21 d'octubre de 2015: les videotrucades existeixen, però els cotxes encara no volen
Els televisors poden rebre videotrucades, les prediccions meteorològiques han millorat tant que pràcticament es poden projectar al minut i és possible obrir la porta d'una casa amb les empremtes dactilars del seu propietari, sense claus. També la tecnologia 3D està a l'ordre del dia i fins i tot pots respondre trucades de telèfon a través d'unes ulleres, com les Google Glass (tot i que s'han deixat de fabricar per manca de sortida comercial). Per si tot això fos poc, ben aviat sembla que podrien ser drons els que substituissin els carters de tota la vida -també Amazon preveu usar aquests ginys per fer el seu servei, i potser també els gossos acabaran sent passejats per aquests aparells, més que pels propis amos. Ah, i alguns vehicles comencen a funcionar amb biocombustibles.
Tots aquests eren elements imaginats a Retorn al futur II (1989), pel·lícula que "passa" avui dimecres 21 d'octubre de 2015, a partir de las 4.29 de la tarda a la població californiana –també fictícia- de Hill Valley i que sí que s'han convertit en realitat o estan en camí de ser-ho. Tota la saga de pel·lícules de Retorn al futur es van convertir els anys 80 en una icona de la cultura pop.
L'expectació és gran a les xarxes socials de Catalunya -i de tot el món- i és per això que els diferents cinemes de la cadena Cinesa, per exemple, ho celebren amb una projecció contínua de les tres pel·lícules de la sèrie en tots els establiments d'Espanya, amb una edició especial de caràcter solidari a L' Illa Diagonal.
No totes les coses que s'imaginava que podien ser, finalment, han estat, ni molt menys. A la banda de les coses que, almenys de moment, no han ocorregut: els vestits no s'autoajusten a la mesura de les persones ni tampoc les botes, les gasolineres no tenen robots dispensant or negre sinó que en tot cas són els clients qui s'autoabasteixen, els cotxes no volen excepte en aparatoses exhibicions que tenen lloc als EUA i els monopatins tampoc, encara pocs mesos enrere es va conèixer que diverses empreses havien intentat emular el "monopatí volador". De fet, per no ser, els monopatins no tenen la popularitat somiada a la pel·lícula, volessin o no.
Menció a part mereixen les marques que han aprofitat els futuribles productes que ja s'apuntaven en la pel·lícula i els estrenen aquest dia 21, com Pepsi amb la seva Pepsi Perfect, la beguda que es prenia Marty McFly, el protagonista, al film. També aquest 2015 s'estrenen les sabatilles Nike autoajustables que luïa Michael J. Fox, segons va anunciar al febrer la marca nord-americana. Es tracta de les Nike Air MAG o Nike Power Laces.
Curiosament, un petit gag en clau de política internacional, no s'ha complert ... pels pèls. En la segona pel·lícula, quan Marty Mc Fly es trasllada al 2015 i visita 'El cafè dels Vuitanta' -en el primer film de la saga era 'El cafè dels cinquanta' - es troba amb el president nord-americà, amb cara de Reagan, i un aiatol·là iranià discutint, al que ell respon posant-se les mans al cap: "Eh, bé, ja està bé!". Com dient: "que pesats que sou!". La pel·lícula imaginava que el conflicte entre els EUA i l'Iran s'allargava pels segles dels segles. Doncs no. Precisament aquest 2015 ha vist el final de la conflictivisima situació que ha enfrontat els dos països des de 1979, i que tan present estava en la ment del nordamericà mitjà quan es van produir aquestes pel·lícules. També en aquest sentit, a Retorn al futur II no va encertar que el president dels EUA seguiria sent negre i això que en el primer dels films, al 1985, l'alcalde de Hill Valley és negre ... gràcies al fet que Mc Fly li ho suggereix en el seu primer viatge en el temps, el 1985.
El futur que Bob Gale, el guionista, i Robert Zemeckis, el director, van escriure a Retorn al futur II és més el futu que van voler somiar, perquè ara que ja hem arribat al 21 octubre 2015 ens adonem que el món no va tan de pressa i que potser els creadors de la trilogia van pensar més en el món de 2115 que en el de 2015, que ja ha arribat. Que ja no és futur sinó present.
Tots aquests eren elements imaginats a Retorn al futur II (1989), pel·lícula que "passa" avui dimecres 21 d'octubre de 2015, a partir de las 4.29 de la tarda a la població californiana –també fictícia- de Hill Valley i que sí que s'han convertit en realitat o estan en camí de ser-ho. Tota la saga de pel·lícules de Retorn al futur es van convertir els anys 80 en una icona de la cultura pop.
L'expectació és gran a les xarxes socials de Catalunya -i de tot el món- i és per això que els diferents cinemes de la cadena Cinesa, per exemple, ho celebren amb una projecció contínua de les tres pel·lícules de la sèrie en tots els establiments d'Espanya, amb una edició especial de caràcter solidari a L' Illa Diagonal.
No totes les coses que s'imaginava que podien ser, finalment, han estat, ni molt menys. A la banda de les coses que, almenys de moment, no han ocorregut: els vestits no s'autoajusten a la mesura de les persones ni tampoc les botes, les gasolineres no tenen robots dispensant or negre sinó que en tot cas són els clients qui s'autoabasteixen, els cotxes no volen excepte en aparatoses exhibicions que tenen lloc als EUA i els monopatins tampoc, encara pocs mesos enrere es va conèixer que diverses empreses havien intentat emular el "monopatí volador". De fet, per no ser, els monopatins no tenen la popularitat somiada a la pel·lícula, volessin o no.
Menció a part mereixen les marques que han aprofitat els futuribles productes que ja s'apuntaven en la pel·lícula i els estrenen aquest dia 21, com Pepsi amb la seva Pepsi Perfect, la beguda que es prenia Marty McFly, el protagonista, al film. També aquest 2015 s'estrenen les sabatilles Nike autoajustables que luïa Michael J. Fox, segons va anunciar al febrer la marca nord-americana. Es tracta de les Nike Air MAG o Nike Power Laces.
Curiosament, un petit gag en clau de política internacional, no s'ha complert ... pels pèls. En la segona pel·lícula, quan Marty Mc Fly es trasllada al 2015 i visita 'El cafè dels Vuitanta' -en el primer film de la saga era 'El cafè dels cinquanta' - es troba amb el president nord-americà, amb cara de Reagan, i un aiatol·là iranià discutint, al que ell respon posant-se les mans al cap: "Eh, bé, ja està bé!". Com dient: "que pesats que sou!". La pel·lícula imaginava que el conflicte entre els EUA i l'Iran s'allargava pels segles dels segles. Doncs no. Precisament aquest 2015 ha vist el final de la conflictivisima situació que ha enfrontat els dos països des de 1979, i que tan present estava en la ment del nordamericà mitjà quan es van produir aquestes pel·lícules. També en aquest sentit, a Retorn al futur II no va encertar que el president dels EUA seguiria sent negre i això que en el primer dels films, al 1985, l'alcalde de Hill Valley és negre ... gràcies al fet que Mc Fly li ho suggereix en el seu primer viatge en el temps, el 1985.
El futur que Bob Gale, el guionista, i Robert Zemeckis, el director, van escriure a Retorn al futur II és més el futu que van voler somiar, perquè ara que ja hem arribat al 21 octubre 2015 ens adonem que el món no va tan de pressa i que potser els creadors de la trilogia van pensar més en el món de 2115 que en el de 2015, que ja ha arribat. Que ja no és futur sinó present.
Comentaris