La fragmentació del ple municipal acaba jugant a favor del govern*
Contra el que podria semblar, la fragmentació que existeix al consistori de Mataró ha acabat sent un gran aliat de l’equip de govern. M’explico: una primera valoració, just després de les passades eleccions municipals, va portar a pensar que la gran fragmentació existent –nou grups, que ràpidament van passar a deu per la sortida d’una regidora de grup de VoleMataró- seria letal per la governabilitat, perquè cap dels grups de l’oposició voldria donar ni aigua al govern PSC-CiU, que molts van titllat de “antiga política”. Tothom tenia el record l’anterior mandat, on l’empat a 8 entre CiU, que governava, i el PSC, que era el primer grup de l’oposició, feia complicadíssima la configuració d’aliances estables, malgrat els pactes que es van arribar a esbossar entre les dues forces en diversos moments.
Però res més lluny de la realitat. Ara que s’ha sabut que els pressupostos de 2017 tiraran endavant amb el suport del PP i de Ciutadans, quedar clar que l’absència de cap alternativa real ni tampoc la configuració sòlida d’un front d’esquerres juga a favor del govern bipartit. Ho fa especialment pel PSC, que reprodueix doblement els pactes que els socialistes tenen a Lleida (amb Ciutadans) i a Tarragona (amb el PP i Unió Democràtica). I incomoda el PDeCAT, perquè es troba que per segona vegada els pressupostos d’una ciutat que havia arribat a governar s’aproven amb els vots favorables seus… i dels dos principals rivals en el camp unionista, en llenguatge procés. Per l’antiga Convergència, l’escenari que tots prevèiem al principi, que és que Esquerra donés suport implícit al govern ni que fos abstenint-se en els comptes municipals, era molt més propici, efectivament.
Mentrestant, l’alcalde Bote, junt amb el regidor Jérez, s’apunta el “tanto” d’haver aprovat per segona vegada uns pressupostos municipals amb absoluta normalitat després que l’anterior executiu només aconseguís fer-ho –a empentes i rodolons- en una sola ocasió. I sense haver fet cap concessió d’alçada als grups municipals que votaran a favor. Uns comptes municipals, a més a més, que en aquesta ocasió contenen inversió.
* Article publicat a LaRiera48 a el 14 de febrer de 2017.
Però res més lluny de la realitat. Ara que s’ha sabut que els pressupostos de 2017 tiraran endavant amb el suport del PP i de Ciutadans, quedar clar que l’absència de cap alternativa real ni tampoc la configuració sòlida d’un front d’esquerres juga a favor del govern bipartit. Ho fa especialment pel PSC, que reprodueix doblement els pactes que els socialistes tenen a Lleida (amb Ciutadans) i a Tarragona (amb el PP i Unió Democràtica). I incomoda el PDeCAT, perquè es troba que per segona vegada els pressupostos d’una ciutat que havia arribat a governar s’aproven amb els vots favorables seus… i dels dos principals rivals en el camp unionista, en llenguatge procés. Per l’antiga Convergència, l’escenari que tots prevèiem al principi, que és que Esquerra donés suport implícit al govern ni que fos abstenint-se en els comptes municipals, era molt més propici, efectivament.
Mentrestant, l’alcalde Bote, junt amb el regidor Jérez, s’apunta el “tanto” d’haver aprovat per segona vegada uns pressupostos municipals amb absoluta normalitat després que l’anterior executiu només aconseguís fer-ho –a empentes i rodolons- en una sola ocasió. I sense haver fet cap concessió d’alçada als grups municipals que votaran a favor. Uns comptes municipals, a més a més, que en aquesta ocasió contenen inversió.
* Article publicat a LaRiera48 a el 14 de febrer de 2017.
Comentaris