I la televisió va sobreviure, també a YouTube*
La ràdio no va matar els diaris. La televisió no va matar la ràdio. I YouTube i els nous canals on veure continguts audiovisuals a través de la xarxa no mataran tampoc la televisió. Els apocalíptics, un cop més, perdran la batalla.
Seria una manera de resumir una de les idees-força que, llegint entre línies, es podria extreure del que es va dir divendres passat a la celebració del Dia Mundial de la Televisió a Catalunya, que se celebra per iniciativa de TecnoCampus Mataró-Maresme des de fa tres anys en aquest parc tecnològic on s’imparteix un Grau de Mitjans Audiovisual amb molt d’èxit pel que fa a volum d’estudiants. Una proposta que compta amb el suport del Clúster Audiovisual de Catalunya, l’Associació GrausTIC (Antic Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions) i la col·laboració del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Col·legi professional de l’Audiovisual de Catalunya, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, La Xarxa de Televisions Locals o la productora Lavínia.
El que dèiem al principi, però, no significa que el repte que el món televisiu té davant seu no sigui faraònic: ara mateix el consum de continguts audiovisuals a YouTube està per sobre del consum televisiu clàssic, que disminueix sobretot en les franges més joves de l’audiència. En gran part és a causa dels usos i costums dels membres de l’anomenada Generació Z, la nascuda entre 1994 i 2009, que qüestiona constantment l’autoritat, també en l’àmbit dels mitjans, i ja no es conforma en tenir-hi una comunicació bidireccional. No només això, sinó que de fet vol ser també creadora de continguts. D’aquí el fenomen dels youtubers, que va ser un dels protagonistes també de la sessió que es va allargar tot el matí de divendres a l’Auditori del Tecnocampus, amb personatges com l’actor Bruno Oro o Mel Domínguez.
Sigui com sigui, però, la televisió no sembla que tingui la mort propera. I una mostra és que el més es consumeix actualment “a la carta” és una projecció del que més es consumeix en el sistema convencional. “S’equivoquen els que proclamen que la televisió ha mort. Cal tenir en compte que allò que més es demana en l’àmbit digital és allò que triomfa en la televisió lineal, la de tota la vida”, va afirmar la consultora Elena Neira, autora de La otra pantalla. Vaja, que la “tele de tota la vida”, per entendre’ns, té més força del que pugui semblar a partir dels flaixos que genera el sector. Però per acabar-ho de complicar tot, encara un altre apunt, pels que volen donar nova vida a la televisió traslladant-hi els continguts que triomfen a Internet: “Allò que s’intenta exportar d’internet cap a la televisió, no funciona. Generalment acaba en fiasco. Cal pensar continguts diferents per cada plataforma”, va apuntar Rosa Alba Roig, de BTV.
No només d’aquest complex panorama es va parlar divendres passat a Mataró en el marc del Dia Mundial de la Televisió. També hi va haver moment per donar voltes al paper de la televisió pública, sovint atrapada en la dinàmica de la recerca de l’audiència. “Els continguts televisius no s’han de produir per un electrodomèstic sinó per a un ciutadà, al qual se li han de donar una sèrie de valors”, va argumentar Cristina Muñoz, nova responsable d’informatius no diaris de TV3, defensant la singularitat de la televisió pública, en un rol que difícilment contemplen els youtubers amb més incidència.
En definitiva: perspicàcia, intel·ligència i paciència davant els canvis que reclama una societat cada cop més líquida –a la baumaniana manera- i canviant a causa de la tecnologia. I, de fons, un plantejament exigent: la televisió també s’ha de transformar. Perquè si no, potser un dia sí que els ordinadors -amb la pantalla de YouTube encesa- hauran guanyat la partida i els apocalíptics podran proclamar la seva victòria.
* Article publica a Nuvol.com el novembre de 2016.
Seria una manera de resumir una de les idees-força que, llegint entre línies, es podria extreure del que es va dir divendres passat a la celebració del Dia Mundial de la Televisió a Catalunya, que se celebra per iniciativa de TecnoCampus Mataró-Maresme des de fa tres anys en aquest parc tecnològic on s’imparteix un Grau de Mitjans Audiovisual amb molt d’èxit pel que fa a volum d’estudiants. Una proposta que compta amb el suport del Clúster Audiovisual de Catalunya, l’Associació GrausTIC (Antic Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions) i la col·laboració del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Col·legi professional de l’Audiovisual de Catalunya, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, La Xarxa de Televisions Locals o la productora Lavínia.
El que dèiem al principi, però, no significa que el repte que el món televisiu té davant seu no sigui faraònic: ara mateix el consum de continguts audiovisuals a YouTube està per sobre del consum televisiu clàssic, que disminueix sobretot en les franges més joves de l’audiència. En gran part és a causa dels usos i costums dels membres de l’anomenada Generació Z, la nascuda entre 1994 i 2009, que qüestiona constantment l’autoritat, també en l’àmbit dels mitjans, i ja no es conforma en tenir-hi una comunicació bidireccional. No només això, sinó que de fet vol ser també creadora de continguts. D’aquí el fenomen dels youtubers, que va ser un dels protagonistes també de la sessió que es va allargar tot el matí de divendres a l’Auditori del Tecnocampus, amb personatges com l’actor Bruno Oro o Mel Domínguez.
Sigui com sigui, però, la televisió no sembla que tingui la mort propera. I una mostra és que el més es consumeix actualment “a la carta” és una projecció del que més es consumeix en el sistema convencional. “S’equivoquen els que proclamen que la televisió ha mort. Cal tenir en compte que allò que més es demana en l’àmbit digital és allò que triomfa en la televisió lineal, la de tota la vida”, va afirmar la consultora Elena Neira, autora de La otra pantalla. Vaja, que la “tele de tota la vida”, per entendre’ns, té més força del que pugui semblar a partir dels flaixos que genera el sector. Però per acabar-ho de complicar tot, encara un altre apunt, pels que volen donar nova vida a la televisió traslladant-hi els continguts que triomfen a Internet: “Allò que s’intenta exportar d’internet cap a la televisió, no funciona. Generalment acaba en fiasco. Cal pensar continguts diferents per cada plataforma”, va apuntar Rosa Alba Roig, de BTV.
No només d’aquest complex panorama es va parlar divendres passat a Mataró en el marc del Dia Mundial de la Televisió. També hi va haver moment per donar voltes al paper de la televisió pública, sovint atrapada en la dinàmica de la recerca de l’audiència. “Els continguts televisius no s’han de produir per un electrodomèstic sinó per a un ciutadà, al qual se li han de donar una sèrie de valors”, va argumentar Cristina Muñoz, nova responsable d’informatius no diaris de TV3, defensant la singularitat de la televisió pública, en un rol que difícilment contemplen els youtubers amb més incidència.
En definitiva: perspicàcia, intel·ligència i paciència davant els canvis que reclama una societat cada cop més líquida –a la baumaniana manera- i canviant a causa de la tecnologia. I, de fons, un plantejament exigent: la televisió també s’ha de transformar. Perquè si no, potser un dia sí que els ordinadors -amb la pantalla de YouTube encesa- hauran guanyat la partida i els apocalíptics podran proclamar la seva victòria.
* Article publica a Nuvol.com el novembre de 2016.
Comentaris