar. Hem d'arriscar-nos. Sortir de la zona de confort. Cadascú des de les seves possibilitats i a partir de les seves aptituds, però hem de conrear l'actitud de la iniciativa. Perquè sinó, no ens en sortirem. I quan dic que no ens en sortirem ho dic en clau de ciutat, com a col·lectivitat. En l'àmbit de l'economia, especialment, per reduir el problema principal que tenim com a societat: l'atur. Els 13,259 aturats que tenim a Mataró mateix demanen una resposta. I la solució, probablement, no és dir-los que emprenguin els seus propis negocis, però sí aconseguir que tots aquells que tenen capacitat i fins i tot ganes de tirar-ne un endavant, ho facin. Donar-los l'empenta final i fer-los llançar al precipici, com molts hem fet, amb major o menor fortuna.

Això l'administració ho pot facilitar, promoure, incentivar. Hi ha molts ajuntament que estan tirant mesures cada cop més agosarades en aquest sentit, com eliminar la majoria de taxes municipals per aquells que obrin nous negocis. Però amb això no n'hi ha prou: cal un canvi cultural pel qual aquell que s'arrisca sigui vist no com un il·luminat sinó com una persona que posa en risc el seu hipotètic benestar per aconseguir que el conjunt visqui millor. Perquè això també va així: quantes més iniciatives empresarials d'èxit hi hagin a la ciutat, millor ens anirà a tots.

D'aquest mes m'agrada que els vídeos que hem produït per traslladar a l'opinió pública de Mataró el sentit profund del nostre missatge recullen tres testimonis: el d'Antoni Biada, descendent del promotor del primer tren de la península Barcelona-Mataró; el de Jonàs Sala, un dels tres membres de l'empresa de micromecenatge Verkami [sobre aquestes línies]; i finalment Carlos Martínez, estudiant de Tecnocampus, que simbolitza les possibilitats de futur de la ciutat. Són una bona manera d'explicar això que intento dir en aquest post.

D'aquest mes de novembre voldria també destacar l'esforç que els amics del Cercle Històric Miquel Biada s'han animat a fer per nodrir de contingut aquest mes del @matarovalors: fins a set activitats extraordinàries han decidit organitar en el marc d'aquest projecte de ciutat, d'entre les quals destaca una nova Ruta Biada que s'ha estrenat avui dia 1. Entitats com aquesta, que han entès perfectament el sentit del @matarovalors, donen sentit al projecte que impulsem durant tot l'any amb l'Ajuntament de Mataró.