Avui és el gran dia

(post fet quasi en temps real)

He sortit del Capgròs a les 8.10 -tot i que avui era dia de tancament i xungo- només amb una preocupació al cap -després vindran les altres-: dirigir-me pitant al Robafaves per comprar el nou disc del meu estimat Gerard Quintana, Les claus de sol. He entrat i li he fet la broma al tiu dels discos, un que és d'Arenys i tot trempat, en plan: "segur que no tens el disco d'en quintana...". I el tiu va i em diu: "Doncs sí que el tinc...". (és que estava convençut que no el tindrien; lo típic de quan vas a buscar un disc que acaba de sortir i et diuen "no ens ha arribat, encara"). El mateix dependent em diu: i no està malament de preu. Home, realment val 14,50 euros, però tenint en compte que hi ha dinou cançons, no està mal.

Després, com que és un dia especial, he decidit fer el que una persona amb seny que surt del Robafaves ha de fer: dirigir-se a l'establiment que hi ha situat a davant però una mica més cap a La Riera. Sí, Can Bastons. Com que no acostumo a passar massa per aquest carrer -no com d'altres- no tinc oportunitat de fer mai aquest exercici de matarocentrisme. Per si fos poc, a part de la preceptiva barra de quart m'he comprat un bastó d'aquests de nen petit, exactament igual que el nen que havia comprat amb sa mare davant meu. Cony, he pensat que ja que tirava la casa per la finestra ho havia de fer del tot...

Ara encara no he desembolicat el compact... ara ho faig... ja està, ja l'he posat a l'ordinador... estèticament és molt maco, tot l'envoltori (els que s'ho copiin no ho tindran, això). Apa, vaig a sentir la primera! caram que raro que sona! "Fins quan tot demana una miqueta més de calma...


Comentaris

Cesc Amat ha dit…
100% Joan Salicru...

Que tal el disc ?

francesc

Entrades populars