Els cent primers dies de Bote*

David Bote presidint un acte de la Festa Major de Les Santes. Foto: El Punt Avui

Han passat inadvertits, entre l’estiu i el setembre políticament tan intens que hem viscut, els cent primers dies del nou govern municipal i per tant també del socialista David Bote com a alcalde de la ciutat.

Precisament, diumenge passat Bote va tenir un bon regal: tot i la victòria de les forces independentistes a la ciutat, Mataró va ser l’única població de les que tenen més de cent mil habitants del país, a banda de Barcelona i L’Hospitalet, on el seu partit va augmentar mig miler llarg de vots en relació al 2012 –tot i que l’amenaça que suposa Ciutadans entre els votants del PSC és absolutament clamorosa i podria condicionar cada cop més l’actitud dels socialistes-.

Seria absurd pensar que hi pot haver un efecte Bote tres mesos després que assumís la vara d'alcalde, però de moment sí que serveix per confirmar que el nou alcalde de la ciutat o cau bé majoritàriament o no genera un especial rebuig, diguem-ho com vulguem. Això, probablement, és gràcies a la omnipresència que ha desplegat en aquests tres primers mesos i també la prudència i senzillesa que exhibeix allà on va, tot i que precisament la seva timidesa li faci males jugades en algun moment. En alguns moments sembla que encara no hagi assumit del tot el que el nou càrrec suposa i es mou com un pop en un garatge.

Curiosament, a més, la seva corpulència l'afavoreix i serveix d'antídot contra la idea d’un alcalde primerenc, inexpert. Així, al costat de l’alcalde Mayoral de Granollers o de Juli Fernàndez de Sabadell, presentant el reforç del bus orbital, semblava un alcalde plenament “assentat”, encara que faci tants pocs dies que governa.

A finals de juliol, Bote va passar amb nota l’examen que suposa Les Santes per a qualsevol alcalde de Mataró: va fer el que se suposa que ha de fer un alcalde durant la Festa Major. Va ballar, va cridar, va deixar-se carregar a les espatlles dels momeroters el migdia del 28... i va sortir airós del No N'hi Ha Prou, un acte que ha agafat una forta carrega nacionalista... que ell va aconseguir viure amb certa natauralitat enfundat dins una samarreta amb la bandera de Mataró del Rugby Club Mataró. Ja ho havia apuntat al pregó de Les Santes; la bandera de Mataró com a punt comú de tots els mataronins -a Bote el debat sobre la independència i la temàtica nacional l'incomoda i molt-. Més aviat, el contrari, la Festa Major li va permetre presentar-se en societat i fins i tot crear una certa connexió amb el Mataró Centre al qual és aliè, a partir de l'anècdota de les seves ulleres vermelles, que s'han convertit en la seva millor icona, i que els membres de la colla de l'àliga van satiritzar amb elegància.

Durant aquest mes de setembre Bote ja ha fet un cert canvi de xip i ha començat ja no tant a trepitjar ciutat sinó a fer més despatx. És moment de preparar les ordenances i els pressupostos de 2016, que necessiten un soci fora del govern –aquesta serà la primera gran qüestió, confirmar que Esquerra o algun altre grup els avali-. La primera prova de foc per provar la cintura política del nou alcalde i el seus col·laboradors més estrets en l’àmbit polític, tenint en compte el fragmentat panorama del consistori –de moment, respecte això, a Bote li costa trobar el to entre magnànim i enèrgic; haurà de seguir-ho intentant-.

Abans d'aprovar els comptes per l'any que ve, el nou executiu ja ha hagut d'anunciar una mesura per 2016 que, retardada amb bonificacions durant tres anys, ara esclata amb tota la seva força: l'augment de l'IBI que notaran un 62 per cent de llars mataronines. Per altra banda, però, també s'han pogut començar a veure els primers inidicis de cap on pot anar la cosa en matèria d'inversions, realment. Fa tant temps que veiem un govern sense poder invertir pràcticament res a la ciutat, que la decisió de on es destinen 150.000 euros és ja un gran què.

La cohabitació amb el soci de govern -CDC, encara que formalment segueix sent el grup municipal de CiU- ha estat correcta, exceptuant l’estira-i-arronsa de la Festa al Cel, que encara no sabem si es tornarà a fer l’any que ve o no. Els enigmàtics missatges llançats a través de les xarxes socials pel propi Bote durant l’acte afegeixen confusió en aquest sentit. Tampoc en una entrevista a El Tot Mataró, aquest divendres, aclareix res en aquest sentit, més aviat el contrari, malgrat l'èxit de públic que va tenir l'activitat. Caldrà dir el què ben aviat.

Passats aquests primers cent dies de cortesia, de fet, és hora de què Bote agafi el pinzell i comenci a dibuixar els traços gruixuts del que serà el seu mandat. És hora que comenci, sense por, a prendre decisions i a mostrar-se políticament. A definir prioritats i estratègies, a apuntar cap on volem anar i com pretén fer-ho. A dir sí i a dir no. A fer política, en definitiva. A presentar resultats, especialment en la ja mítica assignatura de "Vinguda del Corte Inglés", que cap dels darrers alcaldes ha aconseguit superar amb nota.

També és hora que comenci a donar respostes a les demandes que veïns i ciutadans li han fet aquests cent dies; com apunta un exalcalde, “a la segona vegada que passes pels llocs, comencen a passar-te llista del que et van demanar a la primera visita”. A dibuixar, doncs, el relat que la ciutat ha d’escriure aquests propers quatre anys. I l'actualització del programari que el maquinari Mataró necessita de forma urgent.

S'ha acabat el pròleg. Que comenci la funció, si us plau.

* Article publicat a LaRiera48.