Per a tothom

He anat a cobrir, per obligació diem-ne professional, l'entrega del premi Iluro, el que fa 46, pel qual donen ara 8.200 euros, o sigui una pasta gansa. Com sempre, abans de dir el nom del guanyador -en aquest cas dos; al pare d'en Martí Giménez li han donat un accèssit- fan una conferència sobre un tema històric i tal (així és la manera de mantenir l'interès fins al final, clar, sinó un cop sabut el guanyador s'esvairia tot l'interès). En aquest cas parlava en Xavier Barral, un tiu que representa que és un crack (ei, i segur que ho és, eh?) sobre Puig i Cadafalch i la seva faceta d'historiador de l'art.
Doncs bé, quan era allà pensava el que sempre acabo pensant quan estic en un lloc d'aquests de Mataró(poseu-li la ciutat o poble que vulgueu)-de-tota-la-vida, on parlen de coses històriques, polítiques, culturals... Sempre penso: Això que diu vostè és molt interessant.... però si només ho escolten els cent que hi han en aquesta sala, que a més a més segur que ja en saben molt d'aquest tema -almenys molt més que la majoria- quin sentit té això? Vull dir que l'interessant no seria que TOTHOM sapigués qui era Puig i Cadafalch, o perquè els nordamericans han votat en Kerry, o perquè tal carrer es diu d'una manera, o perquè ara fan això aquí o això allà altra... no sé, tinc clar que el repte de la nostra generació és generar una nova consciència (identitat) col·lectiva que ajudi als habitants d'un lloc a sentir-s'hi arrelats... i no pots ser una consciència només amb les coses de tota la vida, està clar, sinó admeten les incorporacions i els que ens va arribant o sorgint de dins nostre...
Però clar, muntar una xerrada pels cent-de-tota-la-vida sempre és més rentable -de cara a allò que se'n diu la intel·ligèntsia, les patums, per entendre'ns- que no pas fer l'esforç de pensar de quina manera es pot generar un nou sentiment identitari per a tota la ciutat; en el nostre cas pels 114.000 habitants de Mataró... Doncs ens toca això, pensar com fer-ho, a tots i a totes!
Suposo que m'heu entès... o no?

Comentaris

Ramon B. ha dit…
Tens tota la raó... però els misèrrims 8 mil euros no són cap pasta gansa; ni compensen les hores que un s'hi dedica ni són cap dispendi per l'entitat organitzadora...

Entrades populars