Tecnocampus: el primer conflicte postmatrionial de la sociovergència local*
CDC ha insistit en la seva aposta durant tres setmanes però el PSC –fins a dues vegades- s’hi ha negat en rodó. Per si fos poc, la reunió que hi havia convocada per aquest dilluns va ser finalment anul•lada a instàncies de CDC per les filtracions aparegudes a la premsa sobre la possible incompatibilitat de la marxa de Rey a Eurecat, que els sobiranistes atribueixen a l’entorn socialista.
Convé, però, no confondre’s: no assistim a cap lluita de poder per reconfigurar l’equilibri dibuixat en el pacte de govern de juny; tothom té clar que, si Rey no manté la presidència del parc tecnològic, el seu lloc l’ocuparà igualment una nacionalista, Dolors Guillén, la regidora que l’ha substituït al govern.
Què passa, llavors? Doncs que davant la pretensió de CDC de dissimular la marxa de Rey fent que mantingués un dels títols associats a les seves competències, el PSC ha dit que no. I ho ha fet, expliquen entre bambalines, perquè creu que és hora d’aturar en sec el que entén que és un procés paulatí de desgovermentalització del Tecnocampus per tal que el sector privat hi vagi agafant cada vegada més pes. Una maniobra que hauria estat impulsant el propi Rey i en relació a la qual la proposta de nova clínica privada a tocar del recinte -que es connectaria amb els estudis d’Infermeria, sense apostar per l’Hospital públic- hauria estat la gota que hauria fet vessar el got. (Cal tenir en compte que els nous regidors socialistes són persones lleugerament més a l’esquerra del que ho estava l’anterior primera línia socialista).
Res, doncs, de balls de cadires sinó conflicte de fons: els socialistes consideren que el Tecnocampus ha volat de forma massa autònoma i sense el suficient control polític. Encara més: el PSC recela de què, aprofitant aquest posicionament “fora Ajuntament” del parc tecnològic i al control de CDC sobre la visualitzable àrea de Promoció Econòmica, els seus socis estiguessin constituint una espècie d’Ajuntament paral•lel, amb capacitat econòmica pròpia i amb voluntat de projecció exterior de la feina dels convergents dins el govern municipal. També aquí s’hi inclouria l’aposta, consignada en el pacte de govern, de pilotar des de CDC el procés de fusió de la ràdio municipal i la televisió pública comarcal, que serien els altaveus mediàtics necessaris.
Tot aquesta remor de fons és el que explica el veto a què Rey segueixi presidint el parc tecnològic, a banda de què situar algú que no és regidor del govern com a màxim responsable polític del gran projecte de ciutat, sembla també fora de lloc segons el PSC. Just al contrari, doncs, els socialistes pretenen reforçar la presència de l’Ajuntament a Tecnocampus amb el risc de caure en una forma de dirigisme que podria esdevenir contraproduent; és obvi que un parc tecnològic fortament vinculat al món de l’empresa no pot funcionar de la mateixa manera que La Riera 48.
Aquesta és una batalla política, amb tints ideològics, que ve de lluny, de quan els socialistes, des de finals dels 90 i amb l’alcalde Mas, van promoure el dispositiu tècnic i humà que acabaria desembocant en la creació del Tecnocampus. Llavors el PSC va bascular la seva política de promoció econòmica cap a un marc ideològic social-liberal, on CiU es podia sentir còmode (la paradoxa però és que els nacionalistes van mostrar-se molt reacis sempre amb el projecte, pràcticament fins que van assumir-ne el control a partir de maig de 2011, poc abans de la seva inauguració). No en va, el Tecnocampus, va ser l’aposta estrella dels mandats de Baron però alhora la màxima concessió al mercat que un partit com el PSC podia fer.
Sigui com sigui, en els darrers quatre anys, els socialistes consideren que s’ha anat massa enllà en aquesta estratègia “promercat” i que s’ha perdut l’esperit original del projecte, que no era altre que crear un pol d’innovació econòmica que ajudés a renovar les bases productives de la ciutat, molt tocades per les successives crisis. En concret, retreuen als convergents no haver corregit la deriva excessivament universitària que, al seu entendre, s’ha produït els darrers anys, passant dels 1.471 alumnes el curs 11/12 als gairebé tres mil d’aquest curs.
Des de CDC, al seu torn, repliquen que l’augment de matrícules universitàries és el que ha permès tallar el finançament municipal extraordinari que fins l’exercici 2014 va haver de tenir el Tecnocampus (al revés, aquest 2015 l’exercici es tancarà amb un superàvit de més de 600.000 euros). I que, paral•lelament a això, s’ha aconseguit pràcticament la plena ocupació dels espais disponibles per a empreses –actualment n’hi ha 112 instal•lades-. Però pels socialistes, el remei ha estat pitjor que la malaltia, desfigurant la raó per la qual la ciutat es va endeutar fortament durant la primera dècada del nou mil•lenni (l’esforç inversor es va plasmar en un deute de més de cinquanta milions d’euros que segueix vigent).
El més probable és que CDC hagi de baixar del burro i el PSC aconsegueixi guanyar aquesta petita batalla, però quedarà clar que les relacions entre els dos socis experimenten mesos de tensió i competició, senyal que en les negociacions per formar govern no es va entrar prou a fons en segons quines qüestions. I que, per tant, certa raó tenia ERC quan parlava de “pacte de conveniencia” entre les dues forces. Una Esquerra, per cert, que tindria tot el sentit del món que es plantegés de nou l’entrada al govern, vistes ara les circumstàncies.
* Article publicat originalment a LaRiera48 i reproduït a El Tot Mataró.
Comentaris