'En el cap de'... Iñigo Ucín*
El meu nom és Iñigo Ucín, sóc d’Azkoitia i sóc director general del grup fabricant de màquines-eina Danobatgroup, amb seu a Elgoibar i seixanta anys d’història. L’any passat vam tancar l’any amb una facturació de 260 milions d’euros, exportem el 92% de la producció i donem feina a quasi 1.300 persones, més de la meitat de le squals tenen alta qualificació –de fet un de cada tres es dedica a activitats d’investigació-.
Tot això no els deu sonar de res, si no són del País Basc, però si els dic que des de l’1 d’agost sóc el màxim responsable de la corporació cooperativa Mondragón... potser la cosa ja els sonarà més. Sí, Mondragón, la gran xarxa de cooperatives vasca que ha aconseguit resistir totes les crisis hagudes i per haver.
Encara que tan la meva empresa com la corporació manegi xifres de vertigen, som una cooperativa. I reivindiquem el cooperativisme, és clar que sí, però rendible. Humilment crec que amb Danobat hem certificat que això és possible: convertir una marca d’una regió europea com el País Basc en un líder internacional del mercat que intenta conrear.
Hem de superar els tòpics sobre el món cooperatiu. I alhora Mondragón no ha de ser un hòlding a l’ús: cada empresa ha de ser sempre sobirana i propietat dels seus socis; no pot esperar que si la cosa no va bé vindrà a ser rescatada. Ni parlar-ne, precisament perquè som cooperativistes ens autoexigim al màxim. El que ha passat amb Fagor ha de ser una lliçó; no podem caure els paranys fàcils. Precisament, penso que el que toca ara es fer les coses difícils, aquelles que tenen valor afegit i que poca gent sigui capaç de fer.
Sí, aquest és el camí que m’he marcat pel nostre grup, un camí trufat d’autoexigència i de solidaritat responsable en el qual l’eficiència és també un valor en alça. Sense eficiència, apuntin-s’ho bé, no hi haurà cap empresa rentable. Autoexigència i eficiència són valors que el món cooperatiu ha d’incorporar sense recança.
* Article publicat a la revista Valors de novembre de 2016.
Encara que tan la meva empresa com la corporació manegi xifres de vertigen, som una cooperativa. I reivindiquem el cooperativisme, és clar que sí, però rendible. Humilment crec que amb Danobat hem certificat que això és possible: convertir una marca d’una regió europea com el País Basc en un líder internacional del mercat que intenta conrear.
Hem de superar els tòpics sobre el món cooperatiu. I alhora Mondragón no ha de ser un hòlding a l’ús: cada empresa ha de ser sempre sobirana i propietat dels seus socis; no pot esperar que si la cosa no va bé vindrà a ser rescatada. Ni parlar-ne, precisament perquè som cooperativistes ens autoexigim al màxim. El que ha passat amb Fagor ha de ser una lliçó; no podem caure els paranys fàcils. Precisament, penso que el que toca ara es fer les coses difícils, aquelles que tenen valor afegit i que poca gent sigui capaç de fer.
Sí, aquest és el camí que m’he marcat pel nostre grup, un camí trufat d’autoexigència i de solidaritat responsable en el qual l’eficiència és també un valor en alça. Sense eficiència, apuntin-s’ho bé, no hi haurà cap empresa rentable. Autoexigència i eficiència són valors que el món cooperatiu ha d’incorporar sense recança.
* Article publicat a la revista Valors de novembre de 2016.
Comentaris