Sí, sóc un personatge de ficció, però no per això sóc menys real que altres que han aparegut en aquest secció. Em vau conèixer, segur que ho recordareu, a TV3 entre gener i maig de 1994 en una sèrie que es deia com jo: El Capità Enciam. I el meu lema, que ha passat de generació en generació, era allò de: «Els petits canvis són poderosos». Oi que sí que us en recordeu? En els seixanta sis episodis que vam fer, més o menys sempre passava el mateix: jo abordava una persona de carn i ossos en una actitud diguem-ne que... poc ecològica. I, amb molt bones paraules, li intentava explicar com hauria de comportar-se des d’un punt de vista “ecològicament correcte”. Preteníem conscienciar sobre les utilitats del reciclatge, parodiant amb humor els superherois de còmic, en un temps en què, de fet, els residus quasi no se separaven. Sí, sí, axò que us fan fer ara, de separar la brossa orgànica de la de rebuig i a banda el vidre, el paper/cartró i el plàstic... en aquells moments pràcticament sonava a “xino”! No us ho podeu creure, oi? Doncs recupereu un dels episodis de la sèrie, que trobareu a Youtube, i veureu com hem avançat, en tots aquests anys. Sí, sí, hi ha savis com en Ramon Folch que ens alerten de no abaixar la guàrdia, evidentemnt, però també seria absurd negar que, com a societat, hem avançat molt en poc temps i que ara, pràcticament ja actuem en termes de reciclatge com els països nòrdics ho feien fa molts anys. És clar que ara ells ens han tornat a avançar, però ja us dic jo que vam fer una bona feina. No defalliu, eh? I recordeu: “Els petits canvis... són poderosos”. Jo encara diria més: “Poderosíssims”.
* Retrat publicat a la secció 'En el cap de...' la revista Valors del mes de febrer de 2017.
Comentaris